“Ara mateix soc perico, sense dubtes”: Sergi Gómez i la seva connexió amb l’afició de l’Espanyol malgrat el seu pas pel Barça

Després de quinze anys en l’elit del futbol, ​​Sergi Gómez (Arenys de Mar, 1992) demostra que és molt més que un futbolista. Capità de l’Espanyol dins del terreny de joc, destaca per la seva professionalitat i per una visió madura de la vida fora d’ell. Com explica en una extensa entrevista que publica La Vanguardia, en plena temporada, el central combina el lideratge de l’equip blanc-i-blau amb els seus estudis de psicologia esportiva, amb l’objectiu de fer costat a les noves generacions en una professió tan exigent com la seva.

“M’agrada molt recordar sempre d’on vinc. Com costa aconseguir les coses. El camí que traces per a aconseguir-les. Unir-te als diferents clubs, viure-ho, sentir com pensen. Això és el més important”, explica Sergi, amb una perspectiva que reflecteix l’aprenentatge acumulat en els seus anys de carrera.

Del Barça a Vigo: decisions que marquen una carrera

Sergi Gómez va debutar en el Barça sent molt jove, encara que no va aconseguir afermar-se en el primer equip. Tanmateix, per a ell no hi ha espines clavades: “Això em va obrir les portes a poder anar al Celta ja un projecte molt ambiciós. Tocava decidir i no va ser gens fàcil. Jo vaig triar Vigo, on havia estat Luis Enrique, i estaven excompanys com Fontás, Nolito i Rafinha. Va ser una de les millors decisions de la meva vida. Arribem a les semifinals de Copa i d’Europa League. Són decisions que es prenen i no saps si són correctes. Però en aquest cas va ser 100% la correcta”.

Després de passar per Sevilla, en 2021 va recalar en l’Espanyol , on ràpidament va deixar clar el seu compromís amb el club. “Allí on he estat m’he involucrat. M’agrada entendre el perquè del sentiment de cada club. Quan aconsegueixes això, pots sentir el mateix que senten ells. I això és el més important”. Avui, com a capità perico, ho té clar: “Sempre empatitzo moltíssim amb la meva afició. Ara mateix soc perico, sense dubtes. Comparteixo el sentiment d’ells i la manera d’actuar i de viure”.

Un lideratge al servei de l’equip

Després del descens en 2022, Sergi Gómez va fer un pas endavant per a liderar la plantilla en Segona com un dels capitans. “Era un moment delicat per al club i vaig entendre que era el moment de fer un pas endavant. Sabia de la dificultat del moment, de la importància de fer una gran temporada per a poder ascendir al més aviat possible. Va costar més del que pensàvem, però l’equip va fer un pas al capdavant”.

El seu paper com a referència va més enllà del camp. Li agrada compartir la seva experiència amb els més joves, igual que ell va aprendre dels veterans. “Quan era molt jove m’ajuntava amb els veterans i preguntava, preguntava i preguntava. Ells eren el que jo volia ser”.

Psicologia i esport: un camí per al futur

Conscient de les creixents exigències del futbol, ​​Sergi Gómez està estudiant psicologia esportiva. “Veig que és una cosa molt necessària en el present i sobretot per al futur. Sobretot amb gent jove que estan molt exposats, no saben cap a on tirar, com gestionar família, amics, l’èxit o les derrotes”. Per a ell, la salut mental és clau: “Si no ets capaç de gestionar les teves emocions, elles et gestionen a tu, i això és un problema”.

A més, assegura que la seva experiència li dona una perspectiva única per a ajudar. “Tinc quinze anys d’experiència al màxim nivell. He sofert derrotes, sé el que és no anar convocat… Ho he viscut i crec que aquesta experiència pot ajudar a molta gent”.

En aquest sentit, el capità perico explica com porta la crítica, que a vegades ha estat molt dura cap a la seva figura: “És senzill. A un no el molestarà el que no llegeix o el que no escolta. Entenc la frustració de la gent. Però has d’estar al marge de tot això i no estar pendent del que puguin opinar de tu. Tant bo com dolent. Si dins del grup dones el millor de tu: lideres, ajudes, acompanyes… no hi ha res que et pugui restar”.

El present i els reptes de l’Espanyol

Amb l’equip en descens, Sergi Gómez no es deixa portar pel nerviosisme: “Traient el partit de Bilbao i Valladolid, que han estat dos partits dolents nostres, els altres, fins i tot perdent, hem jugat molt bé. Detalls ens han penalitzat. Contra el Barça en la segona part vam estar molt bé. Ells no sabien on ficar-se”.

De cara al que queda de temporada, Sergi assenyala la importància del calendari immediat: “Ara ve el liquidar la primera volta i aquest marge de punts que puguis guanyar és el que et pot donar la tranquil·litat per a afrontar la segona volta”.

Una reflexió final: gaudir i aprendre

Amb la vista posada en el futur, Sergi Gómez no es veu com a entrenador, almenys de moment: “Pot ser una opció, però ara mateix no és una prioritat. Entenc la responsabilitat i l’exigència que té. Quan portes tants anys en el sector saps del que et privaràs. I per a mi el premi final és poder gaudir la vida amb la meva família tranquil·la”.

Per a ell, el major aprenentatge en aquests anys és clar: “No vull que passin 20 anys i digui: no vaig gaudir d’aquells 15 anys, d’aquells partits, aquelles semifinals, aquell playoff, aquells descensos fins i tot. Com a objectiu i com a reflexió general diria que hem de gaudir una mica més de tot”.