De fitxatge estrella a blanc dels xiulets: el complicat camí de Pere Milla en l’Espanyol
No està sent una temporada per a res fàcil per a l’Espanyol, però per a un futbolista en concret, per a Pere Milla, la situació sembla encara més coll amunt per la seva situació personal. Va arribar a l’estiu de 2023 com l’aposta més important del primer mercat dirigit per Fran Garagarza, amb un cost de 2,5 milions d’euros. No obstant això, el seu pas pel conjunt blanc-i-blau no està complint ni des de lluny les expectatives que existien en el club i entre l’afició, i sens dubte ell mateix no ha d’estar per a res satisfet ni amb la seva participació ni amb el seu rendiment, i els esdeveniments del passat dissabte en el RCDE Stadium van demostrar el complex que és el moment que viu.
Quan Pere Milla va saltar al camp en la segona part del partit contra Osasuna, part significativa de la graderia va expressar el seu descontentament amb xiulets. Un gest que no sols va reflectir el cansament de l’afició amb el rendiment del jugador, sinó que possiblement també va ser una vàlvula d’escapament per al malestar general que es respira en el club.
Un rendiment que no enlaira
La temporada de Pere Milla es resumeix, fins ara, en escasses oportunitats i un impacte gairebé nul en el terreny de joc. Amb contracte fins a 2027, el futbolista català ha acumulat a penes 223 minuts en vuit partits de Lliga. El seu rol s’ha limitat a aparicions en els trams finals dels encontres, sent la seva major participació els 45 minuts que va disputar contra l’Athletic Club.
En les últimes setmanes semblava que la situació de Pere Milla havia tocat fons, perquè va encadenar fins a quatre jornades sense jugar, inclosa la seva absència en la convocatòria enfront del Celta, coincidint amb intensos rumors sobre una possible sortida en el mercat d’hivern. Malgrat tot, Manolo González ha mantingut sempre la porta oberta i li va donar minuts en partits complicats.
Boc expiatori o crítica justificada?
Està per saber si aquestes xiulades a Pere Milla van més enllà de la crítica al seu rendiment individual. Donada la frustració generada pel rendiment global de l’equip, pot haver estat triat com a boc expiatori per part de l’afició. Molt lluny està, sens dubte, de l’acompliment pretès però assenyalar-lo com a cap de turc també seria injust. El cansament de la graderia és també en part fruit d’una plantilla que no acaba de respondre i d’una gestió esportiva encara més plena d’incògnites.
Després del partit, des del vestuari no van trigar a sortir en defensa del seu company. Pol Lozano va declarar que “és dur entrar en el camp i que ja et xiulin”, afegint que “és difícil jugar amb aquesta càrrega”. Per part seva, Manolo González també va mostrar el seu pesar per la reacció de la graderia: “El públic és sobirà, però és un jugador nostre. Intenta ajudar encara que no li surti tot bé. No és fàcil jugar en aquestes condicions”.
Un camí de redempció possible
Encara que la situació actual sembla adversa, no tot està perdut per a Pere Milla. Ja l’any passat va demostrar que tenia capacitat per a reinventar-se i va poder aportar a l’equip en moments clau en la missió de tornar a Primera divisió, com va demostrar en el moment decisiu del playoff. Avui, el desafiament és major. Recuperar la confiança del tècnic i sobretot de l’afició requerirà treball, paciència i, sobretot, actuacions convincents en el camp. Redimir-se i guanyar-se l’aplaudiment de la graderia no serà tasca fàcil, per la qual cosa si vol aconseguir-lo no li queda una altra a Pere Milla que sobreposar-se al mal moment i lluitar.
