“Confiem moltíssim en Manolo”: Pol Lozano defensa al tècnic de l’Espanyol i demana autocrítica

Pol Lozano, el ’10’ de l’Espanyol, s’ha convertit en la veu d’un vestuari el blanc-i-blau obligat al fet que afrontar cada jornada com una veritable final. El canterano, un perico de bressol, no rehúye l’autocrítica després de la humiliant derrota en la Copa enfront del modest Barbastre i mostra el seu suport incondicional a Manolo González, destacant la seva intel·ligència i pragmatisme en un moment delicat per al club.

Als seus 25 anys, Pol Lozano travessa un dels millors moments de la seva carrera, però no es conforma. En una entrevista amb Sergio Escario per a Mundo Deportivo, el migcampista blanc-i-blau analitza el present de l’equip, reflexiona també sobre el seu rendiment personal i parla del futur de Javi Puado, que mancant menys d’un mes per a ser lliure per a negociar amb altres clubs encara no ha renovat contracte.

Autocrítica després de Barbastre

La inesperada eliminació copera davant el Barbastre ha estat un cop dur per a l’Espanyol. “No és la situació que ens hagués agradat. Ens hauria agradat guanyar i passar de ronda, que és el que havíem de fer. Era el nostre treball. Ha estat dur, però la nostra ment ara mateix està en la Lliga. El dilluns tenim una bona oportunitat per a reivindicar-nos”, confessa, sincer i directe.

Els errors de l’equip en l’àrea van marcar el rumb del partit. Per a Pol, la clau no va ser l’actitud: “Va haver-hi ocasions que hauríem d’haver marcat per a guanyar en camps així. No és falta d’actitud, per a res. No vam estar encertats i al final ens van marcar dos gols. Hem de ser autocrítics. Fent balanç, no pots treure gens positiu de perdre contra un equip de menor categoria”.

“Cada setmana és a vida o mort”

Conscient de la situació en la qual es troba l’equip, Pol Lozano assumeix la pressió de cara al dol contra el Getafe: “Ens hem ficat nosaltres solos en una situació en la qual cada cap de setmana és a vida o mort. Intentar jugar-ho com una final i intentar guanyar el partit, que crec que tenim moltes opcions de fer-ho si estem al 100%”.

El centre acampador preveu un encontre d’alta intensitat: “Esperem molt futbol directe, molts dols, molta intensitat… Això ens beneficia si estem al nostre màxim nivell”.

Fe en Manolo González

Pesi a la difícil arrencada de temporada, Pol Lozano mostra una fe cega en Manolo González després d’uns dies abans del triomf davant el celta en què es va especular amb la seva possible destitució:És normal. Al final, quan l’equip va mal el primer que es mira és al míster. Nosaltres confiem moltíssim en ell. Parlo per tota la plantilla quan dic que crec que és un entrenador que es mereix ser aquí i que ara mateix ens està donant tot perquè rendim al nostre màxim nivell. Si no ho fem és perquè nosaltres no estem bé. Sí que t’arriba al vestuari el que pugui passar, però nosaltres confiem en el que ens diu. Vam fer el que ens va dir el partit del Cèltic i va sortir bé. Així que continuem així”.

A més, elogia la capacitat d’adaptació del míster, que recentment reconeixia que ha provat de modular la manera d’afrontar els partits, vist el que té en plantilla: “Hem intentat modificar una miqueta la manera d’afrontar els partits. Sé que al míster li agradaria jugar més del que estem fent. Però en la situació en la qual estem i el tipus de plantilla, que potser no tenim una plantilla per a fer un futbol més vistós, ens hem centrat en una cosa pràctica. I en això el míster ha estat molt intel·ligent“.

Un líder en construcció

En el personal, Pol Lozano assegura estar en un bon moment, si bé encara amb marge de millora: “He treballat molt mental i bàsicament per a estar bé. Em trobo molt bé i crec que pot ser un dels meus millors moments aquí”.

Sobre la capitania de l’equip, el migcampista es va mostrar honest: “Ara mateix em dones la primera capitania i et dic que no. Necessito una temporada sencera d’adaptació. Estic aprenent molt, però clar que em faria molta il·lusió. Sempre ho he estat en el futbol basi”.

El futur de l’Espanyol

En relació amb els jugadors del planter i les renovacions pendents, com la de Javi Puado, Lozano advoca per la importància de mantenir el patrimoni del club; així, reflexiona sobre casos com els de Pedrosa, Melendo o Nico Melamed, que se’n van anar sense deixar un euro en les arques de l’entitat: “No és agradable veure com un company teu durant molt de temps i que saps tot el que ha fet per a arribar al primer equip no renovi després. Però són situacions personals de cadascun. I moltes vegades això se li atribueix al club, però són dues parts. També el jugador té la seva part de culpa, per no voler renovar per situacions personals que tingui o per metes en la vida que pugui tenir. Però sí que és veritat que, per exemple, Jofre ha renovat, jo vaig renovar, espero que Puado renovi, Joan i Omar també tenen contractes llargs… Hi ha jugadors que sí que hem renovat. Un club que tingui jugadors del planter, jugant en Primera i amb contractes llargs, evidentment és patrimoni per al club. Li dona un valor afegit i crec que és important que un equip tingui jugadors així”. “A Puado el conec des de fa moltíssim temps. Fins i tot abans que jugués en l’Espanyol. Sé que aquesta situació no l’afectarà en res al seu rendiment. És una persona superhonesta, que en el camp serà el primer que correrà, el primer que pressionarà, independentment de la seva situació. M’encantaria que renovés. Però són situacions personals que té cadascun amb el club. I ja es veurà”, insisteix.

Finalment, el migcampista va revelar el seu desig per a Nadal en clau perica: “Guanyar els quatre partits que queden i anar-se de vacances amb un somriure d’orella a orella”.

Pol Lozano reflecteix amb les seves declaracions compromís, autocrítica i també fe en el projecte i en el seu tècnic, Manolo González. Ara, només queda esperar que aquestes paraules es tradueixin en resultats perquè l’Espanyol torni, com desitja, a somriure.