Joventut, passió i compromís: dues actituds oposades en les aficions d’Espanyol i FC Barcelona
L’afició més jove de l’Espanyol, el “club petit” que actua com a gran, dona un exemple de compromís social i solidaritat enfront de la provocació culer.
La setmana passada, la joventut de les aficions de l’Espanyol i el FC Barcelona va mostrar una cara radicalment oposada en la seva manera de viure el futbol i, sobretot, de relacionar-se amb la societat. Mentre un sector radical del barcelonisme invertia temps i esforç a penjar pancartes insultants i pretesament humiliants contra l’Espanyol –una d’elles al mateix RCDE Stadium– els sectors més joves de l’afició perica, amb un entusiasme admirable, dedicaven els seus dies i nits a canalitzar l’ajuda de la família blanc-i-blava per als damnificats per la recent DANA a València.
La realitat és que la rivalitat entre Espanyol i Barça sempre ha estat intensa, però les maneres d’expressar-la han deixat aquesta vegada en evidència una mica més que una diferència esportiva. Des de fa anys, un sector del barcelonisme ha optat per la provocació constant cap a un Espanyol que, en canvi, manté sempre els seus valors de proximitat, solidaritat i comunitat. Prova d’això va ser l’admirable resposta de la joventut perica davant el desastre natural a València, organitzant punts de recollida d’aliments, roba i articles de primera necessitat per a les persones afectades.
L’irònic i lamentable és que el col·lectiu juvenil de l’afició blanc-i-blava només sembla ocupar titulars en els mitjans generalistes quan algun incident aïllat es converteix en notícia, mentre que aquesta vegada, que brilla per la seva solidaritat, el seu esforç i el seu lliurament, aquest gest passa pràcticament desapercebut per a molts. Els més joves de l’afició perica no només senten els colors al camp, sinó que els demostren fora d’ell en les accions que veritablement importen, com en aquesta campanya de suport que va desbordar les expectatives i que segurament mereixia major visibilitat.
Veure aquesta publicació en Instagram
Paradoxalment, mentre des de les files culers acusaven l’Espanyol de ser un club petit, incapaç d’estar a l’altura de les circumstàncies, els joves pericos demostraven precisament els valors que defineixen l’entitat en situacions de necessitat. Valors en els quals molts s’haurien de mirar i que arrelen en una institució que ha sabut posicionar-se en les situacions més difícils, oferint sempre la seva mà als qui ho requereixen. I així, mentre uns s’obstinen a penjar pancartes, d’altres pengen el cartell de “solidaritat” i “ajuda”, demostrant una maduresa i un compromís que, al final, són els que deixen empremta.
El que ha succeït aquesta setmana entre totes dues aficions deixa clar que el futbol és molt més que una rivalitat i que la joventut perica, lluny de buscar la confrontació, ha triat el camí de l’empatia i el respecte. Aquesta mateixa afició que alguns tracten de desqualificar ha deixat clar que ser de l’Espanyol és una cosa que va més enllà del futbol, que es viu amb el cor i que en els moments importants, quan la societat ho necessita, es lliura sense esperar res a canvi. Perquè els pericos saben que ser blanc-i-blau és més que una samarreta: és un compromís amb els valors, i aquesta setmana ho han demostrar com ningú.
