El retorn de Sergi Darder al RCDE Stadium: entre la indiferència i els xiulets
Sergi Darder va tornar a l’escenari que durant anys va ser la seva llar, el RCDE Stadium, però aquesta vegada defensant els colors del Mallorca . El seu retorn, des que va forçar la seva sortida de l’Espanyol , era un dels grans punts d’interès del partit, però l’ambient en les graderies va sorprendre per la seva inicial contenció.
Jagoba Arrasate va confiar en el migcampista mallorquí per a ser titular, i quan el número 10 va saltar al terreny de joc, molts esperaven una xiulada eixordadora per part de l’afició blanc-i-blava, ferida després de la seva sortida. No obstant això, en un primer moment, la resposta del públic va ser altra: un silenci carregat de tensió, com si els seguidors estiguessin més concentrats en la importància de l’encontre que a ajustar comptes amb el seu ex capità.
No obstant això, a mesura que la pilota va començar a rodar, el plebiscit va canviar. Cada vegada que Darder tocava l’esfèric, els xiulets es van fer presents, encara que de manera intermitent i sense la intensitat esperada. Era com si el públic es debatés entre el seu respecte pel que Darder va representar per al club i el ressentiment per com va abandonar el vaixell en el pitjor moment. Al llarg del partit, la indiferència també va anar guanyant terreny en alguns sectors de l’estadi, mentre Darder, lluny de ser el jugador que manejava els fils de l’Espanyol , va passar desapercebut en el centre del camp bermellón.
El punt àlgid va arribar en el minut 60, quan Jagoba Arrasate va decidir substituir-lo. Llavors, sí, els xiulets van ser sonors, marcant el seu adeu en el que semblava el tancament d’un capítol. Un comiat que resumia el que havia estat el seu pas per l’RCDE Stadium en aquesta nova etapa: una cosa tèbia, amb la sensació d’una ferida que, encara que no està tancada, tampoc crema amb la mateixa força. El retorn de Darder no va ser ni apoteòsic ni tràgic, sinó més aviat un senyal que, per a l’afició, el veritable protagonisme continua estant en la gespa, en els jugadors que encara vesteixen de blanc-i-blau i en els reptes que enfronta l’equip.
