Paco Jémez: “Estic segur que Ramis estava capacitat per portar l’Espanyol a Primera; és un professional tremend”
Paco Jémez revela les claus del seu frustrat fitxatge per dirigir l’Espanyol en el primer projecte Chen: “No sabia que hi havia un càsting d’entrenadors; si ho sé, no hi vaig”; sobre Manolo González, Jémez, que ha parlat sobre si Raúl de Tomás és recuperable, recorda que “per molt que l’afició vulgui un entrenador, si no acompanyen els resultats, tard o d’hora t’acaba costant el càrrec”.
El maig de 2016, la direcció esportiva de l’Espanyol, encapçalada per Ángel Gómez, el conseller delegat Ramon Robert, i el president acabat d’aterrar Chen Yansheng, es van entrevistar amb els tres candidats a la banqueta durant el primer any del projecte de Rastar: Quique Sánchez Flores, Míchel i Paco Jémez. Després d’aquest càsting del qual va sortir vencedor Quique, Jémez va acabar fitxant uns mesos més tard pel Granada. Després d’una extensa i prolífica carrera a les banquetes, s’acaba si fer càrrec de la direcció tècnica de la UD Ibiza, club al qual aspira a portar-lo a la màxima categoria en uns anys, de la mà del seu propietari, Amadeo Salvo.
Paco Jémez ha estat el convidat especial aquest dilluns al Twitch del nostre company Javier de Haro, on ha recordat l’episodi que quasi el converteix en tècnic del primer projecte Chen. “Abans de venir a Barcelona, parlo amb el llavors director esportiu, Ángel Gómez, i van estar planificant un equip”. És un professional tremend; quan vaig acabar la meva etapa al Rayo Vallecano sorgeix la possibilitat de l’Espanyol, no com una cosa segura sinó que la nova propietat que arriba, d’origen xinès, em criden i em diuen que volen reunir-se amb mi. Vaig ser a Barcelona, vaig parlar amb ells, i entenc que hi havia altres possibilitats perquè van triar Sánchez Flores. Ángel Gómez volia que jo fos l’entrenador de l’Espanyol. Si li haguessin deixat llibertat per triar, jo hauria estat l’entrenador perico. Hauria estat molt bonic, entrenar l’Espanyol seria un orgull, una cosa molt bonica, és el més pròxim que vaig estar d’entrenar aquí”.
“Jo no sabia que després parlarien amb Quique. Si no, no hagués vingut. Sense criticar a ningú, s’ha posat de moda el càsting d’entrenadors; trobo a faltar els presidents d’abans, el tipus que s’asseu al davant teu i et diu: ‘Vull que siguis el meu entrenador’. Si sé que es reuneix amb quatre companys més, no hi vaig. Per a mi, és molt important la confiança i si han parlat amb cinc o sis companys que no tenim res a veure, sembla que no saben molt bé per què camí volen tirar”, ha reconegut Jémez, que no sabia que fins i tot el dia abans de la seva cita amb la directiva perica van parlar amb Míchel.
“Vam estar parlant una mitja hora, amb un traductor. Em preguntaven coses i jo responia. Molt educats, em van atendre, em van treure els bitllets d’anada i tornada, van ser molt atents, el tracte que van tenir amb mi va ser exquisit. Vaig marxar molt il·lusionat, el problema no és que jo cregués que em triarien, sinó que vaig entendre que en el moment que es reunien amb mi era l’únic, i semblava que els va agradar el que els vaig dir, perquè volien un joc alegre. No vàrem parlar absolutament res de diners, i allà va quedar el tema. Després em vaig assabentar pels mitjans que van triar QSF, i aquí va quedar tot”, recorda el preparador: “Quan t’asseus amb un president i no s’aborda quant cobrarà, o bé van molt sobrats o bé esperaran a reunir-se amb altres tècnics. No es va donar aquest tipus de negociació, aquestes coses no es varen parlar. Si et reuneixes amb algú, sobretot sent estranger, si surts de la reunió i no s’han tractat moltes coses que sovint es tracten en una negociació, entens que és estrany. Aquesta gent que va arribar volien prendre les decisions ells mateixos, sense comptar amb ningú; si no hi era Ángel Gómez que era el director esportiu… El més normal és confiar en algú de la casa, que per a alguna cosa hi són. Després, no em van trucar més. Vaig intuir que no seria jo l’entrenador i, després d’uns dies, vaig veure que anunciaven Quique com a entrenador, per la qual cosa calia mirar altres opcions”.
“Ha estat l’única oportunitat que he tingut d’anar a l’Espanyol; si m’agradaria venir? Moltes vegades s’utilitza aquesta pregunta quan t’entrevisten, tu dius que t’agradaria anar a un club des del respecte, i per no per interposar-te ni molt menys entre l’actual entrenador i tu, i sempre hi ha algun retardat que utilitza això negativament. Tant de bo puguem treballar junts algun dia Ángel i jo. Veiem el futbol de manera semblant i és molt important la confiança que tenim”, reflexiona el preparador.
“No conec personalment Manolo González, sé d’ell des que va agafar l’equip després de la destitució de Ramis, del qual soc molt amic. Em va sorprendre molt el que va passar, aquest món del futbol és molt complicat i entendre’l tot és molt complicat, estic segur que estava capacitat per portar l’Espanyol a Primera com va fer Manolo. No va tenir gaire temps per demostrar la seva vàlua i no sé què va passar, em va sorprendre molt la seva destitució”, reconeix el preparador canari: “Luis Miguel Ramis és un professional tremend, i per l’afecte que li tinc creia que aquest era el projecte que necessitava per fer el salt a Primera divisió, perquè l’acabarà donant”.
Jémez valorava també el viscut el dissabte a Cornellà-El Prat, amb la graderia aclamant Manolo González: “No és fàcil que això succeeixi; quan els resultats no van bé, el primer que cau és l’entrenador. Espero que amb la victòria de l’altre dia aconsegueixi portar l’equip a una situació millor, però per molt que l’afició estimi a un entrenador, si no acompanyen els resultats, tard o d’hora t’acaba costant el càrrec”. Sobre si veu la plantilla blanc-i-blava capacitada per aconseguir la permanència, recorda que “hi ha molta igualtat a la part de baix. A Primera divisió, els entrenadors que ascendeixen als equips des de Segona i es queden, els acaben cessant aviat. No és un objectiu fàcil, t’has de reforçar molt bé, no tots els equips que ascendeixen tenen la capacitat de fer els fitxatges necessaris per convertir-se en un equip solvent a una categoria superior. D’això, alguns en diuen ‘Ascens i porta’. I veient l’estadística, tenen raó”.
Jémez també ha parlat d’un home al qual enyoren molts pericos: “Raúl de Tomás és un jugador excepcional, però em fa pena que la seva trajectòria no hagi estat més equilibrada. És un jugador d’equip gran, però per la raó que sigui no ha acabat de quadrar en determinats llocs. De fet, és un dels millors davanters que he tingut, amb una gran tècnica. Si me’l portaria a l’Eivissa? Ara mateix…”
