Sergi Darder: “Serà un dia a nivell emocional complicat. Sé que molta gent xiularà”
Aquest dissabte, el RCDE Stadium viurà un moment especial quan Sergi Darder, un dels referents recents de l’Espanyol, torna per primera vegada al que va ser la seva llar, però aquesta vegada defensant els colors del Mallorca. Després d’una sortida convulsa del club, Darder s’enfronta a un retrobament amb l’afició perica que augura ser tant emotiu com controvertit.
En declaracions concedides a Relevo, el mallorquí ha parlat obertament sobre el seu procés de sortida de l’Espanyol, detallant com la seva relació amb el club s’estava deteriorant. “Treballadors que van canviant… Al final tens tractes, perquè coneixes molt bé com funciona un club quan portes tants anys, i fa que arribis a mitjà acords verbals. A mi em queda un any de contracte i jo no anava a renovar en aquest moment perquè no veia un projecte de futur en l’Espanyol . Deia ‘veurem com passa la temporada’, que va ser la del descens, i ja veurem. Al final, segurament per no ser egoista i mirar pel bé del club, renovo. Què fas? T’emportes l’hòstia després. Jo vaig dir que quan em vulgui anar, si passa, si el meu cap no em permet seguir aquí, estiguem en Primera o Segona o on sigui, què passarà? ‘No et preocupis, t’obrirem la porta’. Després, quan tu dius, ‘mira, no estic bé, em vull anar’, és quan directament et tanquen la porta. Crec que vaig ser massa poc egoista i segurament vaig mirar massa pel club, renovant quan no tocava. Que ningú va posar una pistola, vaig renovar perquè vaig voler. Però per un tema de segurament mirar més per l’altre costat. Després ja arribes a un cansament normal d’estar tants anys en un equip i vols sortir on sigui. El primer que vaig pensar va ser anar-me d’Espanya, no volia quedar-me, com més lluny millor. Després veus que et posen complicacions, que també és lícit que cadascun, cada club mira pel seu bé”. Per a Darder, la seva sortida va ser una lliçó dura, en la qual considera que “no em van valorar prou” després d’anys de servei en el club.
La seva marxa va estar marcada pel silenci. “Jo no mentiré, em volia anar i jo vaig forçar la meva sortida. No forçar de posar una pistola o no entrenar, simplement anar a l’entrenador i dir-li ‘jo no vull ser aquí’. Jo havia passat una mig depressió, ho cridarem així, i no vull tornar a repetir aquesta història”, revela. A més, confessa que va renunciar a la capitania abans de marxar-se: “Jo no soc ningú ara mateix, no estic preparat com per a ser l’exemple de ningú”
Malgrat la tensió, Darder no guarda rancor cap a l’Espanyol ni la seva afició. “Jo li estaré tota la vida agraït a l’Espanyol, sempre seré de l’Espanyol“, afirma, reconeixent que li hauria agradat sortir millor del club. No obstant això, és conscient que no tota l’afició li guarda afecte: “A Lió soc estimat, segurament haurà fet molt menys que a l’Espanyol. I jo sé que en l’Espanyol ara mateix, per gran part segurament ho seré, però d’altra banda sé que no soc estimat”.
Dissabte que ve, Darder s’enfrontarà no sols al seu antic equip, sinó també a un cúmul d’emocions personals. “Serà un dia per a mi molt especial, amb moltes ganes que arribi, de veure amics… Per a mi és molt especial tornar”, assegura, encara que sap que no serà fàcil: “Ja he jugat al Málaga tenint un camp sencer que t’insulta i que et diu de tot. Segurament no serà tot el camp, ni molt menys. Tant de bo poder jugar aquest dia, tinc aquesta il·lusió però serà un dia a nivell emocional complicat. Sé que molta gent xiularà”.
Sergi Darder afirma que va dir no al Barça per respecte a l’Espanyol
Darder també parla d’altres temes, com de la possibilitat més o menys real d’haver pogut fitxar pel Barça: “A prop no he estat mai. Vaig ser allí uns dies abans d’anar a l’Espanyol, de petit. La companyia que vaig tenir en aquest moment en La Masia, que em va tocar dormir aquí un parell de dies… Se’m van fer segurament els dos o tres dies més llargs de la meva vida. I és una experiència que no tornaria a repetir, no per un sentiment cap a l’Espanyol o menys cap al Barça. Amb 13 anys et fiquen només en un lloc, era molt complicat. És una experiència a nivell individual, no et diré traumàtica, però sí que no va ser positiva. Segurament m’hauria ficat en la del Madrid, o en la de l’Atlètic o qualsevol altra i m’hauria passat el mateix. No tinc un bon record. Quan vas a prova no et valoren tant. Van ser uns entrenaments, quan va acabar em van dir veuen una altra setmana i vaig dir no, no vull repetir aquesta experiència. Llavors ja directament és quan passa el campionat de Balears i apareixen més equips i aquí tinc la sort de poder triar, anar a un lloc fix i triar una mica on vols anar, no anar obligat a un lloc per nom”.
Sobre la comentada anomenada de Xavi Hernández coincidint amb la seva sortida del RCDE , recorda: “Ha passat temps ja, però són coses que no m’agrada comptar per respectar la privacitat dels entrenadors. Si algun dia soc entrenador tampoc m’agradaria que sortissin els jugadors als quals crido a dir-ho. Evidentment se sap, no vaig ser jo qui ho va filtrar. Són situacions on coincideixes per temes de nens en diferents llocs i a partir d’aquí perquè un tracte com amb qualsevol futbolista o entrenador al qual veus. El fet d’anar al mateix col·legi (els seus fills i els de Xavi), el veus de tant en tant i ‘doncs que et vull cridar’. Parles i no hi ha cap problema, però són converses que te les guardes una mica per a tu. Ell es va portar increïblement bé amb mi des del primer dia i es mereix un respecte i guardar la nostra conversa. Per què no vaig obrir la porta? En aquest moment escoltes, evidentment. Quan et diu el Barça, passes dies fotuts, no perquè ho valoris, sinó perquè dius ‘el problema és que tot el que em vagi a arribar després d’això ho veuré malament’. Quan et diu un equip d’aquest nivell, tota la resta el veuràs pitjor. Per això es va fer tan fort l’opció del Mallorca . Anar-te a un equip que juga Europa ja el veus poc en comparació amb el Barça i has de tirar de sentiment. Llavors era o quedar-me en l’Espanyol, que era una opció que pel meu cap no existia, però no per categoria ni molt menys, sinó per necessitar un canvi d’aires, o venir a Mallorca. O ja desaparèixer i anar-te a un altre país a viure experiències. Eren les opcions que remenava. No vaig ser al Barça per respecte a l’Espanyol. Per això em fa mal tant d’haver sortit malament d’aquí i que no se’m valori tant el fet de no ser aquí [anar al Barça]. Jo ho vaig fer únicament per un tema de respecte a l’Espanyol. Segurament altres jugadors en la meva situació haurien anat al Barça però jo no per un tema de respecte i intentar sortir bé del club que a mi m’ho ha donat tot, i li tindré sempre un afecte. Això fa que em faci mal en part sortir malament d’aquí. Jo crec que vaig fer coses molt bones respectant-los a ells”.
