Burgos, un pas enrere per a l’Espanyol de Manolo González, o la confirmació que l’equip continua creixent amb la nova proposta?
L’Espanyol es va haver de conformar amb un empat (0-0) davant el Burgos aquest divendres en l’inici de la jornada 33 de LaLiga Hypermotion. Els blanc-i-blaus, en el seu tercer partit amb Manolo González, no van poder canviar la dinàmica de resultats d’aquesta fase del curs: malgrat que els pericos sumen set jornades sense caure derrotats, la que és la millor ratxa del que portem de temporada -no es perd des del 10 de febrer en la derrota davant el Racing de Santander en El Sardiner (2-0), encara amb Luis Miguel Ramis en la banqueta- la veritat és que únicament s’ha aconseguit una victòria en els últims cinc partits, en La Romareda el dia de l’estrena de Manolo González. Precisament l’arribada del tècnic gallec a la banqueta blanc-i-blava va despertar una unànime onada d’entusiasme en l’entorn perico, en part per la marxa de l’anterior inquilí i també pel que suposava d’aposta per un home de la casa i amb una clara vocació ofensiva: els elogis es van multiplicar després del triomf davant el Zaragoza, es van veure una miqueta mitigats després de l’empat enfront del Tenerife, i en canvi després de sumar un punt en El Cultivable ja han començat a aparèixer veus crítiques respecte a la seva proposta. El dubte és si les mateixes, encara incipients, es deuen a algunes ombres que es van veure tant en el plantejament de l’últim partit com al pobre acompliment dels blanc-i-blaus en la primera part davant el Burgos CF, o a la preocupació, lògica i comprensible d’altra banda de part de l’entorn veient que amb tan pocs partits per davant no es pot permetre ni una fallada en aquesta carrera pels punts.
L’ideari de Manolo González per al seu Espanyol no ha canviat, malgrat que van sorprendre alguns canvis en l’onze
L’alineació titular de l’Espanyol proposada per Manolo González davant el Burgos va portar alguna sorpresa, com prescindir de Víctor Ruiz en defensa quan la vocació del tècnic és sortir des de darrere amb pilota jugada; l’aposta davant les molèsties de Martin Braithwaite per un home, Pere Milla, molt assenyalat per part de l’afició; i també que per primera vegada des de l’arribada del gallec a la banqueta Álvaro Aguado no era de la partida, jugant Keidi Bare més avançat.
📋 𝐉𝐚 𝐭𝐞𝐧𝐢𝐦 𝐚𝐥𝐢𝐧𝐞𝐚𝐜𝐢𝐨́!
▶️ Aquest és l’11 de Manolo González!#BurgosCFEspanyol #RCDE pic.twitter.com/qasiczejzt— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) March 29, 2024
Alguna cosa que semblava trair els principis de Manolo González, però que ell mateix aclaria posteriorment en sala de premsa: “Aguado juga més còmode en la base i Keidi salta millor a la pressió. Sabíem que Nico -el de Castelldefels va ser de la partida per vegada primera en cinc mesos- no aguantaria els 90 minuts i per això va jugar d’inici. Si no potser havien jugat Aguado, Nico i Gragera”. Certament, sense Aguado a l’Espanyol li precipitació, en atac i defensa, i li va faltar la paciència que sí que va anar trobant en la segona meitat ; va haver-hi, com admetia el tècnic blanc-i-blau, al qual no se li pot retreure no ser autocrític, un punt d’inseguretat. El que no va millorar són els problemes de finalització, la capacitat de definir en els últims metres, igual que davant el Tenerife, i el donar massa concessions al rival. El missatge transmès per Manolo González als seus amb el pas per vestuaris va semblar sorgir efecte -“Un era finalitzar les contres, un altre les vigilàncies perquè ells corrien molt bé. Després estar més actius en les segones jugades. Ells van sortir molt intensos i van guanyar a l’inici les segones jugades”- i els canvis introduïts, amb intenció clarament ofensiva, donant entrada a Braithwaite, Aguado i Salvi, més Lazo i Gastón Valles, deixen clar que l’ideari de Manolo González no ha canviat, malgrat estar travessant un tram de temporada especialment exigent i jugar el divendres davant un rival amb un acreditat historial a casa. El nou tècnic de l’Espanyol Manolo González, al qual se li pot atribuir que no va acabar d’encertar amb el plantejament inicial, continua inamovible respecte al seu missatge ambiciós i inconformista, i ja van dues rodes de premsa després de sengles empats insistint en la seva decepció per no guanyar, un ideari molt diferent al de Ramis , que donava per bones les igualades.
Davant l’Albacete ja no serveixen els empats: l’Espanyol de Manolo González ha de tornar a guanyar
Evidentment, segueix el treball contra el rellotge de Manolo González en l’Espanyol per a eliminar rèmores del passat com una certa inconsistència defensiva, el sortir als partits sense la necessària intensitat i la falta de punch a dalt; i és que com dèiem a l’inici d’aquesta peça, malgrat que l’Espanyol porta set partits sense perdre, en els últims 5 únicament ha aconseguit un triomf, massa poc per a poder aspirar al premi de l’ascens directe. L’equip acabarà la jornada fora de les dues primeres places, per la qual cosa necessàriament haurà de tornar a aconseguir sumar de tres davant l’Albacete Balompié si no vol veure molt tocades les seves opcions en aquesta lluita per pujar a Primera divisió de manera directa, i que les crítiques, de moment incipients a la figura de Manolo González no es facin extensives a un sector major de l’entorn.
