Joan García: “Tot el que pugui venir, benvingut sigui, però no penso més enllà”
El porter de l’Espanyol, Joan García, des de la concentració amb la selecció olímpica espanyola, parla sobre els rumors sobre el seu futur.
La selecció espanyola de futbol masculí de la qual forma part el porter de l’Espanyol, Joan García, debuta aquest dimecres (15.00) contra Uzbekistan en el torneig olímpic de París 2024. El de Sallent de Llobregat se centra en aquesta cita després d’una magnífica temporada a l’equip perico, que ha fet que clubs de la Premier League anglesa com l’Arsenal i el Tottenham, a més del Real Madrid, es fixin en ell i el tinguin com a objectiu de cara al mercat. Joan García, en entrevista que publiquen els companys de ‘Prensa Ibérica‘, parla tant de la seva presència en el torneig olímpic defensant els colors d’Espanya com del seu present i del seu futur, que ara mateix és tota una incògnita.
Joan García i el seu objectiu amb Espanya: una medalla
Joan García, que es disputarà amb el porter del PSG Arnau Tenas un lloc com a titular en la selecció olímpica, confia a superar aquesta primera fase del torneig davant tres seleccions que no són en principi grans potències mundials, Uzbekistan, República Dominicana i Egipte: “Pot ser, però al final tots els equips seran complicats. Per exemple, Uzbekistan, que és el primer rival, fa molt de temps que juguen i entrenen junts. Això es notarà, potser per qualitat individual sí que podem ser una miqueta superiors, però al final tot s’igualarà i seran partits difícils”. “Arribem a París havent jugat només un partit amistós abans de la competició contra els EUA, a porta tancada. Però bé, tots els jugadors que som aquí hem estat abans en les categories inferiors. No hem coincidit tots, però molts sí i això ens ha ajudat també en el procés d’adaptació”, reflexiona el porter de l’Espanyol, que es marca com a objectiu “una medalleta… Si pot ser daurada, millor. Sempre cal mirar cap a dalt. Per a nosaltres, l’objectiu és aconseguir una medalla i per a això hi treballem. Jo crec que no ens ha de generar pressió, sinó al contrari: il·lusió i ganes d’afrontar el torneig”.
Joan García, sobre el seu futur: “Tot el que pugui venir, benvingut sigui, però no penso més enllà, de veritat”
Després d’acabar una duríssima temporada amb l’Espanyol, Joan García només va gaudir d’una setmana de descans: “Perquè mira, tant de bo tots els anys tingués només una setmana de vacances si és per viure uns Jocs Olímpics. En aquest sentit, mentalment estic net, vam poder aconseguir l’ascens amb l’Espanyol i, això, vulguis o no, també ajuda. Perdent l’últim partit segur que seria una altra cosa, però per sort no va ser així. I físicament em sento bé, potser no he tingut temps de recuperar-me d’algun cop, però em trobo molt bé i amb moltes ganes. Vaig aprofitar després de l’ascens per marxar quatre o cinc dies amb la meva parella a Formentera. Relax total, que era el que necessitava per venir aquí amb tota l’energia”. Després d’un inici de curs en l’ombra, ha acabat sent titular i peça clau en l’ascens, i a més disputant uns Jocs Olímpics: “No esperava un desenllaç així. Evidentment, durant tota la temporada he tingut al cap el somni d’estar en uns Jocs. Al principi, quan era suplent, el veia una mica més complicat, però ja quan vaig començar a jugar i em vaig notar bé al camp, sí que vaig veure que hi havia possibilitats reals de ser aquí i al final així ha estat. Em van convocar i molt content”. “Vam valorar sortir cedit a l’hivern, ja no sols per jugar, que també, sinó també pensant en la possibilitat de venir als Jocs. Entenia que amb minuts tindria més possibilitats, però vam decidir quedar-nos i, pel que va passar, jo crec que va ser una bona decisió. No li dono moltes voltes”, insisteix un Joan García que reflexiona sobre el fet que soni per a equips de la Premier i per al Real Madrid: “Al final és normal. Suposo… Evidentment, quan no jugues és més complicat, però quan jugues és normal que surtin totes aquestes coses. Jo soc un xaval que s’ho pren tot amb molta naturalitat i no li dono més importància de la que té. Tot el que pugui venir, benvingut sigui, però no penso més enllà, de veritat. Ara estic una mica al marge de tot, estic centrat aquí, que és una experiència única i no vull tenir el cap en una altra cosa que no sigui ser aquí. No faig cas als rumors sobre el meu futur”.
