Torna a coincidir amb FC Barcelona i Girona: l’Espanyol es troba en el seu retorn a Primera amb un panorama canviat en el futbol català

Aquesta temporada que comença en LaLiga EA Sports, la Primera divisió, nacional és especial per al futbol català, i és que aquest torna a comptar amb tres equips en la màxima categoria. L’ascens de l’Espanyol li permet sumar-se a FC Barcelona i Girona FC, dos equips amb els quals manté una forta rivalitat, tradicional i forjada des de les albors de la seva creació amb els blaugrana, i molt més nova però igualment potent amb els ‘gironins’ des que aquests han irromput amb descaradura en Primera. L’escenari que es troba l’Espanyol però és alguna cosa diferent del qual va deixar fa un any, quan va perdre la categoria i va haver de passar un any en l’infern de LaLiga Hypermotion: l’FC Barcelona continua ostentant l’hegemonia del futbol català, encara que el passat curs la va veure perillar a nivell esportiu per l’excel·lent temporada dels de Michel, que durant moltes jornades van encapçalar la taula i que malgrat no ser capaces d’aguantar l’estirada fins a final d’any, van aconseguir certificar una històrica classificació per a la Champions League. El Girona ha fet un evident pas endavant a nivell esportiu i institucional, passant a ser conegut en l’àmbit europeu pel seu bon any passat en què es va convertir en l’equip revelació. Ara, no obstant això, tenen un complicat repte per davant, satisfer unes expectatives que són molt altes i saber gestionar el fet de participar per primera vegada en tres competicions, una d’elles tan summament exigent com la Champions. Míchel, veritable artífex juntament amb Quique Cárcel del miracle del Girona, s’ha mostrat molt prudent després d’una molt mala pretemporada i no ha dubtat a assegurar que la permanència és la prioritat. Amb baixes sensibles com Dovbyk, Aleix Garcia, Couto, Savinho i Eric Garcia, el seu repte és no baixar prestacions i intentar igualar el fet la 2023-24. Per a això ha realitzat incorporacions de gran nivell, invertint un total de 29 milions d’euros en el mercat de fitxatges d’estiu. Entre els nous reforços destaquen Abel Ruiz, procedent del SC Braga, per 9 milions d’euros; Alejandro Francés, provinent del Real Zaragoza, per 3,50 milions d’euros; Bojan Miovski, fitxat de l’Aberdeen FC, per 8 milions d’euros; Donny van de Beek, arribat del Manchester United, per 500 mil euros; Ladislav Krejci, provinent de l’AC Sparta Praga, per 8 milions d’euros; i l’ex perico Pau López, que arriba cedit pel Olympique de Marsella.

Pel que respecta al FC Barcelona, després de passar un any en blanc amb Xavi Hernández en la banqueta, comencen una nova etapa al comandament de Hansi Flick. L’objectiu, recuperar l’estil de joc que tants triomfs els va donar fa uns anys i millorar els mediocres resultats de les últimes temporades. Lluny aquells temps en què podien accedir sense problemes a qualsevol objectiu de mercat que es marquessin, segueixen ofegats per l’enorme deute i el límit salarial, que tenen excedit. La seva situació no és tan hegemònica com fa uns anys, com demostra el fet que el Girona estigués per davant l’ells durant bona part del passat curs. De moment el club blaugrana ha invertit 57,7 milions d’euros en el mercat de traspassos, amb les incorporacions de Dani Olmo per 55 milions i Pau Víctor per 2,70 milions.

Una de les lamentacions que fa l’afició perica és que la mala situació a nivell estructural del FC Barcelona no l’hagi pogut aprofitar el RCD Espanyol, que porta un lustre a la deriva, amb una situació financera delicada i dos descensos en el seu haver. Amenaçada la seva segona posició en l’imaginari podi del futbol català per aquest emergent Girona, malgrat que per història i afició està molt per davant dels de Montilivi, bé hauria d’intentar elevar el seu llistó aspiracional si no vol quedar ressagat en aquesta competició virtual a nivell quadribarrat. Encara que la il·lusió de l’afició és que enguany es pugui aspirar a cotes més altes, l’objectiu prioritari, com s’insisteix des del mateix club, és la permanència. El vist en pretemporada a l’espera de completar la plantilla abans del dia 30 d’agost no permet de moment ser excessivament optimistes, i costarà sang, suor i llàgrimes aconseguir superar el repte amb èxit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *