Manolo González i l’Espanyol: una ratxa negativa històrica, però no definitiva
Els números que expliquen la caiguda lliure de l’Espanyol. L’ombra del descens aguaita, però el passat convida a creure en la salvació: les set vegades que va fregar l’abisme i va sobreviure.
El RCD Espanyol està passant per un dels moments més delicats dels últims anys. A hores d’ara de LaLiga EA Sports 2024-25, després de 16 jornades i un partit pendent contra el Valencia CF, els pericos ocupen la divuitena posició amb 13 punts. Amb 10 derrotes en 15 partits (4 victòries i un empat), l’estadística no enganya: aquesta és la segona pitjor ratxa de derrotes de la història del club a hores d’ara en una temporada de Primera divisió -igual que en altres sis vegades anteriorment- després de les 11 derrotes de la temporada 2003-04. No obstant això, i malgrat les evidents dificultats, el passat convida a l’esperança.
Un registre preocupant, però no definitiu
Com diem, l’Espanyol només ha viscut una situació similar en set ocasions al llarg de la seva història. D’aquestes campanyes, l’única en la qual va acabar descendint va ser la temporada 2019-20, la qual cosa indica que fins i tot en circumstàncies tan adverses, l’equip té opcions de salvar-se. La referència històrica més negativa és -com diem- la temporada 2003-04, quan el conjunt blanc-i-blau va començar amb 11 derrotes en 15 jornades, però va acabar aconseguint la permanència.
Aquesta dada, encara que esperançadora, contrasta amb un present marcat per la falta de reacció. Dilluns passat, els de Manolo González van oferir una actuació molt grisa davant el Getafe al Coliseum, caient per 1-0 sense que el porter rival, David Soria, hagués d’intervenir.
Deficiències evidents en atac i defensa
Són evidents els problemes de l’Espanyol aquesta temporada en totes dues àrees del camp. Amb 15 gols en 15 partits -una mitjana d’un gol per partit-, l’equip és juntament amb el Rayo Vallecano el cinquè equip menys golejador del campionat. Defensivament, les xifres tampoc són esperançadores: 28 gols encaixats, que el converteixen en el segon equip més golejat de LaLiga, només per darrere del Real Valladolid. Aquest desequilibri, sumat a la incapacitat de sumar punts lluny e l’RCDE Stadium -un punt sobre 24-, reflecteix la fragilitat de l’equip, que continua sent el pitjor visitant de la categoria.
El cop moral de l’eliminatòria en Copa
A aquesta mala ratxa en Lliga cal sumar l’eliminació a la Copa del Rei a mans del modestíssim Barbastro, equip de la Segona RFEF. La derrota per 2-0, amb un plantejament clarament condicionat per la prioritat de la salvació, va molestar molt a una part de l’afició, que no va perdonar la falta de competitivitat mostrada. Manolo González va justificar la seva decisió, però el mal partit d’alguns jugadors titulars al Municipal de la capital del Somontano van deixar en evidència les mancances d’una plantilla que necessita reaccionar com més aviat millor.
El futur de Manolo González en l’aire
L’entrenador blanc-i-blau no oculta la pressió sota la qual treballa. Les últimes setmanes, els rumors sobre un possible relleu a la banqueta han cobrat força. No obstant això, Manolo insisteix que se sent capaç de revertir la situació. L’Espanyol encara un calendari clau aquest desembre, amb la necessitat de sumar punts i recuperar la confiança perduda. Encara que les estadístiques no són encoratjadores, la història recent demostra que, fins i tot en els moments més foscos, els pericos han sabut tirar endavant, i ara només cal esperar que l’equip i el cos tècnic estiguin a l’altura del repte. La permanència encara és possible, però és cert que el marge d’error es redueix jornada rere jornada.
