L’Espanyol, contra l’èpica del sisè a la qual s’aferra l’Oviedo per a aconseguir l’ascens en el playoff
Aquest diumenge, l’Espanyol i l’Oviedo començaran a jugar-se una plaça en la Primera divisió, en disputa en la final del playoff d’ascens. El conjunt perico va aconseguir classificar-se per a aquesta segona i definitiva eliminatòria gràcies a l’empat sense gols a l’Stage Front Stadium que va fer bo el 0-1 de l’anada, mentre que l’Oviedo va donar la sorpresa guanyant per 0-2 a Ipurúa a un Eibar al qual bastava amb mantenir la igualada sense gols fins al final de la pròrroga.
El conjunt de Luis Carrión ja s’havia classificat in extremis en el top 6 -en l’última trobada de la fase regular havia de sumar almenys un punt precisament a Ipurúa si volia dependre de si mateix per a jugar la promoció, i va tenir la fortuna que malgrat caure derrotat per 4-4 la derrota del Racing de Santander davant el Vila-real B els va donar la sisena plaça de la taula-. Tot això podria fer pensar que l’Espanyol és el favorit en aquesta final, però hi ha un factor del qual ja parlem aquesta setmana en ‘LaGrada Ràdio’ i que és certament inquietant, l’anomenada èpica del sisè. I és que tal com van explicar els nostres analistes Àlex Cobas i Ramon Borrós, des que es va instaurar l’actual fórmula en el playoff d’ascens l’any 2011, els sisens classificats en la fase regular, per números els que pitjor temporada han fet de tots els classificats per a jugar aquesta promoció com és el cas de l’Oviedo, són curiosament els equips que més vegades han aconseguit la cobejada plaça d’ascens a Primera.
Certament, l’Oviedo compleix amb aquesta regla d’haver tingut una trajectòria ascendent durant el curs, fins a classificar-se fins a aquesta famosa sisena plaça. L’inici de temporada, amb Álvaro Cervera en la banqueta, va ser desastrós, fins al punt que en la setena jornada de la fase regular, els carballones tenien el dubtós privilegi de ser l’únic equip de tota LaLiga Hypermotion que no sumava cap triomf en el seu caseller, i tan sols havien sumat tres punts que els donaven per a ser penúltims, igualats amb el cuer Cartagena. La directiva carbayona optava per tirar al tècnic de Santa Isabel, i apostar per un Luís Carrión que venia de fer una gran feina precisament amb l’Efesé, salvant-lo en la seva primera campanya i instal·lant-lo en la zona tranquil·la en les dues següents, i que estava sense equip a l’inici del curs. Després d’una derrota inicial a casa davant el Valladolid (0-1), l’Oviedo va començar a remuntar posicions, sumant fins a nou partits consecutius sense perdre, ascendint de manera continuada fins a instal·lar-se en el top 6 per primera vegada en la jornada 34 del curs després de signar uns dels millors números de tota la categoria tenint en compte la data de la seva arribada a la banqueta del Tartiere. Ara, malgrat entrar de carambola en el playoff, s’aferren a aquesta èpica del sisè per a intentar engrossir una estadística com menys, sorprenent: fins ara, en cinc de les 13 temporades des que es va instaurar el playoff, el 38,46% de vegades, va acabar aconseguint la plaça d’ascens a Primera l’últim equip classificat -en realitat, en una d’elles va ser una el setè, ja que en 2014 el filial del Barça va ser tercer però no va poder jugar el playoff-. En teoria, el tercer classificat hauria de ser el que més vegades pugés, però des de 2017 en què ho va fer el Getafe de José Bordalás després d’eliminar a Huesca i Tenerife, el millor classificat per al playoff no aconsegueix l’objectiu, tal com li ha succeït aquest curs a l’Eibar .
La primera mostra de “èpica del sisè” -en aquest cas caldria parlar del “setè” ja que és el citat any en què el Barça Atlètic va ser tercer- va ser la temporada 2013-14, quan el Córdoba es va desfer del Murcia, que havia acabat 4t, en semifinals (0-0 a casa i 1-2 en La Condomina) i de la UDLP, que va acabar sisè, en la final (0-0 a casa, i 1-1 a Canàries, fent bo el valor doble del gol fora de casa).
La temporada 2015-16 l’Osasuna es va classificar sisè, i va ascendir després de superar al Nàstic que havia finalitzat tercer en semifinals (3-1 en El Sadar i 2-3 a Tarragona) i en la final al Girona, que havia acabat quart (2-1 a Pamplona i 0-1 en Montilivi). Va ser el segon precedent d’enfrontament en l’eliminatòria final entre els equips classificats quart i sisè en la fase regular, com en l’actual; en l’anterior, la 2014-15, el quart, la UDLP, va ascendir en la final a costa del sisè, el Real Zaragoza (derrota 3-1 en La Romareda, i victòria 2-0 a casa -va valer el llavors vigent valor doble dels gols fora de casa-).
La temporada 2019-20 el sisè va ser l’Elx , i complint amb la tradició, es va desfer en semifinals del tercer, el Zaragoza (0-0 en el Martínez Valero i 0-1 a La Romareda) i en la final, del cinquè, el Girona (0-0 en terres il·licitanes i 0-1 en Montilivi). La temporada 2020-21, en què l’Espanyol va ser el campió de la categoria de plata, va ser sisè el Rayo Vallecano, que en semifinals va eliminar al tercer, el Leganés (3-0 a Vallecas i 1-2 a Butarque) i del 5è, el Girona, en la final (va perdre 1-2 a Vallecas per a remuntar a Montilivi amb un 0-2). Finalment, la temporada 2021-22 el Girona, que va acabar sisè després d’una mala ratxa de tres victòries en els seus últims vuit trobades en la fase regular, va derrotar a l’Eibar i al Tenerife per a aconseguir l’ascens a Primera divisió.
En total perquè, fins a 5 equips, Girona, Rayo, Elche, Osasuna i Córdoba van pujar via playoff havent acabat sisens: dos ho van fer havent acabat cinquens (Mallorca i Valladolid), tres quarts, com ha acabat l’Espanyol la present edició de LaLiga Hypermotion (Alabès, Las Palmas i Granada) i altres tres havent finalitzat tercers (Getafe, Valladolid i Almeria). Una dada destacable és que dels quatre últims ascendits via playoff, fins a tres ho van fer classificant-se com sisens en la fase regular; una dada que pot semblar anecdòtic, però que ha de servir d’avís a l’Espanyol del que implica el plus d’energia que suposa entrar en el playoff in extremis.
