La reflexió de Francesc Via sobre la situació de l’Espanyol: “Algun dia sortirem d’aquest malson anomenat Rastar”
“No compto amb la propietat, però espero que trobem forces per evitar el desastre”, espera Francesc Via davant la situació de l’Espanyol, malgrat lamentar-se: “Manolo no ho pot dir, però amb aquesta plantilla és impossible”.
La derrota de l’Espanyol a Las Palmas, que condemna l’equip a passar el Nadal en llocs de descens, ha provocat un torrent d’emocions a l’entorn perico. Francesc Vía, director de La Grada Online, ha compartit una sentida reflexió que sintetitza el pesar i invoca a la resiliència d’una afició acostumada des de fa gairebé una dècada a navegar en mars turbulentes.
“Entenc si esteu fets una merda. És un dilluns després d’una derrota, d’una altra derrota”, inicia Via, empatitzant amb l’ànim enfonsat dels seguidors després d’una nova decepció. Malgrat això, ofereix un missatge d’esperança tenyit -això sí- d’incertesa: “De tot se surt, algun dia ens en sortirem d’aquesta. No sé si estem al principi, al mig o gairebé al final del túnel, però algun dia aquest malson anomenat Rastar s’acabarà i començarà una nova etapa per a l’Espanyol. Però no sé quan serà, ni quantitat de penalitat i misèria ens queda per empassar”.
L’anàlisi del partit d’ahir, l’últim del 2024, reflecteix una crua realitat que els pericos han vist repetir-se en el seu equip i en d’altres que han descendit: “Tornem a veure la radiografia perfecta d’un equip que se’n va a Segona divisió. Segurament no vam merèixer perdre, vam fer un partit més sòlid que en altres ocasions fora de casa, però amic, no tens gol. Si no marques a Primera, segur que en un moment o un altre te’l faran, i així va ser”.
Via assenyala també aspectes individuals que reflecteixen el moment de l’equip: “Joan García porta alguns partits que no està del tot fi, i és normal; al final, els mals moments es contagien i afecten tots els jugadors”. No obstant això, troba un oasi enmig del caos: “Va ser un alè d’aire fresc veure Edu Expósito. Com ha estat centrat en la seva recuperació, no està contaminat per tot el desastre”.
El periodista també llança una mirada crítica a l’entrenador, Manolo González, qui no va ocultar la seva frustració: “Vaig veure Manolo molt empipat, va dirigir les seves ires contra l’arbitratge i la falta de representativitat del club, que segurament té tota la raó. Però crec que el seu empipament va en un altre sentit, per una cosa més profunda que no pot dir: amb aquesta plantilla és impossible. Amb aquests jugadors pots fer tots els plans que vulguis, però al final acaben caient per un error individual o per no aprofitar les fallades del riva.
La reflexió tanca amb un missatge carregat de fe i resistència, apel·lant a l’esperit perico per afrontar el que resta de temporada: “Algun dia s’acabarà aquesta merda, algun dia la gent que ens governa serà un record i l’Espanyol tornarà a ser el club que havia estat i que circumstancialment ha deixat de ser. Espero que aquest dia no tardi a arribar. Fins llavors, cal ser forts, resistents. Cal intentar carregar les piles aquestes festes perquè queden mesos molt complicats. Si les coses no canvien, el desenllaç serà molt dolorós i acabarà amb el tercer descens de la maleïda era Chen Yansheng“.
Via conclou amb un raig d’esperança que es nodreix més del cor que no pas de la lògica: “Encara que tots pensem en el nostre interior que hi ha una llum d’esperança que té a veure molt amb la fe i poc amb la realitat, esperem que traguem forces de no se sap on per evitar aquest desastre. No compto amb el que faci la propietat ni la gent que governa el club, que o no saben o no volen, però penso que la samarreta de l’Espanyol i la seva afició tenen una cosa màgica que tal vegada ens dona una oportunitat de lliurar-nos del desastre”.
