OPINIÓ | Juan José Caseiro: “Derrota al Kubo'”

L’opinió de Juan José Caseiro després de l’Espanyol – Real Sociedad:

Derrota al ‘Kubo’

Per mesurar qualsevol element, es fan servir diferents unitats del sistema internacional. Vigent en gairebé tots els països i aplicable, perquè no, a totes les competicions, bé es podria dir que el metre cúbic, aquest que es marca amb un petit 3 sobre una ‘m’, ens assenyala els punts que van volar injustament en una derrota que va ser elevada al ‘Kubo’.

Que consti en acta que va ser Joan, l’únic que va obligar Remiro a usar les mans; la novetat de Kumbulla, que va mostrar recursos per al seu hàndicap en camp obert, va descarregar d’aquesta zona un Omar que es va menjar al seu parell. Cabrera semblava còmode amb la nova parella de ball i Romero va servir per tapar primer el trencat de la banda i després el descosit de l’escassetat d’extrems.

El festival de l’humor arbitral va donar protagonisme a Gragera: li xiulaven sempre falta. Král és el nou lleó de la capçalera de la Metro Goldwyn Mayer i Jofre va estrenar els greuges del senyor del xiulet, guanyant-se una falta per posar la cara en un cop de colze.

L’atac? Completin la frase: or sembla, … Cardona es va desconnectar només en tres tocs, on cadascun d’ells empitjorava l’anterior; a Veliz sembla que se li pot pegar lliurement i gairebé cal agrair que no fos expulsat i Puado, el que ha de capitanejar l’escuderia, continua convivint malament amb l’ansietat de les errades.

Obeïen els canvis a la necessitat de refresc: a Brian el va perjudicar el rebot que va afavorir al japonès i Roca i Tejero no van empitjorar els seus reemplaçaments. M’aturo en Aguado, que va sortir per dir-nos que sap conduir una pilota. Ja. I va servir d’alguna cosa, això? Entre nosaltres, tant de bo pogués seure una estona a xerrar amb Pere Milla i veure junts els seus vídeos. Tant de bo.

Es va jugar millor, però no és suficient. Falta la baula que uneixi la idea de l’entrenador i el rendiment dels bons. Aquesta part es diu qualitat que, en èpoques pitjors -recorden Falete?- sempre ens va treure d’aquests tràngols. Això depèn de qui té la cartera repleta de bitllets. Potser quan desperti, algú li ho expliqui. Em quedo amb alguns detalls sobre el verd. Val la pena creure en l’esperança. Aquesta que és l’últim que es perd.

Juan José Caseiro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *