Manolo González: “El que ens toca fins al final és apretar i córrer com a animals per a poder treure els partits”
Aquest dissabte, l’Espanyol de Manolo González s’enfrontarà al FC Andorra en un encontre que si ja per si mateix era importantíssim per als interessos pericos i el desenllaç de la lluita per l’ascens, ha adquirit tints gairebé dramàtics. Aquests últims dies en el si de l’equip i de l’entorn han estat marcats per la relliscada contra Andorra, una ensopegada ha sembrat dubtes sobre les aspiracions d’ascens directe del conjunt blanc-i-blau. El preparador, conegut per la seva franquesa i el seu discurs sense embuts enfront dels mitjans, va capturar l’essència de la derrota contra l’equip tricolor, confessant que l’actuació dels seus homes en el primer temps va ser desastrosa, la qual cosa li va portar a mostrar el seu empipament. Efectivament, enfront de l’Andorra , l’estratègia plantejada es va enfonsar, i lluny d’escudar-se en la pressió, el tècnic blanc-i-blau va admetre que els blanc-i-blaus a vegades són el seu pitjor enemic, i que no guanyar a casa tenint en compte les circumstàncies no podia titllar-se d’una altra manera que de fracàs rotund. Els problemes de constància competitiva estan passant factura a aquest Espanyol, i aquesta actitud és precisament el que necessita l’equip enfront d’un Elche que persegueix la mateixa fi i que es presenta al duel en alça, després aconseguir trencar davant l’Sporting de Gijón una mala ratxa de resultats. Aquestes han estat les reflexions de Manolo González abans d’aquest crucial Elche CF – Espanyol:
Davant l’Andorra no va sortir res, què s’ha dit als jugadors per a no repetir aquests errors?: El primer, passar pàgina al més aviat possible. No val la pena mirar enrere, corregir en vídeo el que va passar i enfocar-nos a Elx. No podem perdre energies a mirar el passat, no té solució el partit d’Elx és gran i bonic, i l’equip anirà a deixar-se la pell, no hi ha més”.
Estat de la infermeria: “Nico Melamed està bastant bé, esperarem a la setmana que vé per a veure l’evolució, no és una lesió important, esperem que pugui arribar a l’Sporting però no es pot garantir, si arrisquem es pot perdre, hem d’anar amb bastant cap en aquest tema”.
Va dir que l’entrenat no va sortir davant l’Andorra, quins arguments hi ha per a convèncer a l’afició que no es tornarà a repetir?: “Arguments els únics són els partits que porto aquí, que l’equip ha competit i donat la cara excepte aquest primer temps davant l’Andorra. Soc conscient de la urgència de punts que hi ha, per a tots, però cal mirar les coses des d’una mica de fredor: quan acaba el partit estàs calent, després intentes corregir, va ser un tema de fer que l’equip anés, ens va costar anar a la pressió i l’equip va saltar valent i alguna cosa sense cap, encara que va sortir bé i gairebé vam poder donar la volta al marcador”.
Està passant factura la pressió?: “Estem des que hem arribat perquè tinguin calma i tranquil·litat, que és complicat perquè quan queda tan poc ja són finals. No és el mateix jugar aquest partit en la jornada 5 que ara, la repercussió de guanyar o perdre té més importància. Hem d’intentar tenir personalitat, no podem fer una altra cosa, que l’equip pugui continuar creixent i ens permeti competir tan bé com sigui possible”.
Sensació que el partit d’Elx és extremadament important: “Encara no determinarà el futur perquè encara queden 15 punts, però guanyar seria un cop important sobre la taula. Sortirem a guanyar, a competir, estic convençut que l’equip donarà bona imatge i competirà. A nivell mental guanyar seria més enllà dels punts, un punt de confiança molt gran”.
El lema de “Lluitar fins al final” dels jugadors no es veu, hi ha més por que una altra cosa; quin grau de confiança tens en què el jugador perdi la por de fallar i fracassar?: “Partit bons i dolents els tenen tots els equips; un equip que es deixa anar davant l’Andorra acaba 0-3, va intentar arribar amb més o menys encert, vam anar a patinar el dia en què menys tocava patinar perquè era a casa i l’equip havia de donar un cop sobre la taula, a vegades generem nosaltres mateix el clima de por i pessimisme, ve de tot l’any, hauríem de generar començant per mi missatges positius, donarem valor a la segona part de l’equip, al fet que fa temps que no perdem encara que sigui amb molts empats, l’equip ve d’una situació positiva respecte a abans llevant Andorra”.
Què toca, cuidar al jugador o fer un crit en el vestuari?: “Toca segons el moment, hi ha dies en què la xerrada de la mitja part és més vehement i altres és de corregir coses. Em puc posar a cridar en la mitja part de l’Andorra, però si no corregim no empatem. No puc mirar les coses com un aficionat, sinó analitzar-ho bé i saber quan cal ficar el pal i la pastanaga”.
Elx, un rival directe: “Serà un partit complicat, com el de l’Sporting, rivals de la zona alta; sembla que queda poc, cal anar a guanyar, però queda molta Lliga, li quedarà a molts equips, es veu veient la dinàmica d’alguns equips. Serà molt important com juguem el partit, i com afrontem els partits que hi ha dins d’ell”.
Després de mes i mig en el càrrec, on està el marge de millora?: “El marge de millora està amb la pausa, amb la tranquil·litat amb la pilota, defensivament controlem la pilota parada, les transicions, l’equip ha fet passos però en aquest moment de la Lliga juguen moltes variables a més del tema tàctic; són variables que s’han de controlar, i notar quan al rival de passada això anar per ell i matar-ho”.
Notes el desgast per la pressió?: “No, fins al moment no, porto entrenant molt temps i sabia quina era la responsabilitat, tenir por o no, no té cabuda, cal tenir personalitat. Jo estic tranquil, i convençut que l’equip competirà bé. A partir d’aquí cal créixer amb joc i pilota”.
Preparats per a la pressió ambiental del Martínez Valero?: “Penso que és més bonic jugar partits així, hi ha tipus de pressió, prefereixo jugar en un camp ple que en un buit. El que ens toca fins al final és estrènyer i córrer com a animals per a poder treure els partits”.
L’Elche: “Serà un partit obert pel tipus d’equips que som i les idees de joc que tenim tots dos tàctics. Hem d’intentar controlar amb i sense pilota al rival, que és complicat perquè canvia molt la posició dels jugadors, com nosaltres que tenim coses bones i dolentes hem intentat preparar-les per a poder aprofitar-les”.
