Màrius Carol, qui nega ser antiperico, demana disculpes després de la polèmica amb l’Espanyol i Dani Jarque afirmant que “no vaig citar cap equip”
La defensa de Màrius Carol després de les seves crítiques a l’homenatge de l’Espanyol a Dani Jarque: “Volem ser tan políticament correctes que no podrem dir res”
Màrius Carol, escriptor, conseller editorial del Grup Godó i ex director de La Vanguardia, es va deslligar de la indignació que hi ha a tot l’entorn de l’Espanyol després de la seva comparació la setmana passada del minut 21 en homenatge a Dani Jarque a l’RCDE Stadium amb les xiulades a l’himne de la Champions al Camp Nou. Durant una tertúlia al Tu diràs de RAC1, Carol va demanar als aficionats del Barça que deixessin de xiular l’himne de la competició europea, argumentant que “ja sabem el que va passar” i que no té sentit prolongar aquesta protesta de manera indefinida. No obstant això, la seva referència a l’Espanyol va encendre els ànims pericos. Carol va assenyalar que “no es pot estar tota la vida de funeral”, en al·lusió a la tradició del minut 21 en el qual l’afició blanc-i-blava recorda al seu etern capità, Dani Jarque.
Les explicacions de Màrius Carol després de la polèmica amb l’Espanyol per l’homenatge a Dani Jarque
Avui, Marius Carol ha reaccionat a tot el succeït, durant la seva participació en una nova tertúlia, a El món a RAC1; davant la pregunta de Jordi Basté, Carol feia aquesta reflexió: “És un comentari passades les dotze de la matinada, s’ha de ser políticament correcte, és a dir, que… primer, vull demanar excuses si hi ha algú ofès, la meva intenció no era ofendre, a més no vaig citar cap equip, vaig citar una pràctica i ja està, però que facin el que vulguin. Què vaig dir? De vegades, posem subordinades. Estem parlant que és un mal negoci xiular l’himne de la Champions, entenc per què es fa, un dia parlarem de la realitat del que va passar. No vull ficar-me en més jardins. Després de dir això, se’m va ocórrer fer una subordinada sobre que hi ha equips que converteixen moltes vegades un minut d’un partit en un funeral. Hauria pogut callar, cadascú que faci el que vulgui o cregui, qui soc jo per ficar-me en jardins aliens. Ja em fico moltes vegades en els propis. Jo no vaig citar res, em diuen si soc antiespanyolista, no m’haureu sentit dir mai res contra l’Espanyol. Per interpretacions no et fiquen a la presó, ja t’ho dic jo. Em vaig equivocar, però també dic una cosa: volem ser tan políticament correctes que al final no podrem dir res”.
