Joan García, feliç que per fi hagi arribat el seu moment: “És molt bonic i t’acostumes ràpid”
12 de gener de 2024, fa a penes dos mesos. Joan García, del qual sempre s’havia dit estava destinat a ser el futur de la porteria de l’Espanyol, és entrevistat en el twitch del nostre company de ‘COPE’ Javier de Haro sobre la seva situació personal en el club. Certament, la gestió que s’ha dut a terme els últims anys amb ell estava generant fortes crítiques, després d’haver jugat únicament tres partits de competició regular en els últims tres anys i tancar-se-li aparentment les portes del primer equip després de l’eliminació de la Copa del Rei davant el Getafe. En aquesta conversa amb el director de ‘Tiempo de Espanyol’, Joan García repassava la seva trajectòria aquests últims anys en què no es va acabar produint aquesta per a molts necessària cessió a un altre equip en el qual tingués una continuïtat de la qual en l’Espanyol no comptava: “En pujar al primer equip, l’any del descens, vaig tenir la lesió; compaginava el filial amb el primer equip com a tercer porter. A l’any següent vaig estar l’any sencer amb el primer equip amb fitxa del filial, i a partir d’aquí, amb la primera plantilla. En cada mercat apareix la possibilitat de marxar cedit, algun any ha estat més a prop, però al final amb el club i el meu entorn es decideix el que pot ser per al meu futur, i aquests anys ha estat quedar-me per a millorar. No he jugat el que voldria però he millorat molt, l’exigència no és la mateixa que amb la competició però he millorat malgrat no sortir cedit, que molts pensen que pot ser la millor manera de millorar. Entrenant i aprenent cada dia també ho fas. Si m’he penedit de no marxar cedit? Al final sempre que decidim alguna cosa és perquè pensem que és el millor, a vegades sí que et pot passar pel cap però tampoc et penedeixes. Si un any em quedo en l’Espanyol treballo per a poder jugar. Hi ha dos porters més que treballen pel mateix, cal acceptar-ho i continuar treballant”.
Joan García enllaça tres partits com a titular en la porteria de l’Espanyol
Curiosament, i quan semblava com dèiem que Joan García semblava condemnat a una nova temporada en l’ostracisme, unes molèsties en el turmell de Fernando Pacheco, pel qual venia apostant decididament el llavors tècnic perico Luis Miguel Ramis, li van permetre debutar en la categoria davant l’Huesca, davant el qual va deixar la seva porteria a zero. També va repetir enfront de l’Alcorcón , on va encaixar un gol davant el qual poc o res va poder fer, i ja amb Manolo González al capdavant de l’equip, va tornar a ser titular en La Romareda davant el Zaragoza, sumant un nou partit sense encaixar. En tres setmanes, Joan García, que fins a aquesta ratxa mai havia encadenat dos partits de Lliga com a titular, ha jugat els mateixos partits de competició regular que en els últims tres anys, la qual cosa indica que per fi està aconseguint la tan necessària continuïtat per a poder demostrar les seves qualitats.
Manolo González, un entrenador que creu en la meritocràcia, no canviarà de porter mentre en rendiment de Joan García sigui bo
Cal recordar que Joan García va haver d’afrontar dures crítiques després del seu complicat debut amb l’Espanyol a Elx, on va encaixar dos gols en quinze minuts, en part per no poder demostrar a força de disposar de continuïtat sota pals les seves condicions.
Si fem cas a Manolo González, que en la prèvia del partit davant el Zaragoza va parlar del molt que creï en la meritocràcia en el cas del porter, Joan García continuarà defensant la porteria quan Fernando Pacheco torni a estar disponible si continua mantenint l’actual regularitat. Això significaria aconseguir per fi una meta llargament esperada, per la qual recentment va optar per renovar amb l’Espanyol. Joan ha concedit una entrevista a ‘Juego de Plata’ de ‘Onda Cero’, en la qual es felicitava per aquesta continuïtat sota pals: “El que volem els jugadors és jugar el cap de setmana. És el que estàs esperant i pel que treballes, amb una mica de nervis en el bon sentit, però sobretot amb il·lusió i amb moltes ganes. És molt bonic i t’acostumes ràpid”. El meta blanc-i-blau, que recordava com “vaig començar a jugar molt petit als quatre anys, i va ser com a jugador de camp. Però vaig canviar perquè el meu germà ja era porter, i crec que vaig prendre una bona decisió perquè no sé si hagués arribat molt lluny”, destacava que malgrat la competència per a fer-se amb una única plaça en l’onze titular, té bona relació amb els seus companys: “És clar, competim pel mateix lloc però una cosa no lleva l’altra, que pugui haver-hi bon rotllo”.
Joan García considera que el pes de l’escut de l’Espanyol en posar-se la samarreta del primer equip “no crec que sigui una cosa negativa, és una motivació més que una cosa negativa defensar l’escut que vols”. El blanc-i-blau reconeix que no és fàcil ser de l’Espanyol a Barcelona: “Som diferents, cal estar orgullosos d’això. Sabem que és una miqueta més complicat però ens agrada, no és gens dolent per a res”.
Més enllà del seu bon moment en l’Espanyol , Joan García no amaga que el jugar en la selecció és un objectiu de futur: “Com un jugador espanyol el màxim a nivell del teu país és representar-lo, és un objectiu més però no cal centrar-se en això, si ha d’arribar ho farà”. El català, que no amaga que té en Diego López a un dels seus principals referents, agraeix els consells que ha rebut d’un mite de l’espanyolisme com Tommy N’kono: “Sobretot el que veia que havia de corregir era llegir molt els partits, la qual cosa passava a cada moment, he millorat molt és això i fa que em senti més còmode avui dia, i és gràcies a ell”
Joan García era preguntat també per com s’havia viscut des de dins el recent canvi d’entrenador: “És una mica de sensacions trobades, fa una mica de pena que algú que ha estat molt de temps amb tu es vagi, però no hi ha temps per a lamentar-se i has d’intentar absorbir el màxim del nou entrenador i adaptar-te ràpid als canvis que pugui haver-hi perquè la competició no espera”. Ara, de la mà de Manolo González, toca acabar de lligar un ascens que no serà objectiu senzill: “LaLiga Hypermotion està molt bonica per a l’espectador, per als de dins no tant, portem molt temps aquí però fins al final no es decidirà res, hem d’estar ferms aquí per al tram final de temporada tenir les màximes opcions d’ascens directe. Si signem playoff? No, no, l’objectiu evidentment és ascens directe, si al final entrem en playoff a jugar-ho i a guanyar-ho i a aconseguir l’objectiu final que és ascendir”.
