El Valencia de Peter Lim, un mirall per a l’Espanyol de Chen Yansheng
Aquest dimecres, el Valencia CF arribarà al RCDE Stadium sumit en la pitjor crisi de tota la seva història recent, un context que no passa desapercebut als ulls de l’entorn de l’Espanyol. Si bé els blanc-i-blaus lluiten per evitar el descens en un context esportiu complicat, la nefasta gestió de Chen Yansheng té ressons en la de Peter Lim, on les males decisions des de la cúpula han arrossegat a l’equip valencià al fons de la taula.
El miratge que es va esvair
A l’abril passat, Rubén Baraja va aconseguir encendre la flama de l’esperança a Mestalla. L’equip, jove però il·lusionant, va somiar amb Europa després de victòries consecutives davant Granada i Osasuna. El 20 d’abril, el Valencia – Betis es perfilava com una autèntica final per un lloc europeu. Però aquella nit, el conjunt andalús va despullar les mancances de l’equip xe segellant la derrota que marcaria l’inici d’una caiguda que a partir de llavors va ser imparable. A Cornellà miren aquest declivi amb una mescla d’empatia i advertiment: el Espanyol, durant la gestió de Chen, també ha patit mals mercats de fitxatges, decisions esportives qüestionables i una preocupant desconnexió de la directiva amb l’afició.
Un panorama devastador
El Valencia ha sumat només 12 punts dels últims 66 possibles. Des d’aquella nit contra el Betis, el seu balanç és demolidor: 14 derrotes, 6 empats i a penes 2 victòries. En la present temporada, l’equip del Pipo Baraja ha acumulat tres derrotes consecutives davant Mallorca, el Rayo i el Valladolid, aquest últim fins a aquest moment cuer a la taula.
Els paral·lelismes amb l’Espanyol són aquí. Mentre Peter Lim s’ha mantingut allunyat a Singapur, deixant que l’estructura esportiva s’enfonsés sense inversions i sense rumb, Chen Yansheng ha fet pràcticament el mateix, prenent decisions prioritzant la gestió financera sobre l’esportiva i deixant a l’equip blanc-i-blau a la vora del precipici.
Fitxatges que no sumen
Igual que l’Espanyol ha vist passar per les seves files jugadors sense impacte real sobre el camp, el València va malgastar el mercat estiuenc malgrat els advertiments de tot el seu entorn. Luis Rioja ha estat l’única excepció en una llista d’incorporacions fallides. Rafa Mir, encara sense gols, arrossega problemes legals i físics; Germán Valera i Dani Gómez tenen rols secundaris, i Maximiliano Caufriez a penes ha jugat. Una plantilla sense profunditat, sense experiència i sense qualitat suficient per a competir, una radiografia que els pericos coneixen bé.
El dimecres, una final a Cornellà
Per a l’Espanyol, el duel davant aquest Valencia que si no guanya a Cornellà i tampoc pot amb el Madrid en l’encontre que té pendent des de les dates de la DANA quedarà pràcticament desnonat es presenta com una oportunitat d’or. Els blanc-i-blaus necessiten un triomf que no sols els permeti sortir del descens, sinó també reforçar la seva moral davant el que resta de curs. El conjunt perico encara té marge per a canviar les coses, malgrat les evidents deficiències del projecte, mentre que el Valencia arriba a l’RCDE Stadium com un mirall que reflecteix els errors que l’Espanyol ha d’evitar costi el que costi.
En suma, s’acosta un tens i vital cara a cara de dos clubs històrics a Espanya, però amb un present gris per culpa de sengles projectes afeblits per uns propietaris desconnectats de les seves realitats esportives i les aficions de les quals lluiten per sobreviure fins a consumir més aviat que tard el somni d’un canvi de propietat.
