OPINIÓ | La contracrónica de l’Espanyol – Rayo, per Juan José Caseiro: “Per sentir-se Veliz”
La contracrónica de l’Espanyol – Rayo: “El fet d’arribar a l’aturada mirant qui tens per sota és una satisfacció, un orgull, un compromís que es va veure en la celebració”.
La contracrónica de l’Espanyol – Rayo Vallecano, de la mà de Juan José Caseiro:
Per sentir-se Veliz
Hèrcules va arribar a heroi matant el lleó de Nemea, un monstre sense pietat amb una pell tan gruixuda que no li travessaven les armes. Per això, li va arrencar la pell i es va salvar de la seva condició d’esclau, destí similar al que apuntàvem amb un empat en una tarda d’un estira-i-arronsa imprecís.
Joan va culminar el protagonisme de la setmana enfundant-se el braçalet; l’alternança dels carrilers va deixar Omar amb un precipici a la seva esquena; que es treballa a consciència aquesta parcel·la ho demostra el fet que Calero i Kumbulla facin de parallamps el dia més propici. Això que ara diuen valor gol és el que ha fet primer Brian davant De Frutos i després Romero a la segona, quan abans ja havia trobat la manilla que obria l’aixeta del gol.
A Gragera la tempesta li agafava a peu canviat i Král va començar a brillar, quan li van buscar en la passada. Puado, en labors de tercer migcampista, s’havia calçat malament les botes.
Potser Jofre és l’intent des del banc d’anar cap endavant quan es juga a casa i Veliz va aixecar el coliseu, perquè els gladiadors mai es donen per vençuts.
Tocava sorprendre i en el descans estava cantat que passarien coses: Cardona va netejar part de la mala imatge del partit anterior i va seguir Aguado, més espavilat a Primera que no pas a Segona. Cheddira truca a la porta, generant la combinació que va obrir la caixa forta vallecana i Tejero va contrarestar els últims intents del Rayo per la seva banda. Per la lesió, va entrar Sergi, necessari per al que quedava per dilucidar.
L’exercici complicat de posar la idea de joc amb vuit incorporacions necessita temps, per això mentre s’aconsegueix, les victòries reforcen al grup. Ser una pinya, no la de Mercadona, ja saben. El fet d’arribar a l’aturada mirant qui queda per sota és una satisfacció, un orgull, un compromís que es va veure en la celebració. No escatimin aquesta oportunitat. D’aquí al següent round, val la pena sentir-se ‘Veliz’.
Juan José Caseiro
