RCD Espanyol: a dos punts de l’abisme i sense solucions clares
L’Espanyol travessa una crisi de resultats preocupant en LaLiga EA Sports, situat en la 17a posició, a només dos punts de la zona de descens, després de les primeres vuit jornades disputades. L’equip, que acumula tres derrotes consecutives davant rivals com Real Madrid, Villarreal i Betis, la seva pitjor ratxa de resultats del curs -l’equip no perdia tres o més partits seguits des de la ratxa de sis caigudes entre març i abril de 2023, quan l’equip estava sota els ordes de Diego Martínez primer i després de Luis García- s’enfronta ara abans de l’aturada a un Mallorca en estat de gràcia, ocupant posicions europees. Aquest pròxim dol podria marcar un punt d’inflexió, però la situació actual del club revela problemes estructurals que van més enllà dels resultats sobre el verd.
La falta de reforços de qualitat: l’arrel del problema
Encara que el tècnic Manolo González ha rebut crítiques per la falta de resultats, l’anàlisi de fons apunta a una mala gestió en la planificació, especialment en el mercat de fitxatges. Fran Garagarza, el director esportiu, no va comptar amb els recursos necessaris per a reforçar adequadament la plantilla per la decisió de Chen Yansheng de tancar l’aixeta. Sense la inversió necessària, el basc es va veure obligat a explorar el mercat a la recerca de jugadors cedits o amb fitxes lliures, una estratègia que de moment no ha fet el salt qualitatiu esperat. El tema és sagnant: a més de trobar-se a faltar un jugador creatiu, en la davantera per primera vegada en molts anys l’equip no té un ‘9’ diferencial que aportació el gol necessari per a aconseguir els objectius esportius: set punts porta tan sols l’Espanyol en vuit jornades, els tres de Puado davant l’Alabès, un en pròpia porta de Thibaut Courtois al Bernabéu, i surten a un per cap Jofre Carreras, Alejo Veliz i Carlos Romero. Dit d’una altra manera, entre els tres davanters nouvinguts sumen únicament un gol, una cosa clarament insuficient en un equip que els últims anys ha tingut en nòmina a homes com Braithwaite, Joselu, De Tomás o Borja Iglesias.
Partit de supervivència davant el Betis: una constant aposta a la ruleta
El jugat davant el Betis va ser plantejat com un partit de supervivència, una nova partida a la ruleta en el que tot últimament tot està sortint creu. No obstant això, l’equip va tornar a ensopegar en els mateixos errors i la seva sort segueix tirada en la ruleta, seguint un mateix pla de ruta: fiar la consecució de resultats a resistir gràcies al coratge i lliurament dels futbolistes els envits del rival, alguna cosa que en els últims encontres no està tenint efecte. En les últimes tres derrotes davant Madrid, Villarreal, i Betis l’equip ha donat la cara però ha pagat cara la falta de qualitat individual, mentre que en els seus rivals han destacat futbolistes com Ayoze Pérez o El celso, igual que ho va fer en el seu moment el davanter de la Reial Societat Take Kubo. L’Espanyol és un equip fluix però que manté el tipus pel compromís dels jugadors, i que competeix fins que els jugadors amb talent que tenen gairebé tots els rivals decideixen. En tots aquests partits el talent del rival s’acaba imposant al treball de l’equip.
Certament, en les últimes tres derrotes davant Madrid, Villarreal, i Betis l’equip ha donat la cara però ha pagat cara la falta de qualitat individual, mentre que en els seus rivals han destacat decisivament futbolistes com Ayoze Pérez o Lo Celso, igual que ho va fer en el seu moment el davanter de la Real Sociedad Take Kubo. L’Espanyol és un equip objectivament just de qualitat però que manté el tipus pel compromís dels jugadors, i que competeix fins que els futbolistes de talent que tenen gairebé tots els rivals decideixen. En tots aquests partits la virtut a nivell individual del rival, alguna cosa que no s’entrena, s’acaba imposant al treball de l’equip blanc-i-blau.
El Espanyol té una defensa apanyada, però sense grans noms, i al final acaba cometent errors. A més, pateix d’una davantera mancada de gol, sense un futbolista que sembli capaç de garantir el nombre de dianes necessari per a competir amb garanties per l’objectiu de la permanència. L’Espanyol ha de trepitjar més l’àrea, és una cosa totalment necessària perquè tornin les victòries.
Ara, amb un Mallorca en plena forma visitant l’RCDE Stadium, la pressió és màxima. Aquest pròxim partit no sols es presenta com una oportunitat de revertir la dinàmica, sinó com una prova de caràcter. L’Espanyol ha de trobar una solució per a la seva falta de gol, trepitjar més l’àrea rival i, sobretot, mantenir la concentració defensiva. En cas contrari, la temporada pot convertir-se en una lluita constant per evitar el descens.
Manolo González continua confiant que el treball donarà fruits, però sense reforços de qualitat ni una plantilla capaç de competir de tu a tu amb els seus rivals, la situació podria empitjorar. La directiva del club haurà d’assumir la responsabilitat per les decisions errònies en el mercat d’estiu i buscar solucions, abans que sigui massa tarda, encara que si la ratxa negativa es manté el més fàcil per a eludir culpes serà per a la cúpula blanc-i-blava apuntar a la baula més feble, la banqueta, i augmentar en un més la llarga llista d’entrenadors decapitats davant l’enèsim projecte fracassat en l’era Chen Yansheng i RASTAR.
