Alejo Veliz i Carlos Romero: els herois temporals de l’Espanyol que brillen en el moment necessari
L’Espanyol acumula homes cedits amb el seu destí ja escrit. El fet que aquests jugadors no generin patrimoni per al club, sinó que només siguin solucions momentànies, reforça la sensació de transitorietat a tots els nivells que planeja en l’ambient.
L’Espanyol va viure dissabte passat davant el Rayo Vallecano un primer triomf que va esperançar la parròquia perica, i va ser en bona part gràcies a les actuacions d’Alejo Véliz i Carlos Romero, dos noms que comencen a ressonar a la grada de l’RCDE Stadium. Aquests jugadors, nouvinguts com a cessions a un equip necessitat de solucions immediates, han mostrat en el seu debut que poden ser els herois que necessita el conjunt blanc-i-blau. No obstant això, sota l’alegria que han portat a l’afició perica, s’amaga una realitat incòmoda que dilluns passat reconeixien en la seva compareixença Fran Garagarza i Mao Ye, en referència als jugadors que han arribat aquest curs en qualitat de cedits: el seu temps a Barcelona serà breu i l’impacte al club, necessàriament efímer. Són, com és sabut, fins a set futbolistes a préstec i només algun d’ells, que el club no ha revelat per confidencialitat (tan sols l’Ajax va informar del cas de Naçi Ünuvar) compten amb una opció de compra definitiva; un cas que a Europa només supera l’Empoli italià, que supera la desena de peces a préstec.
Alejo Véliz està trobant en l’Espanyol la continuïtat que se li ha negat en els últims temps
Alejo Véliz, un davanter que no va aconseguir consolidar-se en el seu club d’origen, el Tottenham Hotspur, va arribar a l’Espanyol amb la urgència de demostrar una vàlua de la qual ja va deixar bona mostra al seu país natal, l’Argentina.
Després de no trobar porta en les primeres jornades, fet que ja li va valer algunes crítiques prematures i injustes, el seu olfacte golejador va ser clau per tancar el marcador, evidenciant el potencial que prometia i que semblava una mica apagat. El davanter argentí va anotar el gol de la victòria blanc-i-blava en el minut 97 de partit, afirmant després del triomf ‘perico’ que “tenia una espina clavada”, ja que “buscava el gol i no l’aconseguia”.
El futbolista nascut a Gödeken, a la província argentina de Santa Fe, va estar cedit la passada temporada al Sevilla FC, club al qual va arribar al mercat d’hivern procedent del citat Tottenham, qui el va comprar l’estiu anterior a Rosario Central per 15 milions d’euros. Durant la seva etapa al Sánchez-Pizjuán, Véliz va disputar sis partits, encara que només va jugar un total de 31 minuts, sortint des de la banqueta en totes aquestes trobades, en cinc d’ells per jugar el descompte. Com reconeixia després de l’encontre davant els mitjans, “no ho vaig passar gaire bé en l’aspecte anímic i aquest malestar requeia en la meva família, la meva xicota i en els meus, els que sempre hi són. Els regalo la victòria i el gol perquè s’ho mereixen”.
[vídeo width=”1280″ height=”720″ mp4=”https://lagradaonline.com/wp-content/uploads/2024/09/lagrimas-veliz-espanyol-rayo.mp4″][/vídeo]
També va tenir paraules per a Manolo González i el seu cos tècnic: “Em transmeten des del dia zero que anava a ser important per a ells i em donarien la confiança que necessitava”. I és que aquesta temporada, Véliz ha estat titular des del primer moment: va disputar 70 minuts en la primera jornada contra el Valladolid, els 90 davant la Real Sociedad, i 64 minuts en l’empat contra l’Atlético de Madrid.
VÉLIZIDAD, QUIN BONIC NOM TENS.
Alejo Véliz deslliga la BOGERIA a Cornellà.
Primera victòria de la temporada per al @rcdespanyol .#LALIGAEASPORTS #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/gqyhjjtced
— Futbol en Movistar Plus+ (@movistarfutbol) August 31, 2024
Carlos Romero, un talent que ja sabia d’abans el que és reivindicar-se lluny de casa
Carlos Romero, per la seva banda, va obrir el marcador als 8 minuts, amb una gran jugada dins de l’àrea, com un davanter experimentat, responent a la perfecció a la decisió de Manolo González de col·locar-lo en una posició més avançada, per davant de Brian Oliván.
De la mateixa manera, quan el de Caurel va decidir enderrerir-lo per reforçar la defensa amb una línia de cinc, va ser determinant evitant sota pals un gol de Sergio Camello, que ja es donava per fet. Romero es va formar en l’Acadèmia del Valencia CF, per marxar poslteriorment al Torre Levante on en només una campanya va acaparar els ulls de molts clubs de primera, entre ells el Villareal, que no va trigar a veure talent en ell. Romero no va tenir objecció a signar pel Juvenil Divisió d’Honor del Villarreal, quan al Torre Levante ja havia jugat en el primer equip. Des d’allà va pujar al C, al B i finalment, va debutar amb el primer equip groguet de la mà l’exespanyolista Pacheta. Quan es donava per fet que enguany tindria fitxa del primer equip del Villarreal, es decidia la seva sortida via cessió a l’RCDE.
Jugadors amb el seu destí ja escrit
Tots dos jugadors són exemples de promeses que sense lloc en aquests moments als seus equips de procedència han vingut a reforçar un Espanyol que necessitat de talent i creativitat enmig d’una situació econòmica complicada, els va rebre a tots dos amb els braços oberts. No obstant això, el fet que els seus contractes siguin cessions sense opció de compra planteja un dilema inevitable per a l’afició: aquests jugadors, que ja comencen a rebre l’afecte de l’afició, no romandran més d’un any en l’equip. La seva destinació ja està escrita: tornar als seus clubs d’origen una vegada finalitzi la temporada, deixant l’Espanyol novament a la cerca de nous salvadors temporals.
Aquesta realitat dificulta la creació d’ídols duradors en un club que, històricament, ha vist sortir les seves figures més estimades. L’afició, conscient de la naturalesa temporal d’aquests reforços, gaudeix de les seves actuacions però amb l’ombra constant de la seva sortida. El fet que aquests jugadors no generin patrimoni per al club, sinó que només siguin solucions momentànies, reforça la sensació de transitorietat a tots els nivells que planeja en l’ambient. No obstant això, en temps de dificultats financeres, comptar amb talents com Véliz i Romero, encara que sigui només per una temporada, representa un pegat necessari: la seva arribada ofereix un respir en una mar d’incerteses, permetent l’Espanyol competir a la lliga amb majors garanties. Encara que el seu temps al club sigui limitat, l’impacte del seu joc pot ser decisiu per aconseguir els objectius a curt termini, és a dir, l’ambicionada permanència a Primera. La història de l’Espanyol, rica en comiats dolorosos, se suma ara amb aquests herois temporals que, malgrat la seva curta estada, poden deixar una petjada important en la memòria del club. La grada, conscient de la situació, sembla disposada a gaudir del talent d’homes com Véliz i Romero mentre duri, sabent que, encara que només siguin un respir momentani, representen l’esperança en una temporada que promet ser intensa i alhora incerta.
