Quins són els responsables de la situació de l’Espanyol?
L’Espanyol fracassa en el seu intent d’ascens directe i s’ho jugarà tot en el play-off, comprometent el futur de l’entitat. Entre els assenyalats, Chen Yansheng, Mao Ye, Fran Garagarza, tècnics, la plantilla…
El RCD Espanyol afronta un moment convuls després de fracassar amb el principal objectiu del curs, aconseguir l’ascens directe, i haver-se de jugar el retorn a Primera divisió en un exigent play-off. La caiguda a Segona l’any anterior va ser un cop molt dur, i encara que molts esperaven que fos un accident infortunat i que l’equip tornés a Primera després d’un breu pas per LaLiga Hypermotion, com havia succeït en altres ocasions, aquesta temporada 2023-24 presenta nous desafiaments. La lluita pels llocs d’ascens directe es tornava una tasca àrdua per a l’equip des dels inicis de la competició, generant en alguns moments incertesa fins i tot sobre les seves possibilitats d’aconseguir la promoció d’ascens. A això se li afegeix la controvèrsia entorn de la direcció esportiva encapçalada per Fran Garagarza, qüestionat pel baix rendiment dels fitxatges, la gestió en els successius canvis a la banqueta, i la inactivitat al mercat d’hivern, sent l’Espanyol un dels pocs equips de LaLiga Hypermotion que va desaprofitar aquesta crucial finestra sense reforços. A més, el descontentament s’estén cap a la cúpula directiva, incloent-hi un Chen Yansheng que ha perdut tot interès pel club, i Mao Ye, el CEO a Barcelona.
La plantilla no ha estat a l’altura de les expectatives
Els jugadors també estan en el punt de mira, ja que, malgrat la desfilada d’entrenadors per la banqueta, no han estat capaces de millorar un joc insípid i sense lluentor. Resulta certament sorprenent que un equip d’elit hagi demostrat tan poca capacitat per a assimilar els diferents models que han anat proposant els successius entrenadors que han anat desfilant per la banqueta blanc-i-blava. Va ser simptomàtic el fet que Luis Miguel Ramis, a mesura que va anar comprovant de primera mà els efectius amb qui comptava, anés rebaixant expectatives i provocant l’empipament de l’afició quan no va descartar la via de l’ascens al play-off. Fins i tot, després del partit a Andorra, la frase va ser que amb el que tenia no donava per pujar. Doncs bé, aquestes percepcions s’han acabat acomplint. Una reflexió que ha guanyat significat amb el pas de les jornades, i que demostra que la plantilla en general no ha estat a l’altura en cap de les fases del curs, amb errors individuals i col·lectius que han impedit fer un pas endavant a la classificació.
La gestió de la banqueta per part de Fran Garagarza, en el punt de mira
Precisament un dels problemes de l’Espanyol enguany ha estat la gestió de la banqueta. L’equip ha tingut tres entrenadors aquesta temporada: Luis García, Ramis i Manolo González; amb aquest últim, s’ha millorat la seguretat defensiva, però no ha signat resultats suficients per segellar el gran objectiu de la temporada: l’ascens directe a Primera. Luis García, el tècnic que havia iniciat el curs, va haver de marxar precipitadament per decisió de Fran Garagarza, amb el qual havia mantingut sempre una relació tibant, amb un balanç de set victòries, tres empats i quatre derrotes, un total de 24 de 42 punts possibles, una mica més del 57% dels punts en joc reeixits.
El seu successor, Luis Miguel Ramis, no va poder millorar els números que va signar l’asturià en el seu moment, al qual els responsables del club van decidir destituir per, segons les seves pròpies paraules, afrontar amb garanties l’objectiu de l’ascens. Amb el tarragoní molt qüestionat per l’entorn, Garagarza, tard i malament, va optar finalment per defenestrar-lo i fer pujar Manolo González al primer equip, fins llavors tècnic del filial. Malgrat que des de l’arribada del gallec no s’ha perdut cap partit, l’excés d’empats i les poques victòries han acabat amb l’equip obligat a jugar el play-off; el gallec, malgrat els seus intents, ha acabat sent víctima d’una plantilla sobrevalorada i amb uns reforços poc encertats als quals, tret d’excepcions, poc ha pogut millorar, com demostra el fet que ha privilegiat alguns homes del filial per sobre de les principals apostes de Garagarza.
La figura de Fran Garagarza
Moltes mirades es dirigeixen precisament al director esportiu, Fran Garagarza, tant per la gestió de la banqueta com pel seu treball als mercats de fitxatges. Ramis, una aposta personal seva, no va donar els resultats esperats, i l’arriscada aposta de canviar de tècnics en plena competició, una responsabilitat plena del director esportiu, no ha funcionat com a revulsiu. El de Mutriku, com diem, també es troba en el punt de mira a causa de la gestió dels fitxatges durant el passat mercat d’estiu (no així per les vendes, que van donar un balanç molt positiu malgrat que l’únic beneficiat va ser la butxaca del propietari, Chen Yansheng) i per la seva inacció durant la finestra d’hivern, que va intentar camuflar en una absurda repesca de Rubén Sánchez, que a penes ha jugat i al qual s’ha frenat de fet la seva progressió esportiva.
Garagarza no va ser capaç de traslladar a Chen la necessitat de contractar uns reforços que, com s’ha demostrat, eren absolutament necessaris. Si el basc va aconseguir unes xifres molt estimables dels traspassos de futbolistes en l’anterior mercat d’estiu, el resultat de les seves incorporacions ha estat sent bastant mediocre, i malgrat que es confiava que solucionés algunes de les mancances de la plantilla el gener passat, al final no es va moure peça. Mentre la resta de clubs de la categoria anaven tancant els seus reforços els oferiments que arribaven a les oficines dels gestors de l’entitat eren rebutjats, deixant-se passar algunes oportunitats interessants. Aquí també cal apuntar de nou al president Chen Yansheng, que ha deixat molt clar que s’ha cansat d’invertir en un Espanyol immers en un procés de venda, i al seu home fort a Barcelona, el CEO Mao Ye, incapaç de convèncer-li de mantenir una major implicació. El disgust de l’afició amb la propietat i la gerència és evident, la qual cosa explica que qualsevol rumor sobre un canvi en la propietat generi expectació entre la sofridora parròquia perica.
