Manolo González: “Ja està, ja pots respirar, l’equip està a Primera divisió”
El tècnic de Lugo ha comparegut en aquesta roda de premsa recordant-se dels anteriors entrenadors: “Aquest ascens és també dels dos tècnics anteriors”. A més, afegeix garra a les seves declaracions: “Es tractava d’ascendir i ho hem aconseguit. Hem estat molt valents i hem tingut encert”.
El tècnic de l’Espanyol, Manolo González, ha comparegut en roda de premsa com a primer entrenador acabat d’ascendir a LaLiga EA Sports. El de Lugo ha entrat amb tot el seu staff tècnic i ha demanat un minut per dir unes paraules abans de començar la compareixença i dedicar unes paraules a tots els treballadors del club: “En primer lloc: El cos tècnic que tinc aquí al darrere, han fet un treball de puta mare. Aquest ascens és també dels dos tècnics anteriors, sobretot, per a Luis García, un amic amb el qual tinc una relació de puta mare. Estic molt agraït per tot això”.
Què has sentit en el moment del xiulet final?: “Poso el valor en el cos tècnic. Quan no hem estat en aquesta categoria, la gent desconfia. És normal. Estic molt orgullós per tot el món de l’Espanyol. L’Espanyol és on es mereix per història”.
T’agradaria seguir amb aquest equip?: “Sí, m’encantaria. Si haig de marxar, estimaré l’Espanyol igual. Però l’important és que el club és a Primera divisió”.
Fins a quin punt es reivindica el teu staff amb aquest ascens?: “Són estereotips. Gent que venen de baix i que té nivell, potser tindran més oportunitats gràcies a la que he tingut jo”.
Què significa per a tu venir de baix?: “Vaig venir a l’Espanyol perquè sempre vaig voler venir. Vaig perdre diners i categoria, però m’és igual. Jo vaig venir a fer el meu treball. Sempre vaig dir que venia a treballar com un animal i a portar l’equip endavant. Amb un equip valent que pressioni a dalt”.
L’afició: “Això d’avui és una cosa que no oblidaré mai. Sempre m’acordaré amb molt d’afecte. Hem treballat com a animals i avui és un dia per estar molt feliç. Moltes gràcies a tots els pericos per ajudar-nos moltíssim”.
Havies imaginat un final així?: “Jo esperava pujar. Sempre he estat positiu. Sempre vaig confiar en els jugadors i amb la gent que he tingut al costat. Es tractava d’ascendir i ho hem aconseguit. Hem estat molt valents i hem tingut encert. Ha estat la clau obrir el partit en la primera part. Amb les arribades que hem tingut ens ha bastat”.
Valoració d’aprofitar el moment: “Quan no tens marge d’error, és complicat jugar. Hem estat ben organitzats i la llàstima és no haver enganxat algun contraatac més. Enguany tocava sofrir i mira si he sofert, que m’he quedat calb i tot”.
Javi Puado i el paper de la pedrera de l’Espanyol: “La gent amb fam i que senten el club són claus. Avui hi havia bastants titulessis que són de la pedrera. Amb els jugadors de la pedrera hem d’intentar seguir aquest camí. Si analitzem les millors èpoques del club, sempre han estat, per a mi, jugadors de qualitat i canteranos. Perquè l’equip avui no pugés havia d’haver estat una hecatombe”.
És més especial encara ascendir amb les actuacions de Joan García i Javi Puado per ser canterans?: “És un ascens de tots. Han estat a un nivell magnífic. És una victòria de grup. Ells han remat i li han tirat molts ous per a treure això endavant”.
Ascendir venint del futbol més modest: “Encara que hagués ascendit amb el Bayern de Munic, seria l’hòstia igual. Sí que és veritat que per no tenir un cert nom com a entrenador es gaudeix més. Com per estar trist avui!”
Com ho has viscut personalment?: “Bé. Soc positiu i fort. També et dic, gràcies als jugadors, pel respecte a la meva idea i pel treball fet. Si no hagués estat així, hauria marxat la primera setmana. L’opinió que em titlla de mediocre per venir de baix m’és igual. Només em preocupa l’opinió de la gent que em coneix; i la que em coneix sap que treballem molt i que som competitius”.
Amb quin moment et quedes?: “Amb el del final del partit. Aquí dius: ja està, ja pots respirar, l’equip està en primera divisió. Aquest és, per a mi, el moment dels tres mesos i mig viscuts”.
Si li arriben a dir que fa un any seria entrenador de l’Espanyol de primera divisió, què hauria dit?: “Que abans em creix cabellera. Això no m’ho esperava en la vida. Fa un any aproximadament vaig perdre un play-off amb l’UCAM Murcia. Ara mateix estic molt feliç per tots i per veure a l’Espanyol on pertoca”.
Quin grau de responsabilitat t’atribueixes a tu mateix en l’ascens?: “Tinc la meva part, però si els jugadors no creuen en tu i en la teva idea, és igual quin entrenador hi hagi. Jo tinc la sort que ells han cregut en mi. No em dono més valor que ningú, això és mèrit dels jugadors. No és mèrit exclusiu meu”.
