L'”operació sortida” de l’Espanyol, a pas lent: un mercat hivernal amb poques esperances
El RCD Espanyol s’enfronta a una situació delicada tant dins com fora del terreny de joc. Mentre Manolo González i els seus jugadors es preparen per al crucial dol d’aquest dissabte contra el Leganés, els despatxos es converteixen en l’epicentre d’una lluita paral·lela: la necessitat de reforçar una plantilla que està mostrant mancances en totes les línies.
El club, no obstant això, està lligat de mans pel límit salarial. Joan Fitó, director financer, va ser clar en l’última Junta d’Accionistes: “No hi ha marge per a fer operacions en el mercat hivernal”. Però la realitat esportiva obliga a buscar solucions, i l’única via possible és alleugerir la massa salarial mitjançant la sortida d’alguns jugadors.
Dues vies per a alliberar espai
La “operació sortida” liderada per Fran Garagarza s’enfronta a un doble escenari: traspassar a futbolistes que no compten per a l’entrenador o finalitzar de manera anticipada algunes cessions realitzades a l’estiu. En el primer grup destaquen alguns noms com els de Fernando Pacheco, Pere Milla i Salvi Sánchez.
Pacheco va perdre mediada la passada temporada en Segona el seu lloc sota pals, i a la vista que eliminat l’equip de la Copa i amb poques opcions de tenir protagonisme donada l’eclosió de Joan García s’havia especulat amb la possibilitat de la seva marxa. Pere Milla, qui ha tingut poques oportunitats aquesta temporada, s’ha convertit en un dels jugadors més assenyalats per l’afició. Encara que no és en absolut el principal responsable del mal moment de l’equip, la seva relació amb part de la graderia és tibant, i la seva continuïtat s’antulla complicada. Osasuna ha mostrat un lleu interès, però el seu entorn descarta gens concreto ara com ara. D’altra banda, Salvi Sánchez, un altre fitxatge del primer mercat de Garagarza que no ha complert les expectatives, no ha disputat ni un minut en Lliga i ha estat exclòs de diverses convocatòries. La seva situació sembla sentenciada però igual que succeeix amb altres noms candidats a deixar el club, la dificultat radica en el fet que trobin una opció que els ofereixi el mateix esportiva i econòmicament que l’Espanyol , alguna cosa que de moment no ha succeït.
Quant a les cessions, hi ha jugadors que sense haver brillat tampoc a gran altura sí s’han guanyat per haver mostrat regularitat que no es discuteixi la seva continuïtat com Álex Kral i Marash Kumbulla. Diferent és l’apartat golejador: malgrat que aportació a nivell numèric és parella, respecte a Irvin Cardona, Walid Cheddira i Alejo Veliz únicament s’ha vingut especulant amb la possible sortida de l’argentí si el Tottenham, club propietari dels seus drets, li trobava un destí més idoni, encara que el seu entorn filtra que la seva intenció és que acabi el curs com perico. Qui no compta és Naci Ünüvar, la qual cosa el col·loca com un candidat propici per a sortir.
Una solució parcial
Cal matisar que fins i tot si s’aconsegueix concretar alguna sortida, alguna cosa que en aquests moments no està per a res clar, l’Espanyol no tindrà llibertat total per a reinvertir l’estalviat en nous fitxatges. La normativa imposa que només una part de l’estalvi derivat d’una baixa pot destinar-se a reforços, la qual cosa impliqui que qualsevol incorporació arribi en forma de cessió o com a agent lliure amb una fitxa tremendament ajustada.
La situació actual deixa clar que cada decisió en els despatxos serà crucial per a determinar les possibilitats de l’equip en la seva lluita per la permanència. Amb Pablo Ramón com a únic reforç fins a la data, i sent el mallorquí una aposta més de futur que de present i de rendiment immediat a causa de la seva lesió, l’Espanyol necessita un gir de timó immediat en la seva “operació sortida” si vol arribar al final del mercat amb opcions reals d’enfortir la seva plantilla.
