Jofre Carreras, a cor obert: “Manolo González és una persona increïble”
Que Manolo González ha aconseguit la confiança i suport del vestuari es demostra amb cada declaració dels futbolistes de l’Espanyol. Tots ells destaquen la sapiència esportiva del gallec, però també la seva proximitat i bon tracte humà. Sobre tots, no obstant això, destaca per les seves particularitats un cas especial, el de Jofre Carreras, que pel suport que va tenir per part del tècnic en un moment duríssim a nivell personal, li guarda etern agraïment. En aquesta línia es manifesta de nou el gironí en entrevista que publica L’Esportiu, on recorda aquella etapa: “Quan vaig marxar al Mirandés yYo no estava bé, estava lluny dels meus pares. No vaig poder estar els últims dies amb el meu pare i va ser molt dur. A més, físicament vaig tenir molèsties i vaig tenir un inici de temporada molt complicat. Al final, però, vaig poder entrar alguna cosa més i jugar més. També em va servir per a madurar, em va enfortir com a jugador i no és una decisió de la qual em penedeixi”. No obstant això, admet que “si ets capaç de treure una cosa positiva d’una cosa negativa, sempre serà un encert. En estar lluny vaig madurar. Va ser el meu primer any com a professional. Vaig créixer com a persona i com a jugador. S’ha d’intentar sempre aprendre i millorar i treure la part positiva de tot, encara que no ho sigui”.
La temporada següent, la de l’ascens, el destí va tornar a ser extraordinàriament cruel amb el jove futbolista perico: “Al final la vida em va colpejar fort. Hi ha situacions que durant la teva vida no pots controlar i a mi em va tocar passar per una d’aquestes. En els pitjors moments es veu qui tens realment al costat. Ja havia passat la mort del meu pare, i amb la de la meva mare, la gent que em vol em va donar encara més suport. Tinc molta sort de tenir la gent que m’estima al costat. En la vida, per molt bé que vagis, sempre pot canviar tot dràsticament. Per sort tinc una professió que m’encanta, que gaudeixo moltíssim, que m’és terapèutica, perquè quan estic dins del camp em sento bé, gaudeixo, m’evadeixo una mica de tot. Soc afortunat de poder-me dedicar a això, de tenir el meu hobby com a professió i de poder gaudir cada dia”.
Com diem, Manolo González va ser un gran suport aquests moments tan complicats: “Quan va morir la meva mare em va donar molt de suport i sempre m’ha intentat ajudar. També m’ha donat confiança al terreny de joc i això un jugador ho nota moltíssim. Li estic molt agraït. És una persona increïble. El tracte que té amb tothom, ja no sols amb mi, és excel·lent. I només puc parlar bé d’ell”.
A més, Jofre Carreras destaca la faceta professional del gallec, del qual insisteix que està plenament capacitat per a entrenar a un equip de Primera com és l’Espanyol: “Supercapacitat pel treball que fa. Ja s’està veient. Tant ell com el seu cos tècnic analitzen molt bé els partits, són superbuenos en el que fan i ens donen solucions als jugadors. Tu com a jugador veus el que et demana, no t’ha de convèncer. Quan ell parla i t’ho explica, ho veus i surt em els partits. És de gran ajuda per a nosaltres”.
En l’àmbit personal, Jofre Carreras, que suma dos gols en nou partits jugats -com recorda L’Esportiu, el curs passat va fer tres en 39- està brillant en Primera divisió: “Em sento molt còmode. Estic creixent i s’està veient. Estic millorant, gaudint i content. I això és molt important perquè, independentment que sigui el nostre treball, hem de gaudir. Per mi també és un hobby i és important gaudir i sentir-me còmode. També creixo com a jugador. Soc jove i tinc marge de millora. Tot va en funció de com em sento, de com de còmode estic, i l’objectiu és continuar millorant cada temporada i cada dia. Ara estic gaudint”.
Jofre, que considera que l’equip juga una cosa més alliberada que el passat curs en Primera divisió -la temporada passada havíem de pujar perquè l’Espanyol és un històric de Primera divisió i no podia passar-se dues temporades seguides en Segona divisió. I la Segona és molt difícil, molt exigent. En Primera sabem que hem d’aconseguir punts i guanyar partits, però potser sí que ens sentim més alliberats perquè l’estímul de l’any passat era molt fort perquè era un objectiu que s’havia d’aconseguir tant sí com no i al final hi havia aquesta pressió-, veu al conjunt blanc-i-blau “en un bon moment. Entrenant-nos i intentant millorar. L’equip sempre creia que podríem aconseguir punts i guanyar partits; estava confiat i sabia del que era capaç. El pròxim és aconseguir l’objectiu i mantenir-nos en la categoria. No serà fàcil, perquè ningú regala res, però ho podem aconseguir. L’equip està convençut i al final es produirà”
