L’Espanyol, acostumat a veure’s les cares davant un Oviedo al qual ja ha remuntat aquest mateix curs
Dels 10 últims partits de l’Oviedo en camp de l’Espanyol, 8 van ser victòries periques; l’última victòria de l’Oviedo a camp de l’Espanyol data de la dècada dels 90.
L’Espanyol va caure 1-0 al Carlos Tartiere davant l’Oviedo en l’anada de la final del play-off d’ascens a Primera divisió, una derrota que va arribar després d’encadenar 18 partits sense perdre i que obliga a vèncer diumenge 23 de juny a l’Stage Front Stadium per tal de pujar a Primera. La bona notícia per als blanc-i-blaus és que els val qualsevol triomf una vegada jugat el temps reglamentari i la pròrroga, si escau, després d’un xoc jugat al Principat que va poder acabar bastant pitjor per als interessos pericos. Va ser un partit amb molt de sofriment per als de Manolo González, un conjunt molt potent al seu feu, com demostra el fet que només n’ha perdut un dels 20 últims encontres disputats al seu estadi.
Moltes coses en joc entre Espanyol i Oviedo, dos clubs acostumats a veure’s les cares
Així, l’Espanyol, que competeix per sisena vegada a Segona divisió i en les cinc anteriors va aconseguir ascendir a Primera, està obligat a vèncer un rival potent com l’Oviedo per al qual el de diumenge també és un dels partits més importants en molt de temps, ja que són ja 23 anys sense ser presents a Primera. Malgrat que per als aficionats més joves l’Oviedo és un desconegut, els duels entre tots dos equips són ja partits clàssics en l’esfera nacional, sigui a Primera, a Segona o en Copa; malgrat els gairebé 5 lustres que porta el conjunt carbayón sense jugar a Primera divisió, els 94 enfrontaments entre tots dos equips demostren que també es tracta d’un club històric, encara que aquesta absència ha fet que els enfrontaments entre tots dos equips no hagin estat massa habituals els últims temps. Tots dos conjunts s’han enfrontat com diem en 94 ocasions fins a la data, entre competició regular i del KO, amb un saldo lleugerament superior als espanyolistes, que es van imposar en 46 ocasions, per 32 de l’Oviedo. Al feu perico, trobem 34 victòries de l’Espanyol, amb només 4 triomfs blaus i 8 empats.
L’última victòria de l’Oviedo al camp de l’Espanyol data de la dècada dels 90, en concret del 8 de setembre de 1991, quan Carlos Muñoz amb un solitari gol li donava al conjunt entrenat per Jabo Irureta la victòria a Sarrià. Després d’aquest partit, van arribar vuit derrotes en nou partits seguits a Primera (entre 1992 i 2001) i els dos últims precedents més pròxims en el temps, el de març de 2021 quan l’Oviedo del “Cuco” Ziganda va sumar un empat davant un Espanyol líder amb un gol de Nahuel Leiva en el segon temps; i després està el de fa tan sols unes setmanes, quan l’Espanyol va guanyar als carbayones per 2-1 (partit corresponent a la jornada 40 de LaLiga Hypermotion 2023-24).
Cal destacar que dels 10 últims partits de l’Oviedo en camp de l’Espanyol, 8 van ser victòries periques, i cinc haguessin estat suficients per no arribar a la pròrroga (2-0 la 2000-01; 2-0 la 1996-97; 5-0 la 1995-96; 4-2 la 1994-95 i 2-0 la 1992-93). No obstant això, de les últimes 5 visites ovetenses, tan sols un triomf hauria evitat el temps afegit, el 2-0 del 29 d’octubre de l’any 2000; la resta haurien obligat a jugar la pròrroga, menys el citat 1-1 del 5 de març de 2021 que hagués donat l’ascens al conjunt ovetense.
Si ens cenyim al precedent més recent entre tots dos equips, el d’aquesta mateixa temporada en la fase regular de LaLiga Hypermotion, cal destacar que l’Espanyol va saber imposar-se a un Oviedo que arribava a la cita en un bon moment, després de dues victòries seguides, i un triomf els hagués permès entrar al play-off. En canvi, l’Espanyol acumulava 5 empats consecutius, i un mal resultat hauria augmentat els dubtes existents a l’entorn davant l’absència de triomfs. En un partit intens, el conjunt de Manolo González li va saber remuntar a l’Oviedo un gol en contra per sumar tres punts que li permetien tenir pràcticament assegurat un bitllet per al play-off: el 0-1 arribava en el 23’ quan Santi Cazorla servia un córner des de l’esquerra que Oier Luengo rematava amb el cap al fons de la xarxa de Joan García; pocs minuts després, Martin Braithwaite empatava en transformar una pena màxima comesa per Santi Colombatto sobre Keidi Bare; quan es complia l’hora de partit, Leandro Cabrera enviava al fons de la xarxa un córner llançat per Pere Milla.
https://www.youtube.com/watch?v=yj3lazebmh0
