Reflexions després de la derrota: poder pujar guanyant l’últim partit a casa, un bon o un mal escenari per a l’Espanyol?

El RCD Espanyol haurà de remuntar davant el Real Oviedo l’1-0 amb el qual va concloure l’anada de la final del play-off d’ascens a Primera divisió jugat aquest diumenge en el Carlos Tartiere. L’equip, que va tornar a mostrar la seva versió menys efectiva de cara a porta contrària, ja que la producció ofensiva va ser escassa, va pagar cars els errors comesos en el camp rival, i no hi haurà més remei que guanyar als de Lluís Carrión, que van demostrar ser un rival exigent. Evidentment, no és el millor escenari per a l’Espanyol, encara que analitzat racionalment és estadísticament millor arribar al partit de tornada havent perdut que amb el 0-0 inicial: així, tres de 4 equips van remuntar a casa a la volta després de perdre a domicili l’anada en final ascens a Primera divisió, mentre que en els 7 últims 0-0 en l’anada sempre es van classificar els equips que jugaven la volta a casa.

Avui en ‘La Grada Ràdio’ hem preguntat als nostres oients si l’aficionat de l’Espanyol, després d’una temporada tan complicada, hagués signat poder pujar guanyant l’últim partit en el Stage Front Stadium, i la resposta ha estat positiva en un ampli percentatge.

Un triple canvi que no va funcionar

En la seva secció, el nostre analista Àlex Cobas ens ha donat els detalls dels ‘Atack Momentum’ que reflecteixen quin partit es va veure a Oviedo, una primera part de tanteig entre dos equips. La clau del partit van ser els canvis realitzats per Manolo González, un triple canvi que no va funcionar i en el qual costa entendre el fet de fer entrar a un central com Sergi Gómez per un davanter com Javi Puado, quan no era necessari vist l’esdevenir de la trobada.

Àlex de Pla ens dona les claus de l’eliminatòria entre Espanyol i Oviedo

Per a analitzar el que ens deixa el partit entre Oviedo i Espanyol, hem comptat amb un analista d’excepció, Àlex de Pla: el comentarista ha destacat que “hi ha una situació molt important, el 2-0 anul·lat. Quan t’has vist mort no hi ha res que et faci veure més viu, i l’Espanyol ha d’aprofitar-ho. L’1-0 és un bon resultat, gairebé un regal, Manolo González va reconèixer que a l’equip no se li havia vist abans tan desorientat en encaixar un gol. Aquest cop li ha arribat a l’equip en el moment que li havia d’arribar, davant un equip impressionant, en un estadi i davant una afició imponents, i l’Espanyol va saber competir durant la primera meitat de manera impressionant. Encara que en la segona van passar massa coses que no interessaven i li va faltar més ullal per a acabar les ocasions, va tenir ocasió d’arribar. Els canvis li van llevar tot sentit a l’equip, no van ser massa profitosos, però crec que la plantilla està convençuda que a casa el pot fer”. En aquest sentit, considera que “no és un partit el de tornada per a tornar-se bojos, has de sortir des del primer minut a marcar perquè això ho canvia tot, i no cal especular. Gent que coneix a Manolo González em transmet que és un entrenador que no surt a especular, i de fet no l’ha posat en pràctica fins ara. Aquí és molt important la gent, que mai ha fallat, i és l’última empenta que ha de fer: han de quedar fora filies i fòbies, com es va reflectir el dia de l’Sporting amb la fallada de Puado. Els jugadors necessiten això, el clima en l’estadi ha estat a vegades complicat i ha de ser una situació difícil, ara necessiten una mica d’embranzida perquè l’Oviedo sortirà amb el ganivet en les dents. Manolo González va dir en el postpartit que canviarà l’equip, crec que veurem una versió més semblant a la del dia de l’Sporting, estic segur que veurem un molt bon Espanyol”.  El tema dels canvis fets pel tècnic gallec continua portant cua: “Em semblava en veure’ls lògic; Alemao gana moltes pilotes, les incorporacions d’altres jugadors creen problemes, amb l’entrada de Sergi Gómez alliberarem a Óscar Gil i amb un Salvi més lliure que Nico Melamed pugui entrar millor. No m’agrada quan es fan tres canvis de cop, l’equip perd una mica el nord. Vaig entendre els canvis, encara que no hagués tret a Puado; a Jofre li estan costant aquests play-offs, ell és de demanar la pilota al peu i el del Tartiere va ser un partit d’espais. Sobre Sergi Gómez, buscava protegir més l’equip enrere i donar-li una versió diferent a dalt, i li va sortir d’aquella manera”.

Qüestionat per quin plantejament farà l’Oviedo, reflexiona: “És un equip que no s’arruga, va anar a casa de l’Eibar, el local més en forma, i va guanyar 0-2. No especularà. Tenint gent ràpida en conducció i a l’espai, bons llançadors i gent intensa, no em sorprenia veure a l’equip esperant que l’Espanyol cometi un error i es desorganitzi i li castigui. Estem veient una versió de l’Oviedo fulgurant, ja passa que el sisè és el que amb més perill arriba al play-off, és un bon equip esperant l’equivocació del rival”. “En què ha de creure l’Espanyol? L’Espanyol ja sabem que és una qüestió de fe, i no hi ha partit que representi això millor que aquest. Hi ha arguments futbolístics perquè el RCDE faci un bon partit. El que hauria de ser molt important és la fermesa en el mitjà, es pot guanyar a partir d’aquí; ells tenen a Colombatto, un home que ho genera tot, és un home a vigilar, i si li tanques bé el centre a l’Oviedo és important; i finalment, em sembla molt important el paper dels carrilers, que ha de ser fonamental en aquest partit: Pere Milla i Jofre Carreras poden ser una millor elecció per a aquesta trobada. Qüestió de fe i una preparació exhaustiva per a aquest partit, veig a un Espanyol fort”.

Els 100 motius per a creure de Juan José Caseiro

Juan Terrats ha estat al costat de Juan José Caseiro i Víctor Maymó un dels convidats a la nostra tertúlia. Ens hem trobat amb un Maymó bastant positiu pesi al resultat advers de l’Espanyol en el camp de l’Oviedo , basant-se en el nivell de diversos jugadors que paradoxalment ha crescut en el play-off; un Terrats convertit en veu de l’experiència que també ha destacat que malgrat el que pugui semblar, en millor per als interessos pericos aquest 1-0 que un 0-0, ja que obliga a guanyar des d’en minut 1; i també a un Caseiro motivat, que destaca que després d’haver vist diferents desenvolupaments en la Lliga tots en l’entorn perico haguessin signat arribar l’últim partit sabent que el que toca és guanyar, i que ha sabut trobar 100 motius per a creure en l’objectiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *