Els soldats de Manolo González: els que són, els que han sortit i els que entraran
Al nou tècnic de l’Espanyol Manolo González li està tocant treballar contra el rellotge per a adaptar en la mesura del possible el joc al seu llibret i triar els homes adequats per a traslladar-lo al verd, trobar el seu onze ideal. En aquests tres partits que porta en la banqueta, el preparador gallec està tractant d’implementar una proposta més dinàmica i ofensiva, encara que no falta qui considera que des de l’estrena a Saragossa fins al vist a Burgos s’ha anat descafeïnant la mateixa, i ha anat mostrant confiança en una sèrie de futbolistes molt concrets, encara que amb altres cridats a ser clau en aquesta fase decisiva de LaLiga Hypermotion i que fins ara per diferents motius no formen part d’aquesta reduïda llista de soldades. Si ens fixem en els futbolistes que han estat sempre de la partida des de la seva arribada, que han format part de l’onze titular, únicament hi ha 5 futbolistes: Joan García, Omar El Hilali, Leandro Cabrera, José Gragera i Javi Puado. D’ells, només els quatre primers han jugat els 270 més l’afegit de minuts de joc, ja que Puado va cedir el seu lloc a Gastón Valles en el 92 del partit enfront del Burgos .
Tots ells poden ser considerats homes clau per al preparador blanc-i-blau: el meta, Joan García, s’ha afermat sota pals gràcies a l’oportunitat que li va concedir la lesió de Fernando Pacheco. El seu paper determinant -a diferència d’amb Pacheco, el català sembla estar en disposició de ser clau per a sumar punts- i la seva capacitat a l’hora de participar en l’inici de jugada juguen en aquests moments al seu favor. Omar El Hilali segueix amb la seva bona línia, la que li ha portat a ser indiscutible amb tots els tècnics que han passat per la banqueta aquest agitat curs, mentre que la polivalència de Leandro Cabrera, que li ha permès exercir en banda esquerra quan ha estat necessari, suposa un plus.
Qui està sent una aposta personal de Manolo González és José Gragera, que no va ser indiscutible ni amb Luis García ni amb Luis Miguel Ramis, ens atreviríem a dir que de manera fart incomprensible donat el nivell que està oferint.
I Javi Puado, malgrat que no està oferint la seva millor versió, lluny de la zona en què millor podria aprofitar el seu futbol, continua inamovible en les alineacions inicials blanc-i-blaves.
En la nòmina d’homes cridats a ser clau en aquest Espanyol de Manolo González s’amplia a futbolistes que per diferents factors no han estat a plena disposició en aquestes trobades: un és lògicament Martin Braithwaite, que no forma part dels fixos anteriorment llistats pels seus problemes físics.
A Burgos va poder jugar 25 minuts, i indiscutiblement en la mesura que el seu estat físic ho permeti tornarà a ser un fix, encara que preocupa la situació del seu genoll i segons va avançar Quique Iglesias en ‘Esports COPE’, també el seu turmell. També apareix en aquest apartat Nico Melamed, que en aquesta recta final de curs i també de pertinença a la disciplina blanc-i-blava pot prestar un últim servei a l’Espanyol brindant el seu futbol al servei de l’objectiu del retorn a Primera divisió.
De fet no va jugar a Burgos per la certesa que no aguantaria els 90 minuts, i la seva presència hagués condicionat l’alineació, ja que hagués format amb Aguado i Gragera com va reconèixer el mateix Manolo González.
Precisament l’elecció de Keidi Bare en lloc d’Aguado va ser una de les grans sorpreses de l’onze de l’Espanyol en El Cultivable, que posteriorment va justificar Manolo González, que explicava posteriorment, “Aguado juga més còmode en la base i Keidi salta millor a la pressió. Sabíem que Nico no aguantaria els 90 minuts i per això va jugar d’inici. Si no potser havien jugat Aguado, Nico i Gragera”. És d’esperar que a casa i davant l’Albacete, aquest sigui en centre del camp pel qual aposti Gallego, encara que té altres opcions. Possiblement Pol Lozano no arriba a temps per a aquesta trobada, amb el que les alternatives serien incloure en l’equació a Keidi Bare, deixant l’elecció del tercer home entre les opcions Aguado-Nico Melamed, ja que pocs dubten que l’asturià repeteixi novament.
El cas Víctor Ruiz
Un altre dels canvis que va sorprendre va ser prescindir de Víctor Ruiz per a donar entrada a Sergi Gómez, ja que el d’Esplugues de Llobregat havia estat un fix en les dues primeres trobades amb Manolo González, i en principi té un millor joc en sortida de pilota que el seu company, que mentre està aprofitant per a sumar partits per a renovar automàticament una temporada més. Curiosament, davant el Tenerife va fer en línies generals un gran partit, amb assistència inclosa, però va haver de carregar amb el hàndicap de no poder buidar la pilota que va acabar en gol per als canaris, per la qual cosa no pot descartar-se que es tracti d’un toc d’atenció per part del preparador gallec.
