Avui a ‘La Grada Ràdio’… L’APMAE denúncia la pèssima gestió econòmica i esportiva del club: ‘L’Espanyol és un pou de pèrdues sense fons’
L’associació d’accionistes minoritaris de l’Espanyol, l’APMAE, va llançar aquesta setmana una sèrie de crítiques contra la direcció del grup Rastar, propietari del club. Malgrat afirmar que no són “anti-Chen” (en referència al president i propietari de la unitat, Chen Yansheng), no dubten a expressar profundes preocupacions sobre el model actual, que, segons opinen, manca de transparència i diàleg. En aquest sentit, el seu president, Carlos Bosch, va destacar dimarts passat la negativa del club a rebre’ls abans de la junta d’accionistes del 4 de desembre per a tractar de la situació financera, una postura que l’associació considera una mostra de “opacitat”.
Quant a l’economia i finances blanc-i-blaves, l’APMAE va anunciar xifres impactants: els ingressos del personal van superar els ingressos operatius, la qual cosa va resultar en un dèficit de 33 milions d’euros abans de la venda de jugadors, que continua sent necessària per a mantenir l’estabilitat del club. Bosch va qualificar la situació de clàssica “economia de guerra” i va advertir de pèrdues acumulades de gairebé 68 milions d’euros en els últims quatre anys. A més, el club ha hagut d’afrontar l’amenaça de liquidació a causa d’un patrimoni net insuficient, i l’associació estima que el club depèn d’un préstec de CVC i un altre crèdit participatiu de Rastar, tots dos amb venciments pròxims. En el camp esportiu, l’APMAE va qüestionar la gestió feta amb el primer equip, amb multitud de jugadors cedits en nòmina que per tant no poden generar actius, i la direcció de la pedrera, deixant escapar a jugadors joves i amb talent.
L’APMAE arriba a una hipòtesi clara: una pròxima venda del club. Bosch va concloure que l’únic motiu per a retardar l’ampliació de capital aquest preguntant-se, “per què un inversor que ha perdut milions de dòlars segueix sense canviar el model de gestió?”.
En aquest sentit, la possible venda del club és una qüestió complexa i subjecta a fluctuacions econòmiques i estratègiques que analitzem avui al portal. Des que Chen Yansheng va comprar el club, ha rebutjat diverses ofertes, inclosa una de fins a 220 milions d’euros en 2018. Actualment s’estima que l’entitat val uns 150 milions de dòlars, juntament amb els 55 milions de dòlars de deute amb Rastar. En qualsevol cas, aquesta futura venda es complica per la situació financera de l’Espanyol i les exigències de Chen en les negociacions: les converses amb inversors com la parella Foster-de la Vega van fracassar, en part a causa de les circumstàncies i demandes de Chen, que encara està buscant un comprador que pugui posar sobre la taula una oferta que serveixi per a assumir les pèrdues i el potencial de creixement del club.
Avui a La Grada Ràdio hem comptat amb la presència de Carlos Bosch i David Andrés, president i vocal de l’APMAE, que han manifestat sentir-se molt preocupats per la situació d’una entitat, l’Espanyol, que com ha explicat “és un pou de tenir pèrdues sense fons”. Bosch ha insistit que és cert que Rastar està donant suport a l’Espanyol, però que només serveixi per a tenir-lo “a l’UVI”: “L’Espanyol deu 42 milions d’euros a Rastar, alguna cosa que té també implicacions mercantils esportives. La conclusió que traiem és que no es creï en el projecte. S’està en causa de dissolució, cosa que no significa que el club es vagi a dissoldre, però el lògic seria passar el deute a capital.
L’APMAE té un pla estratègic davant aquesta situació: “Tenim un capital de 165 milions d’euros, i proposem reduir-lo per a reflectir el capital real del club”. “Una de les conseqüències de no capitalitzar el deute i haver de retornar els diners a Chen implica tenir uns interessos. Tots els diners que arriben per ticketing, 3 milions, aniran destinats a pagar deutes financers a Rastar, la qual cosa és una barrera per al creixement del club”, insisteix David Andrés. Segons Bosch actualment el valor de l’Espanyol seria 0 euros, ja que genera pèrdues. Un panorama certament preocupant.
Una gestió dolenta en l’esportiu i l’econòmic
“La gestió política i econòmica no ha estat la millor, és dolenta. La social també sabem que és molt millorable”, insisteix el president de l’APMAE, al mateix temps que Andrés posava l’accent en la pèssima política de sous que ha realitzat l’entitat, malgrat la qual molts dels millors actius esportius han marxat sense deixar res en caixa.
Un altre apartat preocupant són les despeses en personal; “En no esportiu es gasten 9 milions, el mateix que un club que com la Real Sociedad facturant ells el doble, no podem estar abonant el mateix”, incideix Andrés. El problema més que aquesta quantitat és que l’entitat té una estructura que no es correspon amb la poca capacitat de facturar i generar diners, la qual cosa fa que Rastar hagi d’injectar constantment uns diners que fa la bola del deute més gran.
“Són números preocupants perquè no hi ha un pla per a augmentar ingressos ni per a reestructurar despeses, més enllà de l’ampliació de capital i absorbir pèrdues”, es lamenta Andrés. Certament, no té sentit no haver fet abans l’ampliació de capital i demorar-la fins al maig vinent, ja que hi ha sospites que no és cert que de fer-la ara no computaria en el pròxim mercat d’hivern. “Una explicació és que Chen Yansheng ha perdut interès i no es vol comprometre absorbint deute pensant en una venda pròxima”, reflexiona David Andrés. “Pensant en el pròxim propietari, cal veure les seves intencions, si prefereix fer l’operació amb el club amb deute o sense. Però la situació del club és preocupant pel missatge que es mana que no es creï en el projecte”, explica Carlos Bosch.
Expectatives pessimistes de cara a la pròxima JGA
De cara a la Junta d’Accionistes del pròxim 4 de desembre, i amb la incògnita de quina participació tindrà Chen Yansheng, David Andrés reconeix que “ens encantaria que fos un espai de debat, de poder fer preguntes i de transparència, però no tenim moltes esperances perquè se’ns torna a fer parlar per escrit. L’any passat no es va anar clar responent massa preguntes, encara que esperem la màxima transparència”. “El que queda demostrat amb aquest obscurantisme és que Rastar s’ha tancat en si mateixa, que s’ha empetitit la SAD, perquè el debat enriqueix; podem esperar una JGA amb una majoria aclaparadora de vots per a la propietat, però això no significa que això sigui el que ha de ser una Junta d’Accionistes”, remata Bosch amb pessimisme.
El futur de l’Espanyol
I què es pot fer cara al futur? Bosch aposta per un pla de xoc en l’àmbit financer, implementar la figura de consellers responsables dels apartats esportiu i financer, i deixar de vendre jugadors “per a tapar forats”. “Les vendes han de formar part de l’estratègia perquè el club s’autofinanci, però no s’està fent”, considera Andrés en aquest sentit. Un altre pas necessari és elaborar un projecte clar de què vol ser l’entitat.
L’escenari després de la venda de l’Espanyol
Bosch ha parlat de quin escenari pot obrir-se amb una venda que per a ell és la solució per a l’entitat, si ve acompanyada d’un canvi estructural. Qui vingui haurà de continuar posant diners, ja que la situació no es resoldrà de manera immediata amb l’entrada d’un nou propietari; Andrés considera fonamental que la persona que faci el pas sàpiga acompanyar-se de persones de futbol per a liderar el dia a dia. “Hem de lluitar perquè el club sigui sostenible amb els seus mitjans, venent però no per a cobrir despeses, sinó per a invertir, valorant vendre els terrenys de la Ciutat Esportiva i fent una nova amb els fons CVC, són diverses les vies”, reflexiona Bosch.
El president de l’APMAE ha parlat de l’anomenat Pla 125, ja que considera que l’aniversari de l’entitat que se celebrarà l’any vinent és un moment clau per a donar-li la volta a l’entitat com un mitjó, encara que hi ha evidents dubtes que amb Chen al capdavant de la nau no sigui sinó una nova oportunitat històrica desaprofitada. “Hi ha potencial a Barcelona per a tenir dos equips grans, falten bons professionals, treball sostingut, bons professionals i suport financer. Fa falta ambició”, considera en definitiva David Andrés.
