Controvèrsia a San Mamés: el servei d’honor de l’Athletic Club – Espanyol el farà un alpinista vinculat a la simbologia d’ETA

El partit d’aquest dissabte entre Athletic Club i RCD Espanyol arriba amb una polèmica extraesportiva que ha esclatat amb força a les xarxes. Tot ve a partir de l’anunci de l’entitat blanc-i-vermella d’homenatjar en els prolegòmens del partit a l’expedició basca que va coronar l’Everest el 14 de maig de 1980, segons explica l’entitat, per portar la ikurriña al cim del món. En concret, l’hernaniarra Martin Zabaleta i el xerpa nepalès Pasang Temba realitzaran el servei d’honor de l’encontre.

La polèmica arriba pel fet que l’homenatjat Martín Zabaleta va col·locar coincidint amb aquest ascens al cim de l’Everest una Ikurriña amb l’emblema de la banda terrorista ETA; en concret, com es va conèixer posteriorment, en l’ensenya basca apareixia l’emblema d’ETA en un costat i l’antinuclear l’altre. Segons declaracions que va realitzar al seu retorn a Bilbao, en l’aeroport del qual van ser rebuts pel mateix president del Govern basc, Zabaleta va romandre tres quarts d’hora en el cim fotografiant i filmant la ikurriña que havia portat ell “amb l’eslògan que assumeixo personalment”, la lliurada pel Govern basc, l’antinuclear i la nepalesa.

En l’esmentada expedició van participar a més de l’esmentat Martín Zabaleta, els alabesos Juan Ignacio Lorente i Luis María Sáez de Olazagoitia, els guipuscoans Juan Ramón Arrúe, José Urbieta, Felipe Uñarte i Ricardo Gallardo, els navarresos Javier Garayoa i Xabier Erro, els biscains Enrique de Pablo i Emilio Hernando, així com Angel Rosel, tècnic industrial de Biarritz. Pel que sembla, segons la premsa de l’època, en l’expedició van coexistir diverses ideologies, sense que es plantegessin problemes en aquest sentit.

Davant la notícia d’aquest homenatge, s’han multiplicat en xarxes les persones que recorden que precisament l’endemà d’aquests fets ETA assassinava a tres persones, posant en dubte la conveniència de rendir tribut a Martin Zabaleta per la seva apologia de la banda just durant la seva època més sagnant: van ser els anomenats “anys de plom”, entre 1978 i 1980, quan la banda va assassinar a 244 persones. Només en 1980, l’any de l’ascensió a l’Everest, ETA va assassinar a 97 persones.