Cardona i Cheddira es reivindiquen i donen un respir a la direcció esportiva

L’atac de l’Espanyol respira: Cardona i Cheddira s’estrenen en Lliga. Serà aquest el punt d’inflexió per a la davantera blanc-i-blava?

La victòria de l’Espanyol davant el Celta va deixar diversos noms propis en boca de tots, però pocs tan destacats com Irvin Cardona i Walid Cheddira. Els dos davanters fitxats aquest estiu van aconseguir, finalment, estrenar-se com a golejadors a LaLiga, donant un respir a l’afició i també a la direcció esportiva, a un Fran Garagarza que veia com fins ara la seva producció ofensiva deixava molts dubtes. Manolo González va apostar fort per ells, i els resultats van arribar una nit en què, a més de tres punts, va deixar motius per a l’esperança.

Tres gols entre els tres davanters

La tasca de suplir els gols de Martin Braithwaite no era senzilla. Amb la seva sortida, l’Espanyol va confiar en tres noves cares per a ocupar el seu lloc: Veliz, Cheddira i Cardona. No obstant això, el pes golejador fins ara havia recaigut gairebé exclusivament en dos noms ja coneguts: Javi Puado, amb 5 punts, i Jofre Carreras, amb 2. Només Veliz havia aconseguit aportar un gol en lliga, i els altres dos davanters seguien sense estrenar-se. Fins ara. Davant el Celta, Cardona i Cheddira van trencar aquesta mala ratxa, sumant els seus primers gols.

Irvin Cardona: el gol de la insistència

Cardona va ser titular a l’RCDE Stadium i va retornar la confiança de Manolo González en començar amb un gol el camí de la victòria. El francès va recórrer més de 90 metres amb la pilota pegada al peu, fent gala de força, voluntat i sang freda per burlar Guaita. Va ser una miqueta que va plasmar la seva labor d’autoreivindicació i la seva habilitat aportant alguna cosa diferent de l’atac blanc-i-blau. Més enllà del seu gol, Cardona va oferir mobilitat i presència constant en la pressió, justificant el seu lloc en l’onze inicial. Era una nit clau per a ell, i no la va desaprofitar.

Walid Cheddira : el tancament perfecte

El paper de Cheddira va ser diferent, però no per això menys important. Va sortir des de la banqueta amb la missió d’aguantar els minuts finals, però va acabar sent decisiu marcant el tercer gol de l’Espanyol. Va rebre una passada mil·limètrica de Puado i no va fallar el mà a mà, segellant la victòria amb un 3-1 que va deslligar el goig a Cornellà-El Prat.

El marroquí, que fins ara no havia trobat la seva millor versió, va demostrar que pot ser un recurs a tenir en compte en partits tancats. El seu gol no sols va servir per assegurar el triomf, sinó que també sembla haver-se tret pressió del damunt, de cara al que resta de curs.

Un respir per a la davantera

El gol és l’aliment dels davanters, i la sequera de Cardona i Cheddira començava a generar dubtes entre l’afició. Amb la seva estrena golejadora, tots dos no sols sumen confiança personal, sinó que també alleugen la pressió sobre un Espanyol que cerca més pegada en la seva lluita per la permanència.

El triomf davant el Celta no s’explica només pels seus gols. Va ser un treball col·lectiu, amb aportacions clau d’homes com Kumbulla, Cabrera, Pol Lozano i Puado. Però la irrupció de Cardona i Cheddira afegeix una dimensió extra a l’equip i sembra optimisme en la graderia. Serà aquest el punt d’inflexió per a la davantera blanc-i-blava? La resposta arribarà en els pròxims partits. D’entrada, l’Espanyol ha guanyat alguna cosa més que tres punts: ha recuperat dos davanters que semblaven estar fora de l’equació.