Miguel Ángel Ramírez: “L’Espanyol té més pressió en aquesta eliminatòria”
A Gijón, que l’Sporting de Miguel Ángel Ramírez s’enfronti a l’Espanyol en aquesta primera eliminatòria del playoff es percep com un assoliment significatiu, la qual cosa explica l’ambient festiu i de celebració que s’ha viscut a la ciutat asturiana durant tota la setmana. Malgrat una primera meitat de la temporada en la qual semblava que els sportinguistes assegurarien l’ascens directe o, en defecte d’això, una plaça en el playoff, una sèrie de mals resultats va amenaçar seriosament les seves possibilitats. No obstant això, els blanc-i-vermells van aconseguir recuperar-se i, en l’última jornada, es van ajudar a pujar novament a la zona privilegiada, al cobejat top 6, recompensats per una sèrie de bons resultats durant la fase regular. Ara, amb l’impuls d’aquesta classificació d’últim minut, es preparen per a enfrontar a l’Espanyol , un rival al qual aparentment els aficionats sportinguistas, embeguts d’eufòria, no temen, segons les notícies que ens han anat arribant els últims dies des del Principat.
En les seves declaracions abans d’aquest Sporting de Gijón – Espanyol, Miguel Ángel Ramírez, reconeixia que “el partit d’anada és molt important tenint el factor camp i Mareona, però cal ser conscients que és un partit de 180 minuts i cal saber competir-ho amb paciència. A la nostra casa pot ser diferencial aquest ambient i suport de la nostra gent. L’ambient que em trobo pel carrer és molt bonic, de molta emoció i il·lusió, però també d’agraïment per arribar fins aquí i tenir l’oportunitat de tornar a jugar un playoff El Molinón”. El preparador sportinguista ha explicat que aquests dies ha optat per “no sobrecarregar d’informació als jugadors a hores d’ara; després de tantes hores de treball és important i tenir fresca la informació del rival per haver-nos enfrontat fa poc és important en aquest sentit. Havent analitzat recentment l’últim partit contra ells vam poder veure com podem competir millor, sempre oberts a un altre sistema o altres comportaments o que ens puguem trobar alguna cosa diferent per la seva part de la que estar alerta durant el partit”. L’Sporting no ha perdut davant l’Espanyol en la fase regular (victòria en El Molinón i empat en el Stage Front Stadium): “Són contextos diferents i el playoff res té a veure amb la lliga per molts factors, però per a mi i els meus jugadors els resultats contra ells són un exemple que hem pogut competir amb aquests equips i hem pogut guanyar. En clau de confiança aquí estan les proves per a nosaltres. Si estem concentrats i som fidels al pla de partit, segurament podem tornar a competir bé”. “Li dono molta importància al fet d’estar fins al final amb possibilitats, no sols a nivell de resultat, sinó també com a equip per a poder donar una resposta. Tot el que et permeti estar tensionatas fins al final sempre és positiu per a mi i els jugadors, sabent que pot haver-hi algun moment en què calgui arriscar més o que fins i tot estiguem per darrere. Tot el que sigui que pugui estar igualat serà un bon senyal perquè seguirem amb opcions i competint”, insisteix Ramírez, que reconeix que “hem fet algun canvi en concret en la preparació de la setmana per l’altura de temporada en la qual estem. També pel que suposa el partit, amb la iniciativa de demà per exemple entrenant a porta oberta en El Molinón, i igualment pel gran volum de partits en poc temps que tenim, que altera el repartiment de càrregues físiques i cognitives. Després d’aquest partit tindrem pocs dies per a preparar el següent i, si passem a la final, menys encara”. Sobre aquestes iniciatives populars i si poden distreure a l’equip, reflexiona: “Sempre solc pensar més en positiu i preocupar-me menys. Si fem això de demà primer és per la gent, retornant-los part del seu afecte amb un gest com el de demà. Renunciem a la nostra rutina de prepartit per ells. Un es dedica professionalment al futbol per a viure dies com el del diumenge. No dic que sigui fàcil de manejar-ho, cal tenir-los ben posats per a ser aquí, jo per això els admiro. Prendre decisions en aquesta pressió ambiental i amb moltes emocions, cal saber manejar-se i no és fàcil. Però des de petit somies amb partits com el d’aquest diumenge”. Pel que respecta al rival, al conjunt de Manolo González, explica: “Sí que crec que l’Espanyol té més pressió en aquesta eliminatòria. Tenen una plantilla confeccionada per a ascendir directe, és la seva exigència. Tenen molta pressió i responsabilitat per haver d’estar a Primera. Han tingut 3 entrenadors i l’obligació d’estar a dalt tot l’any i si no l’han aconseguit és perquè alguna cosa ha anat malament”. En l’àmbit personal, considera que el que s’aveïna “segurament és dels desafiaments més importants de la meva carrera. Disputar una Sud-americana i guanyar un títol continental és una cosa difícil d’igualar o arribar a uns vuitens de Libertadores el mateix, però al costat d’això posaria aquest capítol també”. Ramírez, que no té clara la importància del factor camp -“He vist tantes eliminatòries que han estat favorables per a l’equip que ha jugat l’anada en el seu estadi que no acabo de veure un avantatge tenir la volta en el teu camp. Abans pensava així, però veient altres casos, ara no sabria dir-te. A mi m’agrada jugar l’anada a casa”, parlava de l’estat de la infermeria: “Izquierdoz ahir es retirava per una molèstia en el bessó, però en teoria no hi hauria problema, el provarem avui i la idea és que demà també s’entreni. Nacho Méndez ha evolucionat molt i molt bé i pot ser que arribi al partit. Amb Queipo i Djuka una mica el mateix que amb Cali, veure com evolucionen avui i si entrenen el dissabte podran estar per al partit”.
