Això de l’Espanyol amb Mariano va de debò
L’Espanyol ha fet moviments per acostar-se al seu entorn i al mateix Mariano Díaz per proposar-li formar part del nou projecte blanc-i-blau.
L’Espanyol vol Mariano Díaz; aquesta informació, que fins al moment no havia passat de tenir la categoria de simple rumor, ha pogut ser contrastada per ‘La Grada Online’. Així, l’entitat blanc-i-blava ha fet moviments per acostar-se al seu entorn i al mateix futbolista per proposar-li formar part del nou projecte blanc-i-blau a la màxima categoria del futbol espanyol; en qualsevol cas, seria sota uns condicionants clars: se li proposaria una fitxa baixa en comparació amb la que ha percebut als seus anteriors clubs, que aniria condicionada, això sí, al seu rendiment sobre el verd. Els responsables de l’Espanyol pretenen que el futbolista pugui rellançar la seva carrera, que no està precisament en un moment àlgid, amb un bon any a Primera defensant la samarreta blanc-i-blava -se li suggeriria en principi un contracte d’un any més altre opcional-; en aquest sentit, i malgrat tenir alguns dubtes, es creu que si Mariano Díaz recupera almenys part de la seva millor versió com a futbolista és un home que podria fer gols a la màxima categoria. Cal recordar, a més, que l’actual tècnic blanc-i-blau, Manolo González, coneix perfectament Mariano, a qui va tenir sota les seves ordres a les categories inferiors del Badalona. Cal dir, en qualsevol cas, que Mariano no és l’única aposta del club perico per reforçar la davantera.
Mariano Díaz i el seu passat a l’Espanyol
Mariano Díaz, que complirà 31 anys el pròxim 1 d’agost, té passat perico, com és sabut. L’hispanodominicà va començar a jugar a La Salle Premià de Mar i, posteriorment, al Club Esportiu Premià, fins que el 2002 va recalar al Futbol Base de l’Espanyol. El primer any va militar a l’Aleví B de Lluís Planagumà, malgrat tenir edat benjamí, amb qui va marcar 41 gols la seva primera temporada.
La temporada 2004-05 va ser campió de lliga i va jugar la final del prestigiós torneig de Brunete. L’any següent, saltava a l’Infantil B; després de jugar menys de l’esperat, el seu pare va decidir portar-lo de l’Espanyol al CE Premià, on va estar dues temporades abans de recalar a la Fundació Sánchez Llibre, per ingressar al futbol base del Badalona, el 2009. El 2012 es va incorporar al Real Madrid, jugant al Juvenil i posteriorment al filial, al Castilla. Després del curs 2015-16 i anotar 25 gols, va començar a aparèixer al primer equip del conjunt blanc, amb el qual va debutar en un amistós amb el París Saint-Germain. La seva estrena a LaLiga com a jugador blanc va ser el 27 d’agost de 2016 en partit enfront del Celta de Vigo de la segona jornada, i el seu primer gol oficial en competició regular es va produir l’11 de desembre de 2016 davant el Deportivo de La Coruña. L’estiu de 2017, va marxar traspassat a l’Olympique de Lyon a canvi de vuit milions d’euros, guardant-se el Madrid una opció de tanteig.
En la Ligue 1 francesa va tenir un rendiment superb, amb 21 gols i 7 assistències. L’estiu següent, el Madrid va fer ús de l’esmentada opció de tanteig, inicialment per posar-lo en el mercat davant l’interès de diferents clubs, encara que aquest interès no va acabar fructificant en bona part per les reticències del futbolista. Durant les sis campanyes com a jugador blanc, va jugar 84 partits marcant 12 gols, uns registres molt discrets; del seu pas per l’entitat madridista destaca la propensió a les lesions i l’esmentada resistència a sortir de l’equip quan va tenir-ne oportunitats, la qual cosa va afectar molt negativament la seva carrera. Finalment, el setembre de 2023 fitxava pel Sevilla FC per una temporada sense cost de traspàs pel mig, ja que va rescindir el contracte que li vinculava al club blanc i es trobava sense equip; va signar acceptant cobrar menys d’un milió d’euros, passant a ser un dels jugadors del conjunt sevillà amb menor salari de tota la plantilla. Condicionat per les lesions, va acabar jugant únicament 320 minuts en les tres competicions, Lliga, Copa del Rei i Champions League, repartits en 13 partits, únicament 2 d’ells com a titular, sense haver marcat ni un sol gol, és a dir, fa dos anys sense veure porteria; el seu últim tant data del 15 de maig de 2022, amb el Madrid davant el Cádiz. Les últimes sis temporades, el davanter tan sols ha marcat set gols i ha donat dues assistències.
Malgrat el seu fracàs a les files del club de Nervión, el director esportiu sevillà Víctor Orta va destacar en el seu adeu la professionalitat de Mariano Díaz: “Amb Mariano assumim una situació de cost baix i risc alt i ha sortit malament. Ell ha posat tot de la seva part, amb un any de contracte solament. Mariano ens va reunir al president i a mi i pràcticament entre llàgrimes ens va demanar disculpes pel seu rendiment, espero que no s’ofengui perquè ho expliqui. Ens va dir que ho havia intentat tot. No m’ha passat gaire això al futbol, i no li puc posar ni una coma a l’esforç i les ganes posades per Mariano Díaz. No és fàcil enganxar-te a l’elit quan estàs tant de temps sense competir”.
Les vegades que Mariano ha sonat com a reforç per a l’Espanyol
Al llarg de la seva carrera, diverses vegades va sonar amb força la possibilitat del retorn de Mariano Díaz a l’Espanyol: sense anar més lluny, a inicis de l’estiu de 2017 va arribar a estar a les instal·lacions de l’RCDE Stadium, convidat pels dirigents de l’Espanyol, encara que va ser impossible afrontar la seva cessió -va acabar marxant a l’Olympique de Lyon-. Al mercat d’hivern 2019-20, com que no tenia minuts per part del llavors tècnic del Real Madrid, Zinedine Zidane, es va tornar a intentar repatriar-lo, encara que llavors les exigències econòmiques del jugador envers el club blanc per acceptar una sortida van fer impossible l’operació. També el desembre de 2022 es va tornar a parlar d’aquesta possibilitat, que qui sap si acabarà fent-se realitat aquest estiu de la mà de Fran Garagarza.
