Manolo González: “Nosaltres sortirem a guanyar sempre, no sols aquesta setmana”
Manolo González ha comparegut en la roda de premsa prèvia al partit de la jornada 32 entre el RCD Espanyol – CD Tenerife de LaLiga Hypermotion. El tècnic perico ve de guanyar davant el Reial Saragossa a domicili per 0-1 i, després de diversos entrenaments durant la setmana, afronta el partit contra els De Tenerife en el Stage Front Stadium amb noves idees en ment per a proposar en el terreny de joc.
Ja en roda de premsa, la primera pregunta ha estat per l’estat de la infermeria: “Esperem que dins de totes les lesions que tenim, d’aquí a una mica estiguin tots. La setmana que ve esperem que Martin Braithwaite i Rubén Sánchez sí que estiguin disponibles, però no m’atreveixo a dir-ho al 100%”. Insistint, comenta sobre l’estat de l’equip en aquesta fase final sobre l’estat físic de la plantilla: “Tenim tendència en el futbol a enfocar-ho tot a la planificació física. A nivell de capacitat física, tot et trastoca. Al final, els entrenadors som els que hem d’estrènyer perquè el jugador corri i que els exercicis tinguin la intensitat adequada. Davant el Reial Saragossa va ser un dia rar, les lesions ens van condicionar. De fet, Pol Lozano hauria jugat segurament en el partit i no va poder sortir”. A més, afegeix: “Òbviament que les lesions durant un partit trastoquen, però al final la plantilla és llarga. Hi ha jugadors del filial que demà aniran convocats i poden tenir minuts. L’important és que vinguin per a ajudar a l’equip”.
Parla sobre el factor mental en les segones parts
“En la segona part davant el Reial Saragossa, el que passa no és un factor físic, sinó mental. L’equip no anava a la Romareda amb tota la confiança del món i necessitava una victòria com aquesta per a sentir-se fort. Jo el que sac és que l’equip va tenir moltes ganes de treure el partit endavant. Em quedo que l’equip va treure els tres punts”.
Sobre Keita Balde i la possibilitat que demà jugui
“Ara és el moment de tots. No sols de Keita Balde. Al final sempre hi haurà baixes, no sabem què passarà en qualsevol partit dels quals vinguin. Jo, el temps que porto, estic molt content amb ell i puc dir-te que Keita Balde és bon company i ho dona tot”.
L’afició canta el teu nom
“Jo soc una persona que no m’agrada el protagonisme. Prefereixo que estiguin amb els jugadors abans que amb mi. Així i tot, estic molt agraït amb la gent per l’afecte”.
Sobre l’exaltació a Eibar i el posterior desencís a Osca
Li han preguntat sobre el partit que espera demà d’arrencada: “Nosaltres sortirem a guanyar sempre. Ho intentarem sempre, com cada setmana. El factor casa, si la gent empeny com sap, serà un factor importantíssim. Conec als pericos i l’afició estarà a mort amb nosaltres. Prometo que ens deixarem la pell en cada pilota”.
Ha estat preguntat per si ha notat responsabilitat per part dels jugadors
“Els protagonistes han de ser els futbolistes. Nosaltres hem d’ajudar, donar suport durant el partit i, sobretot, no entorpir; i en això estem. Hem de donar-los les eines necessàries per a superar al rival. Ells són molt conscients del que hi ha i del que es juguen. Estan molt conscienciats i capacitats per a treure això avanci del que queda de temporada”.
Diferències entre la Muntanyesa i el RCD Espanyol
“A veure, la primera diferència és que en la Muntanyesa la gent venia de treballar tot el dia i després es posaven a entrenar a les 20.30 hores; aquí tens la primera diferència”. Segueix: “a més, et puc dir que no he notat gran diferència, serà que he tingut molta sort en els vestuaris de segona B. Al final, els jugadors, quan veuen que saps el que fas o que tens un cert criteri en el qual fas i que el tracte és el correcte, al final els jugadors van. És diferent en coses de l’entorn, però el futbol continua sent futbol, en segona B o en segona A”.
Sobre la possibilitat de debutar amb victòria en el Stage Front Stadium davant l’afició perica
“Seria meravellós. Si abans del partit t’ho diuen, no te’l pots imaginar. Sobretot estaré molt feliç pels jugadors, pel club i per l’afició que està sofrint tant per l’Espanyol, que el que vull és que tornin a casa feliços i orgullosos del seu equip”. A més, de nou, ha estat preguntat pel bon peu amb el qual ha entrat amb l’afició perica: “Si et soc sincer, no tinc ni idea, soc algú normal com he estat sempre -riu-. Intento fer el que sé. Cada any aprenc com a entrenador, això és una formació contínua. Tinc sort que l’afició m’ha acollit bé i els jugadors també. En aquest aspecte, estic molt content i orgullós”.
