Els de Braithwaite, els gols que esperen l’Espanyol i Manolo González

Un dels principals problemes de l’Espanyol de Manolo González és el del gol, una cosa a la qual no és aliena la sequera que travessa el seu principal referent ofensiu, Martin Braithwaite. L’equip blanc-i-blau, des de l’arribada del tècnic gallec, ha aconseguit contenir el flux de gols adversaris, rebent tan sols dos en cinc partits, tots ells en terreny propi. No obstant això, malgrat el compromís del tècnic gallec amb un estil de joc atacant i la intenció de buscar la victòria des del primer minut, això no s’ha reflectit en un augment significatiu de gols a favor, més aviat al contrari. Durant aquests 5 últims partits, l’Espanyol ha aconseguit anotar únicament quatre gols, la qual cosa resulta en una mitjana per sota d’un gol per partit. Encara que aquesta situació ha coincidit amb la baixa parcial de Martin Braithwaite, la seva figura més destacada en atac i un dels grans referents de LaLiga Hypermotion, és innegable que fer una mitjana de menys d’un gol per partit i haver sobrepassat la marca d’una miqueta en una sola ocasió -amb dos gols marcats contra l’Albacete – resulta frustrant, considerant el talent ofensiu que posseeix el conjunt perico.

Centrant-nos en la figura de Martin Braithwaite, es dona la circumstància que des de l’arribada de Manolo González a la banqueta de l’Espanyol no ha vist porta. La seva última diana va ser el passat 10 de març davant el Mirandés, en l’últim partit sota el comandament de Luis Miguel Ramis. Des de llavors, ha jugat 247 partits repartits en quatre encontres -no va poder ser convocat davant el CD Tenerife– sense poder veure porta: va jugar 45 minuts en La Romareda; allí en va quedar tendit sobre la gespa després que Jair Amador, futbolista del Zaragoza, caigués sobre el seu genoll; les molèsties no li van deixar continuar i Pere Milla li va substituir en la segona part. Malgrat que es temia una lesió més greu, la posterior ressonància magnètica a la qual va ser sotmès va determinar que patia una entorsis en el genoll dret, la qual cosa vindria a ser un esquinç de grau 1, el més lleu.

No va entrar en la llista per al Tenerife com diem, per a reaparèixer davant el Burgos, jugant 25 minuts en El Plantío; davant el quadre albinegre, la defensa va frustrar les ocasions de les quals va disposar. Davant l’Albacete no va ser decisiu en el marcador, però es va afartar de sumar avantatges associant-se fora de l’àrea, signant una destacable actuació. I la passada jornada enfront del Leganés, va jugar una mica més retardat del que és habitual i va filtrar un gran passi a Nico Melamed, però no va tenir ocasions clares; quan Daniel Jesús Trujillo Suárez va xiular penal per una acció sobre el de Castelldefels, va agafar la pilota per a transformar la pena màxima, però la rectificació després del pas pel VAR li va arrabassar la possibilitat d’acabar amb aquesta mala ratxa sense marcar.

L’Espanyol mai havia estat 5 partits sense beneficiar-se dels gols de Martin Braithwaite: dues vegades van passar 4 partits sense que el danès anotés, la primera, entre la jornada 11 en què va marcar enfront del Valladolid i la 16 en què va veure porta davant l’Elche -no va marcar davant Leganés, Sporting, Eibar i Osca, encara que aquella vegada va ser titular en tots aquests partits-, i la segona, entre aquest mateix gol davant els il·licitans i la jornada 21, en què va veure porta enfront del Burgos -es van salvar dels seus gols Alcorcón, Oviedo, Saragossa i Andorra-.

Peque amenaça la condició de pichichi de LaLiga Hypermotion de Martin Braithwaite

Aquesta carestia golejadora de Martin Braithwaite ha provocat que l’ariet de l’Espanyol vegi com pot arribar a perillar la seva condició de pichichi de la categoria, de LaLiga Hypermotion. El danès s’ha quedat estancat en els 18 gols, i ja té a només un a Gerard Fernández, més conegut com a Peque.

El davanter del Racing de Santander suma 17 gols aquest curs i amenaça la primera plaça del davanter blanc-i-blau. Amb només 21 anys, la seva extraordinària temporada ha fet que ja estigui en el punt de mira de diversos equips de Primera, com el Sevilla, el Girona i el Vila-real. Peque va arribar al Racing de Santander en l’estiu de 2022 amb la carta de llibertat sota el braç procedent del filial del FC Barcelona; després d’un any d’adaptació a la categoria de plata del nostre futbol, és enguany quan ha explotat sumant aquests 17 punts en 34 partits que a més estan valent perquè els càntabres estiguin situats en llocs de playoff d’ascens. En aquests últims 5 partits en què Braithwaite no ha vist porta Peque ha fet tres dianes davant Oviedo, Eldense i Sporting. Marca gol cada 146 minuts, una ràtio millor fins i tot que la de Braithwaite, que veu porta cada 151 minuts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *