Manolo González defensa que arribar a entrenar en Primera hauria de ser sempre per mèrit: “El normal és que et guanyis les teves coses amb treball i mereixement i no amb altres històries”; també ironitza davant el derbi enfront del Barça
L’entrenador de l’Espanyol, Manolo González, ha concedit una extensa entrevista al Radioestadio d’Onda Cero, en la qual analitza la temporada de l’equip, els seus inicis en les banquetes i la seva particular manera d’entendre el futbol.
El tècnic de l’Espanyol s’ha guanyat l’afecte de l’afició perica per la seva naturalitat i la seva proximitat, alguna cosa que ell mateix reconeix: “Molta gent m’ho diu, però la realitat és que no he deixat de fer les coses com les he fet sempre. Soc com he estat sempre, també en una banqueta, i si m’ha anat bé, per a què canviar”, afirma. “El tracte amb la gent de l’Espanyol ha estat molt bo des que vaig arribar al filial, i en pujar al primer equip també. Suposo que els he caigut bé, he caigut dempeus i els resultats a més han anat sortint i tot ha acompanyat, la veritat”, reconeix.
La diferència entre Segona i Primera
Manolo González també compara la seva experiència en Primera amb la categoria de plata. “La qualitat individual”, va respondre en ser preguntat per la diferència més gran entre ambdues: “Segona és una categoria més d’entrenador, aquí per molta tàctica que tinguis la qualitat del rival et pot decantar un partit. En Segona aquesta diferència no és tanta”, reflexiona.
Un tècnic meticulós, però amb passió pel bon futbol
Manolo González ressalta el meticulós treball que fa al costat del seu cos tècnic. “Hi ha molta feina darrere del que fem, molt preparar partits, analitzar al rival, canviar de sistema en el partit…”, compte el gallec, un preparador metòdic i estudiós, encara que també afirma que “si l’equip no té joc, estàs mort. Soc dels quals pensa que has de guanyar els partits amb futbol”.
Sobre la seva trajectòria sense padrins en el futbol, alguna cosa que no li ha impedit arribar pel cap alt alt, comenta: “No hauria de ser rar, hauria de ser així sempre, el normal és que et guanyis les teves coses amb treball i mereixement i no amb altres històries. Estic molt orgullós d’haver arribat aquí com he arribat, seguint els passos que he hagut de seguir, entrenant des de benjamí en totes les categories És el que al final et fa ser bon entrenador, i et fa sentir orgullós”.
Confiança del grup i pauses
El tècnic perico valora la confiança rebuda per part dels seus futbolistes des de la seva arribada a la banqueta. “Els propis jugadors em deien que estaven segurs amb la manera de treballar, que no s’havien notat tan segurs. Pots guanyar o perdre, però et sents segur i és d’agrair”, revela en l’entrevista. Sobre el seu tracte amb els àrbitres, explica: “Em porto bé amb tothom, hi ha moments de cabreig però al final cadascun està defensant el seu”. En aquest sentit, i preguntat per com li tracta la premsa que segueix a l’Espanyol , respon: “No em puc queixar, el respecte està, no puc dir gens dolent”.
Manolo González també es va referir als seus missatges en les pauses d’hidratació, alguns dels quals s’han fet virals: ” A mi m’és igual que m’escoltin, no tinc res a amagar, em van bé perquè a vegades no et senten en el camp. Ens ajuden, com en el Metropolità. No em callaré, ho faré perquè no m’escolti ningú?”.
Família i ambicions
En un cap de setmana sense futbol, l’entrenador es va mostrar feliç de passar temps amb la seva família. “És un cap de setmana per a estar amb la meva família, a casa el porten molt bé que sigui entrenador de Primera, som molt normals i continuem fent la mateixa vida que fèiem abans, fa un any. Estar amb la família és el hobby més gran que tinc. Si són tots pericos? Tots som de la casa. Si hi ha culers? No, aquí no, no t’enganyaré, tothom és del costat que ha de ser”, fa broma.
Respecte als seus somnis com a tècnic, confessa: “Guanyar un títol amb l’Espanyol; ara mateix salvar-nos i després guanyar un títol. Defenso al club en el qual estic al màxim, i treballo per a això”.
També deixa clar el seu compromís amb el grup. “Els jugadors saben que és important que siguem un grup tancat, que anem tots a l’una. Som molt conscients d’això. Ho tenim clar”, subratlla.
Mentalitat guanyadora i el pròxim repte davant el Barça
Sobre com porta les derrotes, Manolo González reconeix que li costa digerir-les: “El dia del Betis em va costar sopar, estava bastant calent. No parlo molt perquè estic cabrejat i no estic per a moltes hòsties”
Quant al derbi del 3 de novembre contra el FC Barcelona a l’Olímpic, va tirar de ironia abans de reconèixer la dificultat del repte: “Anem a Montjuïc, jugarem a casa llavors. Si he pensat molt en això? Serà tremend, un partit molt dur, amb una rivalitat molt gran. Ho posa més difícil que estiguin a un gran nivell, però li barallarem a tothom”. Qüestionat sobre qui creu que guanyarà la Lliga, respon: “Em preocupa el nostre, des que estic en el primer equip em preocupen molt els nostres partits i em dona una mica igual la resta”.
Finalment, expressa el seu desig per a l’equip aquesta temporada: “A Primera almenys; hem d’acabar a Primera com sigui”, conclou.
