Sense Braithwaite i amb poques solucions en atac, Víctor Sánchez avisa que “serà un any dur” sobretot si l’Espanyol no és sòlid enrere
L’ex futbolista del RCD Espanyol Víctor Sánchez ha deixat palès aquest divendres en una entrevista a La Grada Ràdio la seva perspectiva sobre el passat, present i avenir del club. L’ex capità perico, que va jugar set temporades com a blanc-i-blava, mai ha ocultat el seu desencantament per la manera en què va haver d’abandonar el club en 2020, indicant que tant ell com el seu company Javi López van ser emprats com a caps de turc per a encobrir altres conflictes interns. La xerrada amb Víctor Sánchez, que ara en el seu nou rol com a entrenador del Juvenil A del Sant Cugat intenta inculcar als joves el lliurament que sempre va demostrar en la seva etapa en el club perico, ha deixat palès la petjada profunda que l’Espanyol ha deixat en ell i el seu desig de veure a l’entitat trobar aquest rumb que l’afició tant anhela.
Víctor Sánchez, que el passat cap de setmana corria la Marató de Nova Iork amb la samarreta blanc-i-blava de la penya Runners, ha parlat de la situació que viu l’equip: “Si ho haguéssim parlat que fa un mes estaria més tranquil, ara no el veig tan clar. Crec que sofrirem, ens falta sobretot gol, hem perdut un jugador que ens feia 18 o 20 gols per temporada i no l’hem suplert de manera eficaç, i l’equip ha de ser fort defensivament. Serà un any dur, complicat, sobretot si no som forts a nivell defensiu. Hem de millorar això”.
Com diu l’ex perico, el tema del gol és delicat i les comparacions són odioses entre els tres davanters arribat aquesta temporada a préstec i Martin Braithwaite: “És el que més em preocupa, es va ell i no iguales el que donava, serà difícil. Si els recanvis que has portat no estan arrencant és molt fàcil, si no et pots tapar per dalt ha de fer-ho per baix, és fonamental estar bé en defensa i poder estar en la baralla, hi haurà més equips que estaran a baix en la nostra mateixa Lliga i hem de ser millors que ells. Hem perdut a Braithwaite i també talent, com Melamed, ni els nous no han donat gol de moment has de tancar porteria, alguna cosa que va fer molt bé Manolo González en Segona”.
Qüestionat per quins rivals pot tenir l’equip per la permanència, cita a “Valladolid, Leganés, Getafe, Las Palmas, veurem com se li dona l’any al Girona perquè serà molt difícil per a ells, el València també ha començat molt malament. Hi haurà molts equips que estaran en la mateixa situació que nosaltres, hem d’intentar ser millors que ells i si no pot ser en l’àmbit ofensiu ha de ser enrere, cosa que ja hem aconseguit abans”. Sobre la figura de Manolo González, Víctor Sánchez reflexiona: “Hem d’estar-li molt agraïts per tot el treball que va fer l’any passat, el més difícil de tot era pujar a l’equip a Primera, era un pla molt complicat per com estava l’equip i els rivals. Ara mantenir-se es pot aconseguir, però serà difícil, està tractant de treure rendiment a la plantilla, hi ha hagut moments en què funcionava el pla però és cert que en les últimes trobades davant rivals més durs ha costat més. Ara ve una fase de la temporada en què cal treure punts tant sí com no, tant de bo trobi aquesta idea de joc que ens faci millors. Cal ser forts en defensa i aprofitar la velocitat que tenim a dalt, que això sí que ho tenim”.
És bastant obvi que en l’actual plantilla encara que hi ha una professionalitat i lliurament dignes d’elogi, falta qualitat i recursos; llocs a comparar amb la seva etapa en actiu, explica com “es parla molt de la gent que va venir que eren fitxatges de Segona, però la plantilla que hi havia era molt competitiva”. L’any de Galca estava Gerard de davanter, i teníem a Marco Asensio. També et dic que tenir una plantilla competitiva no assegura res, la plantilla del descens de 2020 per noms havia d’anar sobrada en Primera. A vegades entres en una dinàmica dolenta i això no compta, encara que aquesta plantilla era més competitiva que ara, però hi havia potser rivals més potents. Tenim arguments per a poder barallar però cal ser millors que els altres amb les mateixes eines, sabem amb què cal treballar perquè no hi ha diners i hi ha un fair-play, consisteix a encertar amb els fitxatges”.
