“La renovació és retenir talent”: Garagarza defensa la seva aposta per blindar les joies de l’Espanyol
La pedrera, la brúixola enmig del caos blanc-i-blau. “Hem d’atrevir-nos i creure”: Garagarza, que presumeix d’haver renovat a més de 50 jugadors de la Base, aposta pels joves per a salvar a l’Espanyol.
L’Espanyol travessa una etapa convulsa en tots els fronts. L’última temporada va tancar amb unes pèrdues de 16,7 milions d’euros, elevant el deute del club a uns 85 milions. En el plànol institucional, l’absència del seu president, Chen Yansheng, ancorat a la Xina, accentua la sensació de desgovern. I en l’àmbit esportiu, les últimes tres finestres de fitxatges s’han saldat sense incorporacions rellevants, més enllà de cessions que no han aportat grans beneficis a l’equip. Però, enmig d’aquest panorama descoratjador, la pedrera emergeix com el far que il·lumina el camí.
Un terç de la plantilla actual està formada per jugadors de la casa. Futbolistes com ara Joan García, Omar El Hilali, Pol Lozano, Jofre i Javi Puado són el millor de la temporada. Aquests jugadors, amb la seva connexió amb l’escut i l’acurat tracte de pilota, representen la identitat que el club busca potenciar des de dins. Fran Garagarza, director esportiu des de 2023, i Manolo González, a la banqueta, han decidit mirar cap al futbol base com a resposta i possible solució a la falta de recursos.
No és la primera vegada que la pedrera salva a l’Espanyol en temps difícils. Com explica Jordi Quixano en un reportatge que publica El País, el 1997, Paco Flores va liderar a una generació daurada coneguda com “La Quinta de la Intertoto”, en un context igualment precari. Flores, convençut que “amb gent de la casa es podia arribar a l’altra part del món”, va apostar per joves com Tamudo, Sergio González, De Lucas i Joan Capdevila. Aquesta generació no sols va consolidar l’equip, sinó que dos anys després va aixecar la Copa del Rei.
El 2006, l’Espanyol va repetir gesta a la Copa, amb una altra generació de canterans que va barrejar amb èxit jugadors com Moisés Hurtado, Dani Jarque i Corominas. “A l’Espanyol sempre apareixen bons jugadors, però sembla que només surten quan hi ha necessitat perquè moltes vegades es mira cap a fora”, reflexiona Moi Hurtado. “És frustrant veure que en el futbol base el club és equiparat amb el Barça, però en el primer equip ells es consoliden i nosaltres no”.
No obstant això, les coses estan canviant. Segons Hurtado, les cessions recents, com les de Puado i Jofre, han estat claus per a la seva transició al primer equip. “Gran part de l’èxit és donar-los confiança i partits”, afegeix.
Garagarza va arribar al club amb la idea recuperar la pedrera com a eix estratègic. “Havíem de marcar un model de club i pensar en quin estil de joc volíem, quin perfil de jugadors podíem treure, quines línies de successió tindríem, però hem de millorar la metodologia, conceptes, exigència… I accelerar els processos amb els jugadors perquè estiguin més prop del primer equip”, explica. Entre les seves iniciatives destaquen la creació d’un departament de cessions i un altre de millora individual recolzat en el Big Data. Malgrat els avanços, Garagarza explica que encara queda treball per fer: “Encara que s’han fet passos, no podem dir que hàgim recuperat la salut, ja que encara som a l’hospital”.
Així i tot, les categories inferiors de l’Espanyol continuen sent el seu principal actiu. “Una de les identitats de l’Espanyol és la pedrera, i la idiosincràsia del club explica que sempre ha donat rendiment. Crea actius que puguin arribar al primer equip o que puguin vendre’s per generar ingressos al club”, assegura Garagarza, qui ja ha renovat més de 50 jugadors des de la seva arribada, inclòs Jofre fins al 2029. “La renovació és retenir talent. Un dels grans problemes de la nostra pedrera és que hi ha d’altres clubs amb més capacitat que et ‘toquen’ els jugadors. Per evitar les sortides a altres indrets on cobren més, els nois han de veure com són les nostres apostes i que el que projectem sigui real. Hem d’anar també a un model formatiu, d’estudis, seguiment amb les famílies…”, afirma el director esportiu.
El club segueix sumit en zona de descens i l’ascens meteòric del Girona afegeix pressió a l’Espanyol. Però les promeses del futbol base ofereixen esperança. Noms com Bauza, Justin, Carvalho i Mingo demanen pas, disposats a respondre si se’ls dona l’oportunitat. “Quan la situació no és la millor, la pedrera sempre respon, però cal fer passos ferms, atrevir-nos i creient-hi”, conclou Garagarza.
La història de l’Espanyol demostra que la pedrera no sols ha estat refugi en temps de foscor, sinó també el fonament d’èxits futurs. Serà aquesta generació la que torni a guiar al club a dies millors? El temps ho dirà.
