Els números de Manolo González: assignatures superades i reptes encara per aconseguir en el seu primer mes com a tècnic de l’Espanyol

Manolo González complia el mateix dia que l’equip jugava davant el Leganés, divendres passat, el seu primer mes com a nou entrenador de l’Espanyol. El gallec va ser nomenat per al càrrec el 12 de març, convertint-se en substitut de Luis Miguel Ramis, i des de llavors ha dirigit a l’equip en cinc partits: es va estrenar en La Romareda davant el Zaragoza, amb victòria (0-1); el següent partit va ser a casa enfront del Tenerife, i l’equip va veure a última hora com s’escapava un triomf que semblava en el sac (1-1); posteriorment, l’equip blanc-i-blau va aconseguir arrencar un empat en un camp extremadament complicat aquesta temporada, El Plantío, enfront del Burgos (0-0); la visita de l’Albacete al Stage Front Stadium acabava amb victòria (2-1); i finalment, es va aconseguir un punt del camp del líder, el Leganés (0-0), amb sabor agredolç a causa d’una labor arbitral i del VAR absolutament determinant en contra dels interessos pericos. El balanç és doncs de dos triomfs i tres empats, 9 punts de quinze possibles, amb una mitjana de 1,8 per trobada (Luis García va acreditar un 1,7, i Luis Miguel Ramis 1,6).

L’Espanyol de Manolo González encara no sap el que és perdre

El primer que crida l’atenció d’aquest encara breu període de Manolo González al capdavant de l’Espanyol és que encara no es coneix la derrota; Luis García va acreditar en els seus 14 partits al capdavant de l’equip set victòries, tres empats i quatre derrotes, i Luis Miguel Ramis va deixar un balanç en 15 partits sis victòries, sis empats i tres derrotes. Amb Manolo González al capdavant de l’equip, l’Espanyol ha deixat de ser un equip fràgil i amb la mandíbula de cristall que al primer cop en forma de gol del rival s’ensorrava, veient-se una major confiança i seguretat dels seus jugadors.

A nivell defensiu, s’ha parat la sagnia golejadora -només s’han encaixat dos gols en 5 partits, curiosament tots a casa- però també és cert que pesi l’aposta del gallec pel joc ofensiu i sortir al verd amb el triomf en ment, això no s’està veient traduït en una gran producció anotadora, ja que en aquests cinc partits l‘Espanyol tan sols ha estat capaç de materialitzar quatre dianes, una mitjana inferior al gol per partit. Cert és que ha coincidit amb un moment que no ha pogut comptar al 100% amb el principal referent ofensiu no sols de la plantilla, també de la categoria, Martin Braithwaite, però no es pot negar que una mitjana de menys d’un gol i haver superat únicament una vegada la diana per partit -només s’han anotat dues  enfront de l’Albacete – és decebedor tenint en compte el potencial ofensiu de la plantilla perica.

Si bé el joc de l’Espanyol ha evolucionat a millor des de l’arribada de Manolo González a la banqueta blanc-i-blava s’ha de fer un pas endavant quant a l’efectivitat en els metres finals i augmentar l’eficàcia golejadora per a pujar la ràtio de triomfs en aquests últims set partits de la fase regular de LaLiga Hypermotion, ja que de seguir aquesta projecció l’equip signaria a final de curs entre 70 i 71 punts, una xifra que no garanteix al 100% l’aconseguir plaça d’ascens directe a Primera divisió. Cal recordar que Manolo González va agafar l’equip en tercera posició de la taula amb 49 punts, a un de l’ascens directe, i ara mateix comparteix la segona plaça igualat a 58 unitats amb l’Eibar, amb el qual té el goal average bestiar, i el Valladolid, amb el qual encara ha de jugar a Zorrilla un encontre absolutament determinant en la lluita per l’ascens directe. Recordem que el calendari de les pròximes setmanes enfronta a l’Espanyol contra l’Andorra en el Stage Front Stadium; posteriorment, els partits s’alternen com a visitant i com a local: Elche, Sporting de Gijón, el citat de Valladolid, Oviedo, Amorebieta i Cartagena. És a dir, molts rivals directes i altres que es juguen la salvació.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *