L’Espanyol, assenyalat per l’estament arbitral: el club calla per por de represàlies, i a l’equip li toca pujar el nivell per a evitar els perjudicis del VAR i els col·legiats

Com si d’un déjà vu es tractés, un any després toca tornar a parlar del greuge arbitral i del mal ús del VAR del qual és víctima l’Espanyol. L’equip blanc-i-blau, que va igualar el divendres 0-0 en la seva visita al camp del Leganés, que continuarà una jornada més al capdavant de la taula, ha vist com Eibar i Valladolid li igualaven a 58 punts en la classificació de LaLiga Hypermotion. El conjunt armero, que es va imposar aquest diumenge per 0-2 a l’Andorra, i el quadre blanquivioleta, que va derrotar el dissabte per 1-0 l’Eldense, van estrènyer com mai la lluita per la segona plaça, l’última que garanteix l’ascens directe. Una classificació de LaLiga Hypermotion en la qual mancant set jornades per a la conclusió del campionat l’Eibar fa valer la seva millor diferència de gols per a arrabassar el segon lloc a l’Espanyol; això sí, tots dos conjunts igualats com diem amb el Valladolid que ocupa la quarta plaça per la seva pitjor diferència de gols en espera de rebre el pròxim 12 de maig en el José Zorrilla al conjunt perico i que siguin els resultats directes entre castellans, catalans i bascos els que decideixin la segona plaça en cas de persistir l’empat. El Leganés, com apuntàvem a l’inici, segueix al capdavant de la taula amb un avantatge de quatre punts sobre aquest trio d’equips.

Com diem en qualsevol cas el tema arbitral i el VAR marquen bona part de l’actualitat en clau Espanyol, i és que a Butarque davant el Leganés es van donar algunes accions determinants: des de la sala VOR i del seu responsable Guzmán Mansilla es va decidir entrar a valorar un penal clar assenyalat en directe per Trujillo Suárez de Diego Conde sobre Nico Melamed, i en canvi no es va revisar una clara doble acció mereixedora d’expulsió sobre Omar El Hilali. Com s’ha explicat en ‘La Graderia Ràdio’, l’Espanyol no emetrà cap queixa oficial sobre aquest tema, alguna cosa que pot ser fins i tot comprensible vista la informació d’ahir diumenge de ‘L’Espanyol’ en el sentit que el CTA i l’RFEF van confabular per a intentar sancionar les protestes de l’entitat després de l’escàndol del partit davant l’Atlético  de Madrid del passat any. Davant aquesta situació i vist que no es pot esperar res dels estaments corresponents, el missatge és clar: l’equip ha de pujar el nivell per a arribar al final dels partits amb suficient marge per a impedir els efectes negatius de les decisions arbitrals.

L’Espanyol, un equip més sòlid i competitiu amb Manolo González

Passant a nivell de joc, el nostre analista Àlex Cobas extreu necessàriament coses positives del partit que va fer l’Espanyol davant el Leganés. I és que malgrat que no van faltar crítiques, cal destacar que el conjunt de Manolo González va estar al nivell del qual és líder de la competició des de fa sis mesos en el seu camp, dominant-lo per moments, demostrant ser un conjunt més competitiu del que era abans de la seva arribada, i és que no es poden obviar que sumi tres partits fora de casa sense encaixar i sense renunciar a jugar, en escenaris com La Romareda, El Plantío i Butarque.

El veredicte de Sergi Albert sobre l’arbitratge al Leganés – Espanyol

Tornant al tema arbitral i al greuge que sent l’Espanyol hem parlat amb el conegut Sergi Albert, àrbitre de Primera Divisió de 1987 a 1990 que es va popularitzar per les seves col·laboracions en ‘Tv3’. L’ex col·legiat ha lamentat el desprestigi que viuen els estaments actualment: “Quan un es perpetua en un lloc cada vegada es bunqueritza més, no vol idees noves ni tocar res, però quan a més passa i amb un canvi les coses van a pitjor, la gent està pels diners i no pel bé dels clubs hi ha un terratrèmol. Sistemàticament s’està justificant el que no es pot ser. D’aquí es trasllada que els àrbitres estan venuts, i s’uneix que a Primera i Segona divisió no estan tots els millors, sempre hi ha hagut un punt d’obscurantisme amb ascensos i descensos. Els informes, sempre s’han alterat, no sé per què sorprèn ara”.

Anant a accions concretes, Sergi Albert ha analitzat l’acció del penal sobre Nico Melamed primer senyalitzat i després anul·lat per indicació del VAR : “Tu no pots cridar a algú i dir-li de manera soterrada que s’ha equivocat, tu has de passar les imatges i que el col·legiat decideixi. Toca la pilota, és cert, però això no indica que això no faci penal, aixeca els braços i derroca al jugador de l’Espanyol. Per a mi, penal. I no es pot cridar a l’àrbitre per a insinuar-li que s’ha equivocat perquè l’obligues a canviar de parer i tocar la pilota no justifica que no faci falta”. Sobre la doble agressió a Omar El Hilali per part de Miguel de la Fuente, insisteix: “No saben les regles del joc. Un jugador que està dret i intenta jugar la pilota amb el cap i un rival pren un risc per a jugar-la amb la pilota, és expulsió. No és intencionat però quan assumeixes un risc has d’assumir les conseqüències. La regla és clara: és expulsió. La targeta groga és perquè aquest senyor desaparegui del mapa perquè no coneix la regla”. Qüestionat per si el VAR hauria d’haver entrat en aquesta acció, explica que “si no entra és que té el mateix criteri que el col·legiat, per la qual cosa s’hauria d’acomiadar a tots els que eren a la sala VOR”.

Qüestionat per si hi ha alguna solució a tot aquest descrèdit que viu l’estament arbitral, considera Sergi Albert que els clubs, que al final són els que paguen, tenen molt a dir; una altra mesura necessària és que les puntuacions als col·legiats haurien de ser “en viu i en directe”. Actuant en determinats punts clau, amb el pas d’alguns anys s’aniria solucionant el tema de les actuacions arbitrals, i els clubs estarien més satisfets amb aquestes.

Temps de tertúlia

En el temps de tertúlia, hem comptat en aquesta ocasió amb Joan Prat, Victor Maymó i Juan Terrats; després de confirmar les males sensacions que deixa l’arbitratge patit en Butarque, a nivell de joc, hi havia coincidència a veure una evolució positiva en l’equip de la mà de Manolo González, encara que sense obviar que una vegada solucionat el problema defensiu ara existeix un problema pel que fa a finalització, alguna cosa que requereix una solució atès que arribat aquest punt del curs l’equip necessita marcar per a sumar les victòries que requereix l’objectiu de l’ascens.