Pablo Machín revela les claus del seu breu pas per l’Espanyol: és un gran club, però els problemes són institucionals
L’ex entrenador de l’Espanyol, Pablo Machín, ha repassat en una entrevista amb Marc Mosull per a Relevo el seu breu i convuls pas per la banqueta blanc-i-blava durant la temporada 2019-20. En una conversa repleta de sinceritat, Machín analitza les dificultats que va haver d’afrontar en la seva etapa perica, reflexiona sobre la gestió del club i comparteix la seva visió de l’Espanyol actual sota el comandament de Manolo González.
Un repte difícil des del principi
Machín va arribar a l’Espanyol a mitjan octubre de 2019, després de la destitució de David Gallego. L’equip havia aconseguit classificar-se per a l’Europa League, però el seu rendiment en Lliga era preocupant, i la plantilla no havia estat reforçada després de la venda de figures clau com a Bell i Borja Iglesias. “El fet d’estar prop de Girona i de les ganes que tenia de tornar a entrenar van fer que prengués aquesta decisió, que a l’estiu no la veia. A l’estiu ja em va arribar l’interès. Crec que el classificar-se per a Europa va ser un miratge perquè havien estat pràcticament fins a quatre jornades abans barallant per no baixar i, la qual cosa passa en el futbol, es van donar unes circumstàncies i al final gairebé de rebot van entrar. Però van vendre als seus dos millors jugadors, que eren Bell i Borja Iglesias. I no es van reforçar concorde a la situació.”, comenta Machín.
El tècnic explica que va decidir acceptar la proposta per la proximitat del club amb Girona, on resideix, i per les ganes de tornar a entrenar, encara que reconeix que era una aposta complicada. “Em van dir que si l’equip estava a menys deu, calia intentar arribar al mercat d’hivern amb una millora, estant a menys cinc, i que llavors es reforçaria la plantilla”.
Un mercat hivernal amb resultats insuficients
Machín insisteix que el mercat d’hivern va ser clau en la seva planificació. Va demanar a jugadors com Raúl de Tomás, Embarba i Lele Cabrera, els qui finalment van arribar, encara que ja després de la seva destitució: “Quan tornen a parlar amb mi, reconeixen aquest error… i em diuen que la meva funció era que si l’equip estava a menys deu, calia intentar arribar al mercat d’hivern amb una millora, estant a menys cinc. I que llavors es reforçaria la plantilla. Aquí poso una sèrie de jugadors sobre la taula; insisteixo que Raúl de Tomás, que volia sortir del Benfica, era un jugador amb el qual el club no anava a perdre perquè ja l’havia demostrat en el Rayo Vallecano, on va fer una temporada fantàstica. Tenia ganes de venir i sabia que per la manera de jugar que teníem anava a marcar gols. A més, des del meu punt de vista, si fitxes al millor jugador de Segona, en Primera sol rendir molt bé. I el millor per a mi era Embarba, que també es va fitxar. I en la defensa va venir un jugador com Lele Cabrera, que l’havia tingut al Numància i sabia que era un central que tenia les característiques de lideratge per a estar en la línia defensiva. Va venir un jugador per lloc, però quan tinc la possibilitat d’inscriure’ls i d’aprofitar-me, el club decideix cessar-me per uns resultats que no eren bons. Això és evident. Si tu et bases en els resultats està justificat cessar l’entrenador. Però després va venir un altre entrenador i amb aquests jugadors els resultats van continuar sent dolents. I també ho van cessar. Bé, són decisions que es prenen i de tot s’aprèn”.
La frase que va marcar el seu pas per l’Espanyol
Un dels episodis més gravats de Machín a l’Espanyol va ser la seva declaració després d’una derrota contra Osasuna: “Vull tios de veritat, no pipiolos”. Una frase que va generar renou en la premsa, però que el tècnic assegura va estar mesurada: “Dins de la immediata de les rodes de premsa, l’entrenador sap el que pot i no pot dir. Competir com pipiolos no és el mateix que ser pipiolos. Del que es tractava era de fer espavilar a la gent”.
Machín admet que aquesta declaració va poder ser menys cridanera, però defensa la intenció darrere de les seves paraules: “A vegades fa falta fer-ho per fora. Els entrenadors assumim moltes responsabilitats que no totes són nostres”.
Una crítica sobre el club
Machín també va reflexionar sobre els problemes estructurals de l’Espanyol, alineant-se amb les declaracions d’altres tècnics que han passat pel club: “Crec sincerament que l’Espanyol és un gran club, té una massa social grandíssima, per més que estigui a l’ombra del Barça i que no et deixin créixer molt. Però si l’Espanyol aconsegueix tenir una estabilitat econòmica i de mandataris, segur que podrà donar molts anys d’alegries a l’afició. A més, el camp és un tros de camp. Jo crec que és més un problema institucional que una altra cosa. El ‘projecte fantasma’ del qual va parlar Quique Sánchez Flores?Quan va estar Quique sí que es va fer un esforç econòmic molt gran, el que passa és que després els resultats no es van correspondre amb les expectatives que en un primer moment hi havia”
En la seva anàlisi, el tècnic destaca la dificultat que representa la gestió de propietaris forans: Això és recurrent i sol passar quan arriba un propietari forà, que a més normalment no sol entendre molt la idiosincràsia del club. Són grans empresaris i tracten de portar el club com una empresa, però un club de futbol és particular i peculiar. El sentiment de l’afició a vegades és incompatible amb els beneficis d’un propietari. Llavors, quan això passa, normalment sol ocórrer un efecte gasosa; comences molt bé, amb moltes ganes, però si no s’aconsegueixen aquests resultats, es va perdent aquesta efervescència. I jo crec que el que és clau per a un club és l’estabilitat. Si et pareixis a pensar, segurament, els clubs més admirats i els que millors resultats tenen són els que poden mantenir aquesta estabilitat tant esportiva com institucional”.
Machín i l’Espanyol actual
El exentrenador blanc-i-blau no perd de vista l’actualitat del club i assegura conèixer a Manolo González, el tècnic que va retornar a l’equip a Primera Divisió: “Li vaig saludar en una reunió d’entrenadors, i em va comentar unes certes coses sobre els entrenadors semi professionals. Ell va estar en el moment adequat per a agafar a l’equip, va saber ascendir-lo i ara té l’oportunitat de tenir un llarg recorregut en Primera”.
Machín es mostra optimista amb el rendiment de l’Espanyol: “És un equip competitiu. A casa pots guanyar qualsevol partit. Està en la baralla i tant de bo que li vagi bé”. Pablo Machín conclou la seva entrevista amb una mescla d’autocrítica i optimisme. El seu pas per l’Espanyol va estar marcat per decisions complexes i resultats que no van acompanyar, però manté un profund respecte pel club i la seva afició. Per al tècnic sorià, la clau de l’èxit futur és clara: l’estabilitat.
