Predomina el pessimisme entre la premsa perica: no veuen l’Espanyol aconseguir l’ascens directe i hi ha dubtes cas de playoff
L’ensopegada de l’Espanyol de Manolo González davant l’Andorra, que compromet les seves opcions d’ascens directe, fa que el partit d’aquesta pròxim dissabte davant l’Elche adquireixi negres d’autèntica final. Els blanc-i-blaus no van poder vèncer a l’últim de la taula i després de no ser capaces de capitalitzar la fallada del líder, el Leganés, a sobre, van veure com el Valladolid i l’Eibar, els seus més directes competidors per l’ascens directe, els superaven per dos punts. Ara, el conjunt blanc-i-blau ha de recuperar-se davant un Elche que, de guanyar, també sobrepassaria als pericos en la taula. Manolo González enfronta el desafiament de motivar als seus jugadors després d’una actuació la passada jornada davant el conjunt tricolor que no va complir amb les expectatives, perquè finalment facin un pas al capdavant i posin en el camp els arguments necessaris per a no despenjar-se i continuar tenint opcions de tornar a l’ascens directe.
Primeres crítiques a Manolo González: el debat sobre la pedrera
Abans de res aquest escenari, hi ha ja crítiques a Manolo González, no sols pel que es va veure en la primera part del partit davant l’Andorra sinó que també es qüestiona la conveniència que davant el baix rendiment d’alguns futbolistes, no estigui donant més oportunitats als joves de la pedrera. El gallec és qui millor coneix a uns jugadors als quals va tenir sota les seves ordres fins fa poc més d’un mes i que actualment no viuen un bon moment, ja que mancant dues jornades perquè acabi la seva competició no han pogut encara garantir la seva permanència i estan a només dos punts del descens. A més, existeix l’obligatorietat de tenir sempre, com a mínim, a 7 futbolistes amb fitxa professional sobre la gespa, en la disputa d’un partit.
Com centren els laterals de l’Espanyol?
El nostre analista Àlex Cobas ha portat a la seva secció una comparativa de com centren els centrals de l’Espanyol . Unes dades bastant preocupants, certament, que cal sumar al fet que tampoc hi ha en plantilla extrems amb gran capacitat de centre a l’àrea, un problema aquest dels perfils que falten en nòmina que s’arrossega des de la passada temporada.
Pessimisme entre la premsa perica a l’entorn de les opcions de l’Espanyol
Aquest dimecres hem volgut preguntar a 5 periodistes de l’entorn perico quines opcions donen a l’Espanyol de pujar, què creuen que podria fer cas d’haver de jugar-se l’ascens via playoff, i també què opinen de tota la polèmica arbitral que acompanya últimament als blanc-i-blaus.
Quique Iglesias de ‘COPE’ és pessimista respecte a les opcions de l’equip, i vista la situació en el del vestuari blanc-i-blau, tampoc veu clar que pugui pujar-se via playoff: “Em dona la sensació que ara mateix l’ascens directe i la promoció estan al 50%, això de l’altre dia va ser un pal molt gros. S’esperen a Elx probabilitats de sofrir fins al final altes, no hi ha ningú que pegui 4 crits i si perdem a Elx sofrirem per a ser sisens, i veig una promoció de difícil èxit veient l’estat de nervis de la gent i l’estat de tensió del vestuari. S’ha demostrat que la plantilla no era tan important i tan bona com van voler fer-nos creure, i que hi ha futbolistes que no saben encara on estan i què s’estan jugant. El partit d’Elx més que un partit de futbol és viure un final amb molta angoixa o recuperar l’esperit que ens ha de portar a Primera divisió de manera directa, perquè continuo pensant que si no pugem directe, ‘miau…’”
Marc Mosull, de ‘Relevo’, reflexiona sobre les opcions de l’equip de Manolo González: “Ara mateix i havent digerit ja l’empat contra l’Andorra no em dona la sensació que l’Espanyol pugi de manera directa; si gana i fa un bon partit a Elx poden canviar les sensacions, però ara mateix no el sembla. És el cop de l’Andorra em sembla important, és quan em sembla més superat i pot donar gràcies de gratar un punt. Cas de fer un playoff és cert que aquest Espanyol té més opcions de competir que amb Luis García i Luis Miguel Ramis”. Pel que respecta al tema arbitral, Mosull considera que sí davant el Leganés va ser “un robatori important”, davant l’Andorra no pot servir d’excusa.
Anna Cordovilla, de ‘Mundo Deportivo’, considera que “ara mateix l’ascens directe està complicat, no veig a l’equip capacitat per a acabar primer o segon. No ho veig per a pujar de manera directa, però s’ha d’intentar sumar de tres en tres perquè d’empat en empat no es puja a Primera. A l’equip el veig molt fluix últimament, amb falta de lideratge en el camp, és més problema de plantilla que d’entrenador, la plantilla no ha servit a cap dels tres entrenadors que han passat per la banqueta. Algú ha d’agafar el lideratge, sobretot en el centre del camp, han d’exercir els capitals com a tal, i l’equip ha de tenir més fortalesa mental. El partit davant l’Andorra va ser un cop molt fort, ningú pensava que podia perdre’s, s’havia de guanyar sí o sí. Queden sis finals i l’Espanyol ha de donar sobretot en aquestes quatre primers partits un cop sobre la taula. No ho veig preparat per a un playoff d’ascens, s’ha de continuar exigint l’ascens directe”. La periodista considera que malgrat tot, el tema dels arbitratges no pot servir d’excusa als blanc-i-blaus, que haurien de fer un pas endavant per a evitar que les decisions errònies puguin alterar el desenllaç dels partits.
Ivan Molero, d”As’, considera que “l’ascens directe passa per guanyar quatre partits i intentar no perdre els altres dos, el veig veritablement difícil però no impossible. Seguint el patró de l’equip amb Manolo González l’equip sofreix a casa però fora no s’arruga, en partits de sis punts com seran els pròxims es pot guanyar perfectament els sis punts i continuar optant a l’ascens directe. És l’hora dels jugadors, ja ho va ser l’altre dia davant l’Andorra i van fracassar estrepitosament; si bé és cert que la majoria no tenen aptitud fruit de la planificació de Garagarza i l’herència de Catoira, no els queda una altra que tenir actitud amb ‘c’, encara que sigui només perquè els va el sou”. Per a Molero, en el tema arbitratges es repeteix el patró de la temporada passada, quan més falta fa equitat, més falla, per la qual cosa la solució passa per “guanyar els partits per 2-0”.
Oriol Vidal, de ‘Tv3′, és el més optimista de tots: “Ara el fàcil és pensar que l’ascens directe és una quimera, que la impotència en la primera part davant l’Andorra serà la nota dominant per la lesió de Melamed, però malgrat tot jo m’aferro a l’ascens perquè hi ha el factor Manolo González. Sempre ha fet evolucionar als seus equips a mesura que passen les jornades, si l’equip creï i no baixa els braços crec que aquest Espanyol mantindrà les seves opcions fins al final”. Pel que respecta al tema dels arbitratges, confirma que el club ja ha fet els seus moviments davant els organismes competents, insisteix que “no vol veure als jugadors perdre ni una mica d’energia protestant si no són capaces de pressionar i donar continuïtat al joc”.
Daniel Soriano: “No tinc res clar, ho portem dient totes les jornades, cada setmana canvia molt la pel·lícula”
Com cada setmana Daniel Soriano, de ‘Camí al cel’, ens ha donat la seva particular visió de la situació en LaLiga Hypermotion. Malgrat que equips com l’Eibar i el Leganés estan a l’alça, el periodista no dona res per segur: “No tinc res clar, ho portem dient totes les jornades, cada setmana canvia molt la pel·lícula. Aquesta competició és impredictible, i als de dalt els costa guanyar. Hi ha mitja categoria lluitant pel top 6, i de tots només van guanyar tres. El Valladolid bé amb sensacions molt bones, i l’Eibar també millora registres fora, són favorits cara a aquesta jornada, després serà una altra història. El temps està donant la raó a Pezzolano, porta 5 partits sense perdre i tres victòries consecutives; té moltes porteries a zero, i ofensivament té peces molt destacades. Està tenint sort aquest Valladolid, però està sabent respondre i està a dalt per mereixement”.
La sensació és que al Leganés , líder des de fa més de mitja temporada, dse li pot fer llarga la temporada i acabar sofrint: “Aquests quatre partits sense guanyar fan mal; de no guanyar davant el Zaragoza té dues sortides seguides davant Eldense i Albacete, que s’estan jugant la permanència. Tots s’estaran jugant coses i a tots els costa guanyar”
Soriano, bon coneixedor de la categoria, ha valorat si el tema arbitral està tenint incidència o no en la classificació: “Influencien perquè són part del joc, però tots els futbolistes diuen el mateix, són humans i no es volen equivocar. En els últims temps s’equivoquen més que encerten, però no decanten el 100% dels partits, són detalls, com deia Borja Jiménez, el tècnic del Leganés, ‘si no crec de l’honestedat dels àrbitres em vaig d’aquest esport’. Després d’una decisió en contra vas a xarxes socials i crítiques, però pensant més en fred penses que a vegades et van a favor i altres en contra”.
Temps de tertúlia
En el temps de tertúlia, que ha comptat aquest dimecres amb la presència d’Àlex Noguera, Ander Mirambell i Javier Osorio, hem sondejat quin és el seu estat d’ànim davant la situació de l’Espanyol . Noguera s’ha mostrat d’entrada molt preocupat davant la perspectiva que pugui repetir-se en el que resta de curs aquesta mediocre cara B de l’equip, altament anticompetitiva, que es va veure en la primera part del partit davant l’Andorra , i que tot passa perquè Manolo González aconsegueixi recuperar als seus i treure la seva millor versió; en això es basa per a no perdre l’esperança. Mirambell opta per ser realista qüestionant-se quantes vegades un equip ha pujat canviant tres vegades de tècnic en una mateixa temporada, lamentant que la mateixa estructura del club sigui “inestable”, i veient el panorama reconeix que aquest “és molt trist”. No obstant això, no vol descartar que es produeixi un miracle i l’equip obri el miracle de guanyar els sis partits que resten. Osorio, per part seva, pragmàtic, insisteix que no queda una altra que ser optimista i fer costat als nostres mentre existeixin opcions d’aconseguir l’objectiu.
