VÍDEO | Camacho revela el tracte de segona a l’Espanyol a Barcelona: ‘”Allà dóna igual”
José Antonio Camacho, ex entrenador del RCD Espanyol, ha compartit els seus pensaments sobre la cobertura mediàtica del club a Barcelona, especialment en relació amb la desigualtat que històricament ha experimentat en comparació amb altres equips, en concret, amb l’FC Barcelona. Durant la seva intervenció en el programa El Cafelito de Pedrerol, Camacho va destacar la falta d’atenció cap al club blanc-i-blau, malgrat els bons resultats que va collir en la seva etapa al capdavant de l’equip.
Camacho va recordar la seva experiència en dues etapes amb l’Espanyol i va explicar com, fins i tot en moments d’èxit, el club sempre ha estat relegat a un segon pla mediàtic a la ciutat comtal. “Vaig estar dues etapes. Com s’emporta ser de l’Espanyol a Barcelona? Jo vaig estar bé. El que passa és que l’Espanyol diguem que està en un segon pla futbolísticament parlant, allí dona el mateix. A l’any següent de pujar estàvem en Primera i anàvem primers unes jornades fins que l’Atlètic de Madrid ens va avançar; anàvem primers havent guanyat a Valladolid i el Bilbao i la portada dels periòdics era potser que Romario s’estava tallant el pèl. És que és normal, jo sí ho he entès sempre, perquè els diaris venien. Si poses una portada de l’Espanyol el contrari no compra tant”, va assenyalar Camacho.
Aquest comentari ressalta la històrica falta de visibilitat que ha sofert l’Espanyol en els mitjans de comunicació catalans, especialment en els diaris esportius i en les ràdios, que han dedicat cada vegada menys espai als pericos, fins i tot durant els anys en què l’equip collia bons resultats. La temporada passada, amb el descens a Segona, diverses emissores van optar per relegar les retransmissions dels partits de l’Espanyol a les seves aplicacions, mentre que va haver-hi diaris que no van oferir ni les prèvies de les trobades en les seves edicions en paper. A més, l’espai dedicat als blanc-i-blaus en els periòdics va ser cada vegada menor, i l’atenció mediàtica es va desviar cap a altres clubs, com l’emergent Girona.
També aquí cal fer autocrítica: el club ha tingut tradicionalment dificultats per a establir bones relacions amb els grans mitjans catalans que li han ofert en general, un tracte fred i indiferent, i moltes vegades també es troba a faltar un millor tracte amb els quals ofereixen informació des de la perspectiva blanc-i-blava. En qualsevol cas aquestes reflexions de Camacho no fan més que posar en evidència una realitat que els seguidors de l’Espanyol viuen diàriament: el club continua estant en un segon pla mediàtic en la seva pròpia ciutat.
