Causes i culpables de la punxada de l’Espanyol davant l’Andorra: la responsabilitat dels jugadors, de la banqueta i de l’arbitratge
L’Espanyol, amb el seu empat davant l’Andorra, va triar el pitjor moment per a donar-se un tir al peu i condicionar de manera important les seves opcions a l’ascens directe. En lloc d’aprofitar l’ensopegada del líder, el Leganés, davant el Tenerife, que obria la porta a situar-se a només dos punts del lideratge, els de Manolo González, dirigits des de la banqueta per Luis Blanco per la sanció del gallec, van ser incapaços de superar al cuer i van veure com els seus dos més directes rivals a l’ascens directe, el Valladolid i l’Eibar, s’escapaven dos punts per davant en la taula. L’equip, en el moment més inoportú, va oferir els pitjors 45 minuts en molts mesos malgastant la primera part oferint una versió molt poc competitiva i un joc nefast, i ni tan sols una nova mostra del maltractament arbitral en forma de penal no assenyalat per una acció clarament punible del tricolor Petxa sobre Gragera pot servir d’excusa. Tampoc el tècnic Manolo González, autocrític en la roda de premsa posterior a l’encontre, va saber trobar solucions ni reaccionar a temps per a redreçar el rumb. Queden només sis partits perquè acabi la competició regular, i ara mateix existeixen molts dubtes sobre les opcions d’aquest Espanyol d’aconseguir una de les dues places que ho retornarien de manera automàtica i sense necessitat de passar per un sempre incert playoff a Primera divisió.
En ‘La Graderia Ràdio’ s’ha analitzat la situació d’aquest Espanyol que es troba en una cruïlla: més enllà dels errors arbitrals, els jugadors blanc-i-blaus han de fer un pas endavant i no varis enrere com davant l’Andorra , certificant-se que l’equip està patint més davant equips de la part mitjana-baixa de la classificació que no davant rivals directes. En qualsevol cas malgrat que es confirma que l’equip no va per a res sobrat, s’imposa la necessitat de continuar marcant-se com a objectiu l’ascens directe, i no conformar-se amb el playoff. L’entorn ha d’exigir al vestuari no deixar-se vèncer i lluitar al màxim per l’ascens directe.
Manolo González s’equivoca, però l’actitud dels jugadors no va ajudar en res
El nostre analista, Àlex Cobas, ha passat revista al plantejament de Manolo González davant l’Andorra , un 4-3-3 que va ser perfectament respost pel 4-4-2 del conjunt tricolor, que va neutralitzar la sortida de pilota dels blanc-i-blaus. Al seu parer, el preparador perico s’equivoca tant amb triar aquest sistema com a no canviar-lo en veure que no estava funcionant. De totes maneres, incideix igual que va fer en la retransmissió de l’encontre que aquests factors expliquen un percentatge de la derrota, però que la principal responsabilitat està en els futbolistes, l’actitud dels quals no va ser l’adequada per a un xoc en el qual hi havia tant en joc.
Luis Miguel Ramis passa per conciliació
En l’espai hem fet un apunt sobre Luis Miguel Ramis, i és que el tècnic ha passat avui per conciliació per a solucionar la seva situació amb el club després del seu cessament, fa poc més d’un mes. L’entrenador tarragoní va ser l’elegit per la direcció esportiva blanc-i-blava per a prendre les regnes de l’equip fins a final de curs després de la destitució de Luis García; Ramis estava lliure després de no renovar el passat estiu amb el Tenerife, el seu últim equip, amb el qual va arribar a disputar el playoff d’ascens a Primera Divisió.
Jacinto Elá insisteix que els jugadors de l’Espanyol han de sentir que hi ha pressió
L’ex futbolista, escriptor i analista Jacinto Elá ha donat en el nostre programa la seva visió del partit d’ahir, i també de la situació de l’Espanyol en la competició; per a Elá, “el desastre d’ahir era de preveure, l’Andorra venia amb ganes, no són tan dolents com sembla, i van fer el seu millor partit. Però no van perdre, un punt no és molt però en aquesta Lliga tan atapeïda estan encara en la batalla i crec que pujaran”. Qüestionat per si els blanc-i-blaus poden estar superats per la pressió, reflexiona l’ex jugador: “Als líders d’aquest equip no els veig com a tal, no nota aquesta peça que digui, tiraran cap endavant per caràcter. Han de jugar amb la màxima pressió perquè l’Espanyol no pot estar dos anys en Segona, encara que juguin davant 25.000 persones juguen ells. Cal dir-li-ho, que hi ha pressió”. Davant la desesperació de part de l’afició, que dubta que s’aconsegueixin els objectius, recorda que “la Lliga no ha acabat, estem en camí d’aconseguir l’ascens, vaig fent i ja vull finalitzar. Per moltes ganes que tenim que pugin no ho faran perquè la Lliga no ha acabat. Fredament, no van malament, estan a dos punts del segon, estan en la lluita 100% Veurem com aguanten la resta d’equips que no són l’Espanyol . Possiblement, l’equip treu més punts fora que a casa. La regularitat que porta és la que possiblement ens porta a Primera; estan fent el que calia fer, estar a dalt”. “Em va sorprendre veure com li costava a l’equip arribar al mitjà del camp, i allí estava desarmat. Es veu que alguna cosa no quadrava. Aquí radica la mala sensació de l’afició, no li poden jugar tan fàcil a un equip a la seva casa”, incidia.
Per a Jacinto Elá, en aquesta conjuntura, tal vegada l’equip aconsegueix millors resultats a domicili com a local perquè “està més permès jugar malament fos que a casa. Si ganes fora de qualsevol manera es tolera, però a casa es demana que es jugui més vistosament”. Recorda en qualsevol cas que “els equips de baix es juguen molt. L’Espanyol hauria d’aprofitar la intimidació que produeix en la resta d’equips. Els rivals que resten de la part alta de la taula són equips que ens veuen com un rival, és una lluita que ens ve bé, tenim números de guanyar aquests partits”.
Temps de tertúlia
En el temps de tertúlia, hem comptat amb la presència de Juan José Caseiro, Víctor Maymó i Juan Terrats. El sentiment de decepció és general, encara que s’ha acabat imposant la realitat que davant la magnitud del desastre que suposaria seguir la pròxima temporada en Segona divisió, amb una draconiana reducció de pressupost que afectaria nivell d’estructura institucional i esportiva.
