Els límits salarials de LaLiga EA Sports: l’Espanyol té 8,789 milions de sostre
LaLiga, l’organisme que presideix Javier Tebes, ha revelat aquest dijous el límit de cost de plantilla per a tots els clubs que competeixen en Primera i Segona divisió, inclòs el RCD Espanyol. Després del tancament del mercat d’estiu i abans de l’inici de la cinquena jornada de la competició, LaLiga ha realitzat una anàlisi detallada del període de fitxatges, establint els límits de despesa de plantilla per als equips. El límit de cost de plantilla representa el màxim que cada club pot gastar al llarg de la temporada, considerant tant el mercat d’estiu com el d’hivern. Aquest límit engloba els sous dels jugadors, el primer entrenador, el segon entrenador i el preparador físic del primer equip, a més de les despeses destinades a les categories inferiors, la pedrera i altres seccions del club. Dins d’aquest càlcul es contemplen els salaris fixos i variables, la seguretat social, les primes col·lectives estipulades en els contractes, els costos d’adquisició de futbolistes, les comissions als agents i les amortitzacions. Aquest límit s’estableix restant les despeses no esportives dels ingressos pressupostats, tenint en compte també els deutes i pèrdues arrossegades de la temporada anterior.
El nou límit salarial de l’Espanyol
El Reial Madrid torna a liderar la taula un altre any més com el club amb el límit salarial més alt. Dels 727 milions que presentava en el mercat hivernal de l’últim curs, en la campanya 2024-25 puja als 754. Mentrestant, el seu rival de la capital, l’Atlètic de Madrid, es manté en tercer lloc amb 310 milions (set més que en l’últim hivern). El Barça augmenta més del doble el seu límit salarial fins als 426,4 milions
Pel que respecta a l’Espanyol , el seu límit salarial és de 8,789 milions d’euros; ha baixat 1,28 milions respecte a l’estiu de 2023, en què era de 10 milions, és a dir, un 13% menys. L’equip que menys marge salarial té és el Sevilla FC amb 2,4 milions.
La muntanya russa financera del RCD Espanyol: l’impacte del límit salarial
El RCD Espanyol ha viscut una autèntica muntanya russa financera en els últims anys, marcada per alts i baixos que han afectat significativament la planificació i competitivitat del club. El límit de cost de plantilla, que regula la despesa en jugadors, cos tècnic i pedrera, ha estat el termòmetre que reflecteix l’estat econòmic de l’entitat blanc-i-blava.
En la temporada 2019-20, l’Espanyol manejava un límit de 86,338 milions d’euros, però el descens a la Segona divisió va ser l’inici d’un enfonsament financer. El club va veure reduït el seu marge de maniobra en el mercat a 47,092 milions per a la campanya següent. La recuperació va ser ràpida en termes esportius, ja que l’Espanyol va tornar a la Primera divisió en la temporada 2020-21, la qual cosa va permetre augmentar el seu límit a 77,873 milions. No obstant això, l’estabilitat econòmica no va perdurar, i en les següents campanyes l’equip va tornar a experimentar una reducció progressiva de la seva capacitat d’inversió, descendint fins als 69,970 milions en 2022-23.
El nou descens en 2023 a la Segona divisió, ara coneguda com La Lliga Hypermotion, va ser un cop devastador no sols a nivell esportiu, sinó sobretot econòmic. El límit salarial de l’Espanyol va caure dramàticament a 10,071 milions, una diferència abismal respecte als 45 milions que va manejar en el seu anterior descens en 2020. Aquesta caiguda abrupta de 35 milions es deu a l’acumulació de pressupostos negatius des de 2021 i a la pèrdua d’ingressos per drets televisius. El contrast entre els dos descensos és evident: mentre en 2020 l’Espanyol era l’equip amb major límit salarial en la Segona divisió, en 2023 ocupava un modest cinquè lloc, per darrere d’equips com Elx, Valladolid, Eibar, Saragossa i Oviedo.
L’Espanyol , que en 2019 comptava amb un ampli marge de maniobra econòmica, avui s’enfronta a un futur incert, condicionat per les limitacions pressupostàries i la necessitat de tornar a construir un projecte sòlid que li permeti aspirar a lluitar per objectius més il·lusionants que el de la simple permanència.
