La realitat econòmica de l’Espanyol, una aliada de La21?
Després d’aconseguir sobre la campana un ascens ple de sofriment, decidit en l’últim partit del playoff, el RCD Espanyol enfronta ara un desafiament encara major: mantenir-se en Primera divisió la pròxima temporada, alguna cosa que passa a ser un autèntic repte donada la delicada situació del club. Aparcada de moment l’esperança d’aspirar d’entrada a altres objectius més il·lusionants, la idea dels dirigents del club, que des del just moment de l’ascens han insistit a traslladar a l’afició una visió realista de què pot aspirar l’equip donada la seva precària situació econòmica, passa per una cosa molt més modesta, però igualment exigent: consolidar-se en Primera i evitar convertir-se en un equip ascensor.
Economia de guerra per a l’Espanyol
Els primers efectes d’aquesta economia de guerra en la qual es troba instal·lada l’entitat blanc-i-blava està en el nivell dels fitxatges, que obliga a aconseguir cedits o jugadors lliures. El director esportiu de l’Espanyol, Fran Garagarza, molt limitat per la voluntat ferma de Chen Yansheng de no invertir en nous jugadors té encomanada la complicada missió de suplir les baixes que es produeixin, alguna certament sensible, fent una despesa mínima.
Tot un repte per al de Mutriku, que en el seu tercer mercat té també el repte personal de fer oblidar el succeït en els anteriors -un primer, el d’estiu de 2023, amb uns fitxatges que majoritàriament no van donar el resultat esperat, i un segon, el d’hivern de 2024, en què no es va produir cap incorporació més enllà de la del retorn de Rubén Sánchez-.
L’alt cost de la plantilla i l’alt deute que arrossega l’entitat condiciona els moviments de la direcció esportiva, que, d’altra banda, i veient aquest limitant escenari ha apostat decididament per lligar alguns dels valors de la pedrera, que es presenta com un recurs més per a poder afrontar el curs.
Això sí, un escenari ideal seria que es repetissin irrupcions d’homes com Joan García, Omar El Hilali o Jofre Carreras, que el passat curs en LaLiga Hypermotion van fer el pas per a passar a ser importants en els plans del cos tècnic, i que futbolistes que a penes van poder apuntar-se al futbol professional com Kenneth Soler, Gastón Valles, Ian Forns, Antoniu Roca o Rafa Bauza poguessin convertir-se en autèntics reforços de luxe.
Malgrat això, alguns d’aquests noms estan previst que surtin via cessió i gaudir així de minuts, la qual cosa fa pensar que els responsables esportius, d’una banda, no volen tallar la seva progressió, i també que encara no els veuen prou preparats per al repte de la màxima categoria. Aquesta setmana en ‘La Graderia Ràdio’ es vivia un apassionat debat entre els defensors de la presència de futbolistes del filial perico, que enguany continuarà jugant en la Segona RFEF, en el primer equip, i aquells que consideren que es tractaria d’una aposta de risc donada l’exigència de la competició.
@mongay_photography
Lògicament, la virtut es troba a trobar aquest punt d’equilibri que permeti apostar per determinats futbolistes amb valentia, però també amb la suficient intel·ligència perquè no afecti el seu desenvolupament. Encara que sense una injecció econòmica per a fitxatges contrastats no queda una altra opció que reinventar-se i mirar cap a la pedrera i, malgrat que la idea de Fran Garagarza passa per apostar per jugadors amb fam en un club que arrossega enormes problemes financers, no es pot caure en el recurs fàcil de carregar de responsabilitat en exclusiva sobre homes en etapa formativa.
De fet, realment la intenció ha de ser la de permetre que aquests futbolistes tan joves puguin derrocar la porta en circumstàncies que no siguin extremes, i la seva adaptació a l’elit sigui progressiva, la qual cosa ha de redundar en benefici del jugador i del propi club, la viabilitat del qual a mitjà i llarg termini passa per nodrir-se del talent que aportació La21.
