Jofre Carreras: “Estic convençut que aconseguirem la permanència”
“Renovar amb l’Espanyol va ser senzill, estic on vull estar”, insisteix un Jofre Carreras que, més enllà d’aconseguir la permanència, enguany somia amb objectius més ambiciosos. Coneixem durant la seva entrevista a ‘La Grada Ràdio’ el seu costat més humà i personal.
La setmana passada, l’Espanyol va anunciar una notícia que va sorprendre i va emocionar alhora a uns aficionats blanc-i-blaus orfes d’alegries: Jofre Carreras, una de les joies de la pedrera perica, seguirà en el club fins al 2029. Aquest acord reforça el seu compromís amb l’entitat que l’ha vist créixer, continuant la relació que va començar quan Jofre era només un nen que arribava a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. La marxa del lateral gironí amb el primer equip va començar el 31 de gener de 2021, dia en què va debutar oficialment; durant aquests gairebé quatre anys, el futbolista ha anat creixent amb pas ferm, encara que la seva carrera va fer un salt qualitatiu de la mà de Manolo González la passada temporada, quan va passar a ser part important de l’equip que va aconseguir el retorn a Primera. Aquest curs ja en la màxima categoria, Jofre està demostrant estar preparat per afrontar majors reptes. El seu desequilibri i ritme l’han ajudat a convertir-se en un dels noms més destacats de l’equip aquesta temporada, i ara, amb el seu futur assegurat, el jove futbolista afronta el repte de continuar desenvolupant-se com a jugador i convertir-se en un model a seguir per als futbolistes de la Base.
Aquest dimarts hem parlat en profunditat amb Jofre Carreras en La Grada Ràdio; en una extensa entrevista ha repassat la seva renovació amb el club, les metes per a aquesta temporada i el seu creixement personal i futbolístic. El canterà es va mostrar satisfet amb el seu compromís a llarg termini i amb el rumb que està prenent la seva carrera dins de l’equip blanc-i-blau.
Renovació i confiança en el projecte
El procés per renovar amb l’Espanyol va ser natural: “Fa un temps, no gaire, Fran Garagarza i Mao Ye em van comentar alguna cosa sobre aquest tema i els vaig dir que estava obert a qualsevol cosa. Ho vaig comentar amb el meu agent i tot es va produir de manera fàcil. Va ser el club qui es va posar en contacte amb mi, però jo vaig veure bé la possibilitat”. Jofre valora l’estabilitat que li dona aquest nou contracte: “Estic tranquil, tinc 5 anys per davant, si els compleixo, perfecte. Em dona aquesta tranquil·litat. M’agradaria optar al màxim, tots passen per la permanència enguany, però m’agradaria estar tots els anys a Primera. Signo amb aquesta idea”. L’extrem va destacar que la renovació d’altres jugadors joves, com ara Joan García, Omar El Hilali o Pol Lozano, va ser un al·licient per a ell: “El meu sentiment envers l’Espanyol és clar, soc una persona agraïda i el que m’importava és que el club, amb aquest pas, m’estava donant a entendre que confiava en mi, llavors no va ser gaire difícil decidir. el fet de sentir-me estimat i seguir aquí ja era un gran al·licient per a mi, per la qual cosa la decisió va ser senzilla. El fet d’haver renovat a Joan, Omar i Pol em va servir per veure que la gent amb la qual he crescut té contracte aquí, considero que el club està fent les coses bé en aquest sentit”.
El que no sap és què pensa decidir Javi Puado respecte del seu futur: “Ell està feliç aquí, a casa seva, se sent valorat i un jugador important, el que puc dir és això. No li interrogo sobre aquest tema, és decisió seva i del seu entorn, faci el que faci, que sigui convençut del que fa. Pel que sé, està content i a partir d’aquí el que passi és decisió seva”.
El present de l’equip i el calendari
Jofre Carreras és conscient del context en què es troba l’Espanyol després del seu retorn a Primera: “L’any passat va ser molt difícil, el context no ajudava, però crec que l’equip té potencial per a més. Tenim un mes fins a Nadal en què el calendari no és tan exigent. Hem de ser realistes, intentar guanyar el màxim de partits, però no serà fàcil” .
Sobre el pròxim dol davant el Girona, assegura: “És un equip que tothom sap que juga bé amb pilota. Aquesta temporada no estan tan bé com l’anterior, però és difícil mantenir el nivell. Se’ls pot fer mal a l’esquena, a la contra. Serà difícil treure’ls la pilota, però tenim recursos per fer-los mal”. “Hem de ser agressius en la pressió, saber patir perquè el partit serà molt llarg. Fins al final, tens opcions”, insisteix.
Evolució personal i futbolística
Jofre Carreras reconeix que ha guanyat confiança respecte de la seva primera temporada en el primer equip: “En la primera temporada no tenia la confiança al 100%. Ara, a Primera, els equips treballen més l’aspecte defensiu, i entre això i que és el meu segon any, agafes més confiança. Espero millorar cada any, soc jove i crec que tinc marge de millora. Encara em queda moltíssim”.
Un dels aspectes destacats ha estat la seva millora en l’últim passi i la interpretació del joc, fet que també va reconèixer Luis Blanco, exentrenador seu en categories inferiors: “Quan el vaig tenir al Juvenil, havia de millorar aquest aspecte. Amb partits i experiència ho vas agafant”.
A més, va explicar com ha millorat la seva capacitat per fer una pausa i prendre decisions: “El meu entorn incidia que, quan tingués aquest segon de pausa, faria un canvi bestial, i així ha estat”. “Treballo molt el tema del cap, amb psicòleg fins i tot. És una gran ajuda i més per a mi, per les situacions que he viscut”, admet sincer el futbolista perico.
Metes i somnis
Encara que l’objectiu principal és la permanència, Jofre somia amb una cosa més gran: Europa? Cal visualitzar-ho, si no ho crides no ve, m’agradaria guanyar algun títol o anar a Europa, optant al màxim possible, però hi ha una realitat i és la que és, tot exigeix aconseguir la permanència enguany i en el futur ja es veurà”.
L’extrem també va mostrar el seu desig de continuar creixent a l’Espanyol i no va descartar futurs reptes, fins i tot com a davanter si l’equip el necessita: “Per què no? Encara que no és el lloc on estic més còmode, si em necessiten allà, hi seré”.
Qüestionat si es veu lluint el dorsal de capità o el ’21’ a l’esquena, aclareix que “això del dorsal és cosa del club, no és decisió meva i no podem arribar i dir que el volem, ha de ser l’entitat la que te’l doni, no és tampoc una cosa que em preocupi massa, el 17 va ser el meu primer número en el club i el meu dia de naixement, així que és el meu número ideal”.
Qüestionat si li agradaria que Braithwaite comprés el club, reconeix, “No tenia ni idea… sé que va fer un vídeo dient que aniria pel club, però no ho vaig entendre en el sentit literal. Si s’està reunint amb gent, això no ho sé, tampoc ens ha de preocupar; si arriba, arribarà”.
Reptes immediats
Ara l’equip té una sèrie de partits més assequibles, en què cal aconseguir una bona renda de punts. Això genera una pressió extra?: “No crec, al final has de ser conscient que has de treure el màxim de punts possible, tot el que aconsegueixis ara et servirà per a quan tinguis un calendari més exigent, però qualsevol rival és difícil. Cal treure el màxim de punts, però sense tornar-nos bojos, la Lliga és llarga”.
El primer d’aquests encontres és davant el Girona: “Ho veig bé, si no tenim confiança nosaltres… És un equip que tothom sap que juguen bé amb pilota i acumulen molts jugadors a dalt. Aquesta temporada no estan tan bé com l’anterior, però és difícil mantenir el nivell. Se’ls pot fer mal a l’esquena, a la contra, serà difícil treure’ls la pilota, però tenim recursos per fer-los mal. El partit és molt llarg, els 90 minuts més els descomptes. A més, arriben limitats físicament i en nombre d’efectius. Hem de jugar amb això perquè pot ser una eina més”. “És difícil robar-los la pilota, hem de ser agressius en la pressió, saber patir perquè el partit és molt llarg i fins al final tens opcions”, conclou.
El costat humà de Jofre
Fora del futbol, el jove jugador valora la tranquil·litat d’estar amb la seva gent: “M’agrada passar temps amb la meva xicota, amb el meu gos, no soc de sortir gaire, però m’agrada anar al cinema. Veig bastant futbol, encara que em poso més nerviós si no hi jugo. Miro la Premier, LaLiga, tots els equips que puc, perquè mirant també s’aprèn. Rodrygo, del Madrid, és un dels meus futbolistes preferits; el regateig curt que té, com juga amb el cos, com juga en espais interiors… és dels millors del món. De la Premier, m’agrada Palmer, em fixo en els extrems per agafar el millor de cadascun d’ells”.
El futbolista ha reconegut que la seva cessió al Mirandés li va fer créixer en diferents aspectes: “En l’aspecte personal… molt. Va implicar sortir de la zona de confort, el meu pare estava malalt i necessitava evadir-me encara que venia a Barcelona i a Girona a la mínima. Estar fora en aquesta situació i sol et fa créixer. Esportivament parlant, no va ser tan bona experiència com esperava, però de tot s’aprèn. Vaig millorar la frustració, el fet de no jugar, va ser tot en el sentit d’aprofitar qualsevol ocasió que tenia”.
Jofre Carreras va concloure amb un missatge d’optimisme cap a l’afició perica: “Durant aquesta aturada hem tocat una mica tot. Hi ha certes coses que havíem de millorar en el plànol defensiu, encara que a dalt també. Es tracta de reforçar el que fèiem bé i millorar-lo. Cal treballar perquè això és llarg i tindrem etapes bones i d’altres no tant, però personalment estic convençut que ho aconseguirem. L’any passat no vaig tenir dubtes que pujaríem. Els que jugàvem érem nosaltres, amb canvis d’entrenador es fa difícil, però no és que cregués, és que estava convençut que pujaríem, igual que ara ho estic que ens mantindrem”.
