Quant val avui l’Espanyol?
Cíclicament, i especialment en correspondència amb els períodes de crisi esportiva, solen sobrevolar rumors de venda del RCD Espanyol, que de l’un o l’altre mode, han acabat fins al moment en foc d’encenalls, bé sigui perquè les operacions no prosperen o perquè són desmentides oficial o oficiosament per l’entitat. Però, quin val realment el club? Al final, tota disquisició sobre el particular ens remet al fet que el preu del RCDE no és un altre que els diners que Chen Yansheng vulgui demanar per ell i, de la mateixa manera, el preu que el possible comprador estigui disposat a pagar-li. És sempre complicat establir una xifra justa, encara que podem tractar de guiar-nos per les ofertes, algunes rebutjades per Chen, que poden ajudar-nos a calcular el preu adequat. Així mateix, per a l’elaboració de l’article hem contactat amb diverses fonts que han aportat els seus coneixements sobre la matèria, bé per tractar-se de persones amb coneixements econòmics o per haver participat d’alguna de les diverses negociacions de venda que han existit. Finalment, hem optat per un article de to divulgatiu per a tractar d’abordar la qüestió amb la màxima senzillesa i simplicitat.
Mètodes de càlcul de valor
Hi ha diversos mètodes per a calcular el preu d’una entitat esportiva i aquesta és probablement la qüestió més complexa perquè la valoració d’un club de futbol depèn d’una sèrie d’intangibles de complicada estimació. En el cas de l’Espanyol cal tenir en compte la seva història, la seva singularitat, la ciutat i territori al qual pertany, el seu potencial de creixement, la fidelitat de la seva afició, etc. Però aquests temes, si bé tenen la seva transcendència per a arribar en valorar adequadament el club, són totalment subjectius. Existeixen diversos mètodes comptables en la transacció d’empreses esportives, com la valoració d’actius, el flux de caixa o càlculs a partir de l’EBITDA. Aquests últims permeten una projecció de valor aplicant diversos factors multiplicadors. Aquests multiplicadors són també variables depenent del mètode que s’utilitzi. En els quals multipliquen l’EBITDA sol aplicar-se un coeficient multiplicador de 10, per exemple. Però en el cas de l’Espanyol , aquests resultats llançarien número negatius perquè l’Espanyol acumula pèrdues de gairebé 68M€ en els últims quatre exercicis. Per a aquests casos en els quals el valor no pot calcular-se sobre beneficis, sol aplicar-se un coeficient multiplicador que oscil·la del 2,3 al 2,6 sobre les vendes del club, entenent les vendes en tres partides bàsiques: comercial (jugadors), marxandatge i match day. Això llançaria un valor al voltant dels 160-180 milions d’euros. Però cura, a aquesta quantitat cal restar-li el deute que el club manté amb Rastar, d’al voltant de 55M€. Si tenim en compte que Chen va emprar una mica més de 30M€ en l’adquisició, es podria situar la quantitat al voltant de 150M€.
70 milions… o zero. El valor comptable estricte
Després dels últims balanços publicats i que seran aprovats en la Junta Ordinària del 4 de desembre, el club presenta uns fons propis de 70M€ si no es generen més pèrdues. Els actius físics de l’Espanyol són l’estadi i la Ciutat Esportiva Dani Jarque, però lògicament no els alienarà i l’explotació dels mateixos tampoc li genera grans beneficis (411.000 pressupostats per a la 24/25). Compta a més amb una plantilla la valoració de la qual s’està depreciant (va passar de 39M€ en 2023 a 19M€ en 2024) i que a més perdrà a gran part dels seus actius a 30 de juny de 2024.
És per això que APMAE en la seva recent anàlisi dels comptes va dir que el valor del club eren 70M€, però si tenim en compte que l’entitat sense comptar la venda de jugadors (44M€) ha perdut 118M€ en aquests últims quatre exercicis, si es fes la valoració mitjançant fluxs de caixa o EBITDA, aquesta seria pràcticament zero, o com a màxim, d’uns 20M€. Resulta obvi que per aquests preus Chen Yansheng no vendria mai el club i aquí entren aspectes com els intangibles abans esmentats i el potencial de creixement que se li endevina a l’entitat amb inversions correctes, però la realitat comptable és aquesta. I aquest és un dels temes que allunyen a possibles compradors quan veuen els números de l’Espanyol : és una màquina de perdre diners que només se sosté per aportacions regulars de Chen. I aquest, damunt, demana una fortuna per una empresa que acumula anualment pèrdues i esportivament es troba en caiguda lliure.
120-165, l’oferta de Foster-De la Vega
Les dues vegades que la venda ha estat mes pròxima a produir-se en dates recents ha estat amb l’oferta del matrimoni del texà Paul Foster i la mexicana Alejandra de la Vega, de la qual ja va informar en el seu moment La Graderia en exclusiva en la primavera de 2022. Aquesta operació fallida va acabar propiciant el cessament de José María Durán, que va perdre la confiança de Chen per aquesta operació.
Aquest passat curs aquest matrimoni, convertit en trio amb l’addició de l’argentí Andrés Fassi, va intentar de nou la compra del club. Després de llargues negociacions es va arribar a una oferta final de 120M€ si l’Espanyol es quedava en Segona divisió i de 165M€ si s’aconseguia l’ascens. Amb l’acord pròxim a la rúbrica, i fins i tot amb diners procedents dels Estats Units dipositat en un compte espanyol que havia passat ja el control de blanqueig de capitals, un canvi d’opinió de Chen sobre clàusules acordades en el contracte va fer malbé l’operació. Va influir decisivament el fet que el mandatari xinès es negués a una co-governança esportiva abans de tancar completament la venda. Aquesta era una condició que demandava Andrés Fassi, que volia supervisar personalment tots els moviments que anaven a produir-se en el mercat d’estiu. Finalment el matrimoni del Pas va retirar la seva oferta si bé hi ha qui assegura que no s’han oblidat del tot de l’Espanyol .
220M€ l’oferta que Chen va rebutjar en 2018
En 2018, Chen va rebre una important oferta que va declinar i que fet i fet és una de les més oneroses que ha tingut al llarg de la seva trajectòria com a president i propietari del club. Va succeir per un dels problemes derivats de l’economia xinesa i la rigidesa de les seves regles, que va impedir a Chen fer inversions lliurement en els seus inicis. Compten fonts autoritzades que per a agilitzar la sortida de capitals i procedir a la compra d’accions a Sánchez Llibre i reunits el president havia demanat un crèdit en 2016 a un banc d’Hong Kong. En 2018 aquest crèdit havia de renovar-se i el banc no va autoritzar la renovació en els mateixos termes. En aquesta tessitura, Chen va intentar abonar tot el crèdit de cop amb un desemborsament de capital procedent de Rastar i llavors va ser el govern xinès el que no va autoritzar l’operació. Aquesta situació de bloqueig i les seves derivades van portar a Chen a pensar a desprendre’s del club. Va haver-hi dues negociacions, una que va aconseguir els 180M€ que va ser declinada pel president xinès. Després una altra oferta va millorar l’anterior alçant-se fins als 220M€. El president va voler tibar la corda una mica més i la negociació es va trencar definitivament. Cal entendre que aquestes ofertes van succeir en un escenari molt diferent de l’actual, és a dir, abans del COVID-19, dels dos descensos i de les successives pèrdues econòmiques del club, ja que els dos primers exercicis l’Espanyol va presentar beneficis. Molt probablement Chen s’hagi penedit de no haver tancat llavors alguna d’aquestes dues ofertes els oferents de les quals no han estat revelats, si bé procedien d’Espanya i els EUA respectivament.
Chen, un negociador complicat
Hi ha hagut diversos oferiments per a comprar el club que han arribat a l’entitat en aquests últims anys. La majoria han estat descartats directament per Mao Ye.
El Conseller Delegat té l’encàrrec de Chen de filtrar als possibles compradors i no falten veus que assenyalen que és excessivament gelós en aquesta comesa. Però és pràcticament impossible arribar fins a Chen per a aquesta qüestió si no és a través de Mao. Alguns interessats ho han intentat i han estat reorientats de nou fins a l’actual CEO. Pel que sembla, Chen, que no intervé directament en les negociacions, només s’avé a rebre personalment als propietaris, no als seus representants legals ni a fons d’inversió, i sempre, si és necessari, en la fase final de la negociació.
D’altra banda, és ja conegut el requeriment de Chen d’efectuar un pagament inicial del 10% de l’import de la venda a mode d’arres, que ha de dipositar-se en un banc o consignar-se de manera notarial. Amb aquest pagament pretén Chen allunyar a inversors les intencions dels quals no siguin prou serioses referent a la compravenda. Aquesta condició ha estat també una altra de les dificultats que han impedit que molts inversions prossegueixin en la negociació per a culminar la venda. Fonts que han intervingut en negociacions conten que no són pocs els canvis d’opinió de Chen durant el procés, variant preus i condicions, de tal manera que, recordem, això va ser el que va fer malbé la venda al grup de Paul Foster. També és important saber que Chen no pot presentar excessives pèrdues en el global de l’operació per un tema reputacional de la societat xinesa i el ferri control del seu govern.
150M€ més el deute amb Rastar, última notícia d’un possible preu
Després de la venda fallida al matrimoni Foster-De la Vega a l’estiu, han continuat arribant interessos i propostes d’inversors a la taula de Mao Ye per a fer-se amb l’entitat, de les quals hem tingut coneixement en aquesta redacció. Aquest interès, que no ha arribat en cap cas a plasmar-se en negociacions, s’han filtrat informacions que situen la quantitat que el club estableix per a començar a negociar al voltant de 150M€ als quals demanen sumar el deute que l’Espanyol manté amb Rastar que se situa al voltant de 55M€ dels quals 42 són els préstecs participatius que salin reflectits en els comptes que s’aprovaran en la Junta Ordinària. Aquesta quantitat ascendiria a més de 200M€, la qual cosa deixa a les clares la dificultat perquè un inversor es faci càrrec de l’operació, tenint en compte que, per a reflotar realment el club, deuria a més fer una inversió d’uns 50M€ (APMAE proposa 42M€ després d’una disminució de 93M€ del capital social per absorció de pèrdues). Les mateixes fonts consultades situen els 180M€ com una xifra molt més realista a partir de la qual es podria tancar un acord, però fins i tot i així, al marge dels rumors que sobrevolen el club, ningú es mostra optimista referent a tancar cap acord en un futur immediat. Per a acabar, cal subratllar que el procés de venda, de culminar-se totalment, trigaria uns tres mesos entre la negociació i les preceptives due diligence o auditories per a analitzar a fons els comptes del club, per la qual cosa, és impossible que la mateixa pogués arribar a temps per al mercat d’hivern.
