Si els quatre primers classificats repetissin els resultats de la primera volta, li donaria a l’Espanyol per a aconseguir l’ascens directe?
Porta dies l’entorn perico donant tornades a la possible via que podria trobar l’Espanyol per a poder aspirar a l’ascens directe, retallant els quatre punts que li separen del duet que lidera LaLiga Hypermotion, el Leganés i el Valladolid. La resposta indefectiblement passa perquè hi hagi errors d’aquests equips, a més de l’Eibar, que avantatja en un punt als blanc-i-blaus en la classificació, i que l’Espanyol guanyi almenys quatre d’aquestes cites, empatant la restant. Un repte important per a l’equip i per a un Manolo González que encara que no coneix la derrota des de la seva arribada a la banqueta i al qual cal reconèixer la millora tant quant a qualitat del joc com en presència de l’equip sobre el verd no ha aconseguit que això es reflecteixi en la taula; al contrari, la distància per a aconseguir l’ascens directe s’ha ampliat des de la seva arribada: Luis Miguel Ramis va succeir a Luis García en la jornada 15, amb l’equip cinquè a tres punts de l’ascens directe, i el va deixar 3r a només un de l’Elx , segon llavors, mentre que ara està 4t a quatre de les dues primeres places.
El gallec el té difícil per a revertir aquesta situació en aquestes 5 jornades que resten de campionat, però, què passaria si prenem com a referència els resultats de la primera volta davant els cinc rivals als quals obligatòriament ha de superar en aquesta recta final de la Lliga regular: amb el botí obtingut llavors seria suficient per a aconseguir l’objectiu?
Els resultats de l’Espanyol davant els seus pròxims 5 rivals en la primera volta de LaLiga Hypermotion
Pel que respecta a l‘Sporting de Gijón, l’Espanyol es va enfrontar al conjunt asturià en El Molinón en partit corresponent a la jornada 13 de LaLiga Hypermotion, i el resultat va ser desfavorable als de Luis García per 2-0. L’equip perico, que venia de caure a casa davant el Leganés, encadenava amb aquest resultat dues derrotes seguides per primera vegada aquest curs. L’Sporting , que es va imposar gràcies als gols d’Otero en la primera part, i de l’ex perico Campuzano en la segona, es va saber imposar a un Espanyol que va ser millor durant la primera mitja hora, i fins i tot Jofre va estar a punt d’avançar als nostres en el minut 4. No obstant això, en el minut 32, una indefinició entre Calero i Óscar Gil a l’hora de treure una falta va permetre a Otero aconseguir avançar als locals, que van veure el terreny aplanat cap al triomf.
L’Espanyol sí que va ser capaç de guanyar en el Stage Front Stadium al Real Valladolid; va ser en la jornada 11, i per un 2-0 que combinat amb les punxades del Tenerife i el Zaragoza, li va permetre ajudar-se a pujar al lideratge de la categoria. El conjunt val·lisoletà es va deixar davant l’Espanyol una ratxa sense perdre que durava sis jornades: va ser gràcies a un penal transformat per Martin Braithwaite poc després de començar el partit i un altre gol de Puado superada la mitja hora de joc. Coses de la vida, el gran destacat de l’encontre va ser Fernando Pacheco, avui dia relegat a la suplència per Joan García.
Pel que respecta a l’Oviedo, els carbayones van superar a l’Espanyol en la jornada 18 per un clar 2-0. Una victòria aconseguida amb autoritat or el quadre asturià, que es va rescabalar davant els pericos de la seva anterior derrota davant el Mirandés en Anduva. Va ser a més la l primera derrota de Luis Miguel Ramis al capdavant del conjunt perico. Per al conjunt ovetense, que a més arribava delmat a la cita per una alarmant plaga de lesions, van marcar Mastega i Colombatto, en un encontre en què el conjunt espanyolista va fracassar una vegada i una altra en els seus intents de crear perill davant la meta contrària.
En el cas de l’Amorebieta, en la primera volta, en concret en la jornada 4, el triomf va ser per a l’Espanyol per 3-2 amb un doblet de Fernando Calero -sumava a aquestes altures tres gols en quatre partits- i un altre punt de Salvi Sánchez que van permetre remuntar un 0-2 en contra al descans. El conjunt basc, un acabat d’ascendir, va obligar l’Espanyol a treure la seva millor versió en la segona part, amb una victòria agònica que suposava el tercer triomf consecutiu dels homes que llavors entrenava Luis García.
Per a acabar, està el Cartagena; en la primera volta, l’Espanyol va aconseguir el triomf en la jornada 9 a Cartago Nova per un 0-2 més sofert del que indica el marcador. El conjunt de Luis García va ser més efectiu de cara a porta que el seu rival, però va patir més de l’esperat en un bon segon temps dels homes que llavors entrenava Julián Calero. Els autors dels gols van ser Pere Milla i Braithwaite, en un triomf que servia perquè l’Espanyol se situés líder de la taula.
Així quedaria la lluita per l’ascens directe en LaLiga Hypermotion si tots els equips repetissin els resultats de la primera volta
En resum, davant aquests 5 rivals es van aconseguir 9 punts de quinze en joc fruit de tres victòries i dues derrotes, que com diem ara serien insuficients per a aconseguir l’ascens directe. La resta dels rivals en aquesta lluita aconseguirien aquests resultats: el Leganés derrotaria a Albacete, empataria amb Eldense, Sporting de Gijón i Racing de Ferrol i perdria amb l’Elx , sumant sis punts. El Reial Valladolid guanyaria a Mirandés i Tenerife i perdria amb Espanyol, Alcorcón i Vila-real B, sumant també sis punts. Per part seva, l’Eibar guanyaria a Amorebieta, Cartagena i Llevant, empataria amb Sporting de Gijón i perdria amb el Real Oviedo, sumant deu punts. Amb aquests resultats, l’Eibar acabaria la fase regular com a primer (ara és tercer) amb 71 punts, seguit del Leganés amb 70, igualat amb el Reial Valladolid, i quart seria l’Espanyol amb 69. Un repte més donar-li la volta a aquesta possible per a un Espanyol obligat a oferir la seva millor versió en una recta final de curs no apta per a cardíacs.
