RCD Espanyol – Rayo Vallecano: l’Espanyol aconsegueix, sobre la botzina, la seva primera victòria (2-1)

La crònica de l’Espanyol – Rayo Vallecano: Alejo Véliz va posar el definitiu 2-1 en el minut 96 en un partit boig.

L’Espanyol aconsegueix la seva primera victòria de lliga davant el Rayo Vallecano en un final d’infart. En una càlida tarda, el quadre periquito rebia el Rayo en un RCD Stadium amb una mica més de 22 mil assistents. Manolo González, després de les bones sensacions dels últims dos partits, volia plasmar la millora de l’equip amb una victòria i va apostar per un onze més ofensiu que el de la jornada anterior. En aquesta ocasió el quadre blanc-i-blau dibuixava un 4-4-2, on Jofre i Carlos Romero ocupaven les bandes, mentre que Omar i Oliván ocupaven els laterals. Malgrat la il·lusió local, poc va trigar a arribar el primer gerro d’aigua freda. Embarba va filtrar una bona passada entre línies que aprofitaria Álvaro García, després de guanyar-li l’esquena a Calero amb el seu desmarcatge, batent Joan García. No obstant això, l’Espanyol va trigar només 4 minuts a reaccionar. Puado va llançar una magnífica passada a l’espai per a Jofre, qui després d’una bona conducció, servia la pilota al punt de penal per a Carlos Romero, el qual, malgrat tenir fins a tres rivals al davant, no es va posar nerviós i amb calma es va acomodar l’esfèric amb la cama esquerra per enviar-lo al fons de la xarxa. El lateral, que precisament avui jugava en una posició més avançada que li permetia arribar a l’àrea rival amb més facilitat, anotava el primer gol de la temporada del conjunt perico.

Malgrat els dos punts matiners, l’atreviment i la intensitat es va mantenir alta. La imprecisió, però, en els últims metres va propiciar un escenari de futbol vertical i vaivens que, a Manolo, per la seva gestualitat, semblava no agradar-li massa, malgrat que el gol local arribés mitjançant un contraatac. Carlos Romero, que se sentia còmode en els últims metres, va treure un gran centre per a Véliz, però el seu cop de cap no va trobar porta. Malgrat les arribades dels dos equips a ambdues àrees, cap d’ells aconseguia traduir el perill en ocasions clares. Les oportunitats més destacades del Rayo van ser un tret llunyà d’Unai López i un llançament de falta de Lejeune, però tots dos van ser aturats sense problemes per Joan. Amb l’1-1 s’arribava al descans.

A l’intermedi, el tècnic perico va fer diverses modificacions: canvi de dibuix a un de més clàssic (5-2-3) i per a això va donar entrada a Irvin Cardona i Álvaro Aguado. Amb aquest esquema, l’Espanyol va començar a ser protagonista de l’encontre amb la pilota, la qual cosa va asserenar el xoc i va evitar replicar l’anada i tornada constant de la primera meitat. Malgrat el control local, les oportunitats més clares les van tenir els visitants: primer una rematada franca des del punt de penal de Sergio Camello, que va treure Romero, total protagonista del dia, quan aquesta pilota es dirigia a la porteria espanyolista; segon, un tret des de la frontal de l’àrea de Florian Lejeune que es va topar amb el travesser. L’Espanyol no acabava de fer mal amb pilota mentre que el Rayo Vallecano, amb molt poc, feia mal. Amb el pas dels minuts, el conjunt local va anar aproximant-se cada vegada més a l’àrea del Rayo i, passat el minut 70, va tenir l’ocasió més clara del partit. Després d’un córner, Irvin Cardona  al primer pal va pentinar l’esfèric a l’àrea petita, on Kumbulla no va arribar a tocar la pilota per centímetres i la rematada de Král no va agafar porta; finalment, Cheddira tampoc va aconseguir disparar en última instància. La jugada va ser el millor reflex de la situació actual de l’equip de cara a porteria.

En el tram final, es va plasmar la importància de Král a la medul·lar blanc-i-blava. El txec, que lluita cada pilota i està a tot arreu, tant ofensivament com defensiva, és qui sosté físicament un equip en reserva els últims minuts. El Rayo Vallecano va pressionar i, en l’afegit, va tenir dues ocasions per posar-se per davant, però Joan García, amb una gran aturada a baix, i Romero, de nou sota pals, van evitar els tants visitants. Precisament, quan més a prop estava el Rayo de l’àrea espanyolista, és quan va arribar el gol local. En un contraatac, després d’un córner visitant, Irvin es va veure en un mà a mà davant Cárdenas, que acabaria fallant, però Alejo Veliz va saber aprofitar el rebuig i, després d’una gran acció de ‘9’ pur, aguantant d’esquena i girant-se per rematar, va aconseguir anotar el gol de la victòria. El 2-1 va ser definitiu i l’Espanyol va aconseguir la seva primera victòria de la temporada.

Les sensacions de l’equip confirmen el que venia Manolo dient fa dies en roda de premsa, és a dir, que totes les peces s’han d’adaptar i els fitxatges agafar la idea de joc. Ara, amb l’aturada de seleccions pel mig, el tècnic podrà aprofitar per afermar l’estil i aclimatar els nous fitxatges, encara que Král, Kumbulla i Cheddira no estaran disponibles en anar amb les seves respectives seleccions. El pròxim partit de l’Espanyol serà, enfront del Deportivo Alavés, a l’RCD Stadium el 15 de setembre.

Fitxa tècnica

Espanyol: Joan García, Omar El Hilali, Masrash Kumbulla, Fernando Calero, Brian Oliván, Carlos Romero, José Gragera, Álex Král, Jofre Carreras, Javi Puado, Alejo Veliz. També han jugat Irvin Cardona, Álvaro Aguado, Álvaro Tejero, Walid Cheddira, Sergi Gómez.

Rayo Vallecano: Dani Cárdenas, Andrei Ratiu, Abdul Mumin, Florian Lejeune, Pacha Espino; Óscar Valentín, Unai López; Adrián Embarba, Jorge De Frutos, Álvaro García; Sergio Camello. També han jugat Ivan Balliu, Isi Palazón, Pep Chavarria, Randy Nteka, Pathé Ciss.

Gols: 0-1 (3’) Álvaro García; 1-1 (8’) Carlos Romero; 2-1 (96’) Alejo Véliz.

Àrbitre: Cordero Vega (Comitè càntabre).

Targetes: A Kumbulla (80’); Aguado (84’); Alejo Véliz (96’). Al visitant Álvaro García (81’).

Estadi: RCD Stadium, 22.405 espectadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *